PUBLICITAT

«Me'n ric de la Quebrantahuesos»

  • La Volta als Ports ofereix màxima exigència. S'imposa David Fernández
R. M. S.
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
A l'esquerra, un grup abans de l'ascensió a la Comella; a la dreta, David Fernández entra a meta guanyador. Foto: TONY LARA

En l'ascensió a la Rabassa, el primer obstacle de la Volta als Ports que es va disputar ahir, un home de Cassà de la Selva anava dins d'un petit grup que lluitava contra el pendent després de l'infern de Juberri, i va definir perfectament la marxa cicloturista andorrana: «Me'n ric de la Quebrantahuesos».

La cita de Sabiñánigo (Espanya), considerada una de les més exigents del món, és de 205km, quatre ports pirinencs i 3.700m de desnivell positiu. La prova andorrana suma només 107km però també quatre ports, i 3.183m de desnivell positiu. La bogeria és encara més gran si es coneixen els desnivells i quilometratges de la Rabassa, la Comella, el Coll d'Ordino –a més l'extra point de l'Aldosa que es puja abans– i la pujada final, mortal, a Engolasters fins el llac. Així que, el valent de Cassà de la Selva encerta de ple. Premi per al cavaller.

Ahir, la 34a edició es va superar amb 260 ciclistes: 218 van córrer la cursa llarga, i 42 la curta, de 69km i 2.080m de desnivell. L'andorrà David Fernández (Agrupació Ciclista Andorrana), superats ja els 40 anys, va ser el vencedor amb un estratosfèric temps de 3h 53min 46s –l'any passat també va vèncer, amb 3h 55min 12s–, i va deixar el segon classificat, Miquel Afonso (ACA) a gairebé nou minuts (4h 02min 22). Tercer a meta va entrar Miquel Martínez (Sedis la Seu) amb 4h 04min 02. L'últim, perquè trobin les diferències de nivells, va ser Jordi Pous (Unió Ciclista Sant Cugat), del mateix marge d'edat que Fernández, i amb un crono de 7h 02min 13s. Aquí, llavors, cap tothom. En dones, la guanyadora va ser Ariadna Cambronero (CC Galvesport, 5h 12min 19s), segona va entrar Elizabeth Wade (Lo Rat Penat de València, 6h 14min 53s), i tercera Yolanda Martí