Miquel Alís posa per a la sessió fotogràfica al pont de les escoles d'Encamp. Foto: TONY LARA

–Queden pocs mesos perquè finalitzi el seu darrer mandat. ¿Quina impressió en té?

–Encara queda mig any i encara es poden fer moltes coses. La impressió és que avui no tinc clar quan sortirem d'aquesta crisi. El que sí que tinc molt clar és que Andorra sortirà de la crisi quan els països veïns se'n sortiran, perquè depenem, jo diria, en un 95% dels països veïns . Sí que podem fer moltes coses per millorar aquí, però la repercussió és mínima. Els turistes ens visitaran quan el seu país surti de la crisi. França està sortint, ja es nota al Pas de la Casa, i sobretot en la iniciativa privada dels comerciants, que encara que estan ajudats pel comú, treballen amb la Braderie, celebrada el passat cap de setmana, per reactivar el comerç. Però el país del sud encara no se n'ha sortit i fins que no surti, Andorra tampoc podrà remuntar el pendent. Però també tinc clara una cosa: Hem de fer tot el possible per conviure amb aquesta crisi.

–¿Com?

–Ja ho vaig dir, per exemple, amb els horaris laborals. El comerç d'Andorra ha d'estar obert tots els dies de l'any, perquè són els dies d'obligat tancament dels 90 o 100 dies bons que té Andorra. Ara, això sí, al mateix temps que s'acorda l'obertura total, s'ha d'aprovar com les empreses, els treballadors i el Govern es posen d'acord per no perjudicar la vida familiar dels adults, infants i gent gran. Jo dono una idea: Les persones que treballen en festius, que siguin voluntaris i que cobrin dos o tres cops més el que cobren en un dia normal. Tot s'ha d'estudiar.

–¿Aquest darrer mandat ha estat el més difícil, per la situació econòmica?

–Aquest últim mandat de cònsol ens ha tocat gestionar un mandat de crisi. Una crisi de les més fortes que he conegut a Andorra i al món occidental, i és difícil per a les empreses i també per als treballadors, però també és difícil per a les administracions –i doncs també per al Comú d'Encamp. Per molta gent, la culpa la té l'Administració, el Govern, el Comú. Nosaltres ara treballem per esbrinar què passa al comerç de la parròquia. Estan tancant comerços, aquí però també a la resta de les parròquies. Quant a la construcció, el que intentem, no és que torni la construcció que hi havia fa cinc anys, però sí que la gent pugui reconstruir o restaurar els edificis que daten d'abans dels anys 70, que amb els reglaments que va fer el govern anterior i els acords que va prendre el Comú d'Encamp, tornarien a donar feina a moltes empreses i també a molts treballadors que ara no tenen feina. És un moment difícil, però justament aquests moments obliguen a una reflexió, i aquesta ha de ser bona. En l'àmbit turístic, tant a Encamp com al Pas de la Casa haurem de tractar millor al client que ens visiti.

–¿Això com s'aconsegueix?

–És bo que anem a buscar-los. Abans venien sols, però una vegada els tenim aquí els hem de tractar bé, perquè si ho fem així tornaran i en faran de vindre d'altres. Al Pas ja ho han entès, des del Comú d'Encamp estem fent formacions per tractar bé als turistes, inclòs als agents de circulació. Ha estat molt díficil perquè a les administracions ens va agafar en un nivell d'endeutament molt elevat, si hagués continuat el nivell de vida no hagués passat res. Ara fa set anys i mig, a principis del 2004 ,el deute del Comú es trobava en un endeutament de més de 52 milions d'euros, a l'últim tancament a l'any 2010 teníem un deute de 39 milions, és dir que l'hem baixat i molt, i ara estem a l'entorn de 37 milions (encara que això no vol dir perquè estem a principis d'any que és quan més ingressos hi ha). Tot i això, malgrat la crisi de principis del 2004, fins avui ha reduït el seu endeutament un terç i això, penso que és molt important.

–Vuit anys seguits són molts. ¿Com es pot suportar?

–Primer de tot, la política t'ha d'agradar. Jo conec molts companys que han estat amb mi en diferents mandats que només fan un mandat però no tenen ganes de tornar, altres sí.

–Destaqui quatre projectes importants que han fet millorar la parròquia d'Encamp

–L'embelliment del poble d'Encamp amb tota la part d'arranjament i de flors, tot i que no està acabat, ja que quedaran pendents les dos avingudes dels coprínceps. Al Pas de la Casa, s'està acabant el del carrer Major i, justament aquí, ens vam passejar i vam veure que queda molt maco. A més estarà acabat abans del previst. Altres dos projectes que vull destacar perquè es tracta d'edificis històrics són el de Ràdio Andorra i el de l'Hotel Rosaleda. El Govern anterior ja va començar unes obres perquè aquests dos edificis no caiguessin en estat de ruïna i ara al que li demanaré al nou Govern és que se'ls hi doni un ús, perquè si no en tenen tornaran a decaure. El Rosaleda crec que podria albergar el Museu de l'Automòbil, perquè està al centre del poble i és molt gran, per tant li donaria més categoria i li donaria més vida al centre del poble. I a Ràdio Andorra, penso que amb els terrenys adjunts, es podria ubicar Radio Televisió d'Andorra.

–També hi ha l'enllaç entre la desviació i el poble.

