• La guanyadora va reunir a les seves tres germanes en record de la seva mare, que va patir la malaltia
• En creuar la meta, va fer marxa enrere per anar a buscar-les

Els participants fent exercicis d'escalfament. Foto: TONY LARA

Sílvia Felipo era una de les grans favorites per guanyar la cursa. I no va defraudar. Passaven pocs segons dels nou minuts des que havia començat la competició i ja s'apropava a la meta amb pas ferm, lleugerament avançada respecte a les seves competidores.

Però a diferència de qualsevol atleta, que en creuar l'arribada s'atura, tasta el dolç gust de la victòria i veu arribar amb satisfacció la resta de corredors, Felipo no va cedir en el seu ritme i va seguir corrent. Corrent cap amunt, corrent en direcció contrària a la resta.

El motiu, anar a buscar a les seves germanes, que encara tenien uns metres per endavant abans de finalitzar la cursa. I és que ahir la victòria de Felipo no era la que li concedia ser la més veloç de totes, sinó haver aconseguit reunir a les seves tres germanes a Andorra.

Felipo es va explicar amb posterioritat. «Jo sempre corro la Cursa de la Dona a Barcelona» i aquest cop «vaig demanar a les meves germanes que fossin elles les que vinguessin». No li va costar gaire convèncer-les. Fa poc més d'un mes la seva mare va perdre la vida degut al càncer de mama. I encara més motiu, va explicar visiblement emocionada, «una de les meves germanes també pateix la malaltia».

Per aquest motiu la victòria d'ahir de Felipo va ser probablement la més especial, la més sentida. La victòria de creuar la meta juntament amb les seves germanes. La victòria de saber que corria per lluitar contra una malaltia que malauradament coneix de ben a prop. Un deu per elles, i per totes les participants.

Per a més informació consulti l'edició en paper.