• El curador del pavelló nacional, Josep Maria Ubach, reflexiona sobre el projecte andorrà un mes després de la inauguració de la fira veneciana

Els tres cossos còncaus de Ciutat flotant. Foto: EL PERIÒDIC

Fa un mes just que es va inaugurar la 54a Biennal de Venècia, el sarau d'art contemporani més important de tots els que es fan i es desfan. Amb presència andorrana per primera vegada en els seus 111 anys d'història. Ja saben: el pintor Francisco Sánchez amb L'etern i l'efímer, el tríptic quàntic d'aquí dalt, i l'artista plàstica Helena Guàrdia, amb Ciutat flotant, joc de miralls còncaus que exploren una de les moltes Andorres que hi ha a Andorra. L'un i l'altra manifestaven tot just arribats de Venècia i en aquest mateix racó les estupendes vibracions del debut a la Biennal, i apuntaven els errors que, fruit de la inexperiència i de l'ajustadíssim pressupost –200.000 euros– amb què s'ha aixecat el projecte, caldria resoldre en pròximes edicions: assenyaladament, un major esforç de promoció. Això, si s'hi torna, és clar. El ministre d'Interior, Marc Vila, convidava el dia de la inauguració a l'esperança en afirmar que la Biennal «és un dels llocs on cal estar». Però el cert és que el calendari comença urgir: si el 2013 pretenem tornar -hi, la convocatòria d'on hauran de sortir els artistes que ens hi representaran no es pot dilatar més enllà de dos mesos.

Ho diu Josep Maria Ubach, curador del pavelló andorrà, cap de Promoció cultural i l'home que ha mamat des dels inicis aquesta llarga, tortuosa i –en ocasions– discutida aventura. Amb ell repassem a continuació i a la llum de l'experiència els interrogants que suscita la presència d'Andorra a la Biennal: ¿hi ha prou artistes al país per muntar cada dos anys un pavelló amb garanties? ¿Com es justifica invertir 200.000 euros en la Biennal en l'actual conjuntura? ¿Com resoldre la indiferència ciutadana que ha generat tot el projecte? I sobretot, ¿com afecta l'impasse en el ministeri de Cultura –tres mesos, i encara sense titular– a la continuïtat de tot plegat?

Per a més informació consulti l'edició en paper.