–És una altra cosa que crec que anirà molt bé per al poble. Aquest enllaç, des que vam entrar que el vam demanar. Penso que les desviacions són importants per al poble, però si no hi ha enllaços al poble, aquest queda mort. Ja s'està treballant en les dos rodones de cada punta, queda una part per adjudicar que és un terreny molt petit i espero que aquest Govern ens l'acabin el més aviat possible. Serà una infraestructura més reactivar el comerç de la parròquia. Altre projecte que m'agradaria que s'acabés i que ja es va prendre l'acord és el de FEDA al Llac d'Engolasters. L'amfiteatre és un projecte per a Encamp, però també per a Andorra. Té un interès perquè costa pocs diners pel que port aportar per al país. Un teatre al davant del llac d'Engolasters, que és una de les zones més maques d'Andorra, a l'aire lliure pot aportar molt al país. El que continuaré fent és demanar a FEDA que tiri endavant aquest projecte que no malmet el medi ambient.

–¿I en serveis? ¿En què ha millorat el benestar de la societat encampadana?

–És un orgull per a mi i per al Comú que al Pas de la Casa, no hem tingut en aquests set anys i mig, i estic tocant fusta, cap problema d'aigua potable. Hi ha hagut una bona gestió d'aquest servei. En l'àmbit del conveni que vam signar amb Govern sobre les aigües residuals, el Comú d'Encamp ha fet quasi tots els deures. Tenim totes les aigües pluvials i residuals separades. Després cal destacar tots els serveis socials, que ja n'hem parlat des de la reunió de cònsols, que alguns d'ells són més competències del Govern, com són les escoles bressol. Quan vam entrar hi havia llista d'espera a les escoles bressol, avui no n'hi ha ni a Encamp ni al Pas de la Casa. També tenim altres activitats extraescolars que hi ha per atendre als nens quan els pares estan treballant. Ara però queda penjat l'horari de vuit de la tarda a 10 de la nit, per l'ampliació d'horari comercial, s'ha d'estudiar què farem. Penso que les persones que treballen fins a tan tard haurien de ser aquelles que no tenen obligacions familiars. En tota la part esportiva, hi ha una gran quantitat de nens que participen en les activitats i n'estem molt orgullosos. Sabem que és car, i també que els comuns han canviat al respecte, fixant que els pares financiïn al menys el 50% d'aquestes activitats. Sé que això representa un cost afegit, però també han d'entendre les famílies que aquests serveis s'han d'autofinançar. Els comuns no tenim una màquina de fer diners, i per això, poc a poc, hem d'arribar aquest 50%. Tot i això, cada família ha de tenir el seu corresponent estudi per saber si poden o no arribar-hi, i quina ajuda cal concedir-los.

–¿I el cadastre?

–És un tema del que estic orgullós: som l'únic i primer comú que ho ha fet. Encamp és la primera parròquia que ha tingut el cadastre tant rústic com urbà acabat. És importantíssim, no solament per als propietaris que tenen ben delimitada la seva propietat, sinó també per a l'Administració. Amb l'impost de propietat, ara cada persona paga per allò que té. Fins ara era com una declaració de voluntat. Tothom ha de pagar el que diu la nostra Constitució.

–Altres que pels calés s'han quedat penjats.

–Després d'aquests set anys i mig a mi m'hagués agradat fer altres coses per Encamp. El projecte de la Prada de Moles, és un. Em sap greu de no haver-lo pogut tirar endavant. La residència per a la gent gran, és l'altre. També m'ha sabut molt de greu és que durant aquest temps hem hagut de reduir personal que treballa al Comú d'Encamp. No els hem augmentat el salari per l'IPC, no els hi paguem més la gestió d'acompliment, no fem el sopar de fi d'any que per mi era molt important, ni panera de Nadal. Tot això han estat retallades per al personal del comú. Però jo també els dic que tenen la sort de tenir la feina garantida i no viuen en aquella por que tenen els de l'empresa privada.

–Desprès de tant de temps al front d'una parròquia i de la política local, a partir de desembre ¿pensa acudir a alguna ajuda de teràpia? ¿Pot ser un cop fort? ¿O pensa quedar-se a l'ombra i tornar d'aquí quatre anys?

–Miquel Alís no es quedarà sense fer res. No em tornaré a presentar a la política local. El que faré serà treballar en tot el que pugui perquè el PS guanyi a la parròquia d'Encamp i, una vegada hagin guanyat, jo els ajudaré amb el que sigui necessari. Fins ara, són els companys del PS els que m'han ajudat. Per tant, ara jo els he d'ajudar.

–Vostè valora molt això dels companys del partit, però ara sembla que hi ha qui no ho valora.

–Jo encara faig diferència entre companys del partit i amics. Jo també puc tenir amics de DA, però si he estat elegit ha sigut pels companys del partit, del PS. El que m'agradaria és que Rosa Ferrer, si ha tingut algun problema amb alguna persona puntual del PS, com tots n'hem pogut tenir perquè el PS és una família molt gran, ho ha d'aclarir en el membre del PS amb qui hagi tingut el problema (Aquesta entrevista va ser realitzada el passat 30 de juny). Amb Ferrer vam començar junts a l'origen del PS i m'agradaria molt que continués dins del PS, tant ella com el Josep Vila, perquè per mi, tal i com va dir el president del PS, els candidats naturals del PS a Andorra la Vella són Ferrer i Vila. Però no podem anar cada dia provocant al partit. Jo penso que Ferrer s'haurà de definir i dir si es presenta amb el PS, que digui el que hagi de dir, jo sempre he pogut dir el que he volgut. Com a consell de company i amic penso que Ferrer no hauria de provocar més al PS. Em dóna la impressió que provoca massa al partit, pot ser pel què li han dit. El PS, malgrat els resultats de les darreres eleccions, és un partit que té a Andorra el 35% dels vots i a Andorra la Vella, més. A mi m'agradaria que Ferrer tornés a ser cònsol d'Andorra la Vella, però deixant de provocar el partit.

Per a més informació consulti l'edició en paper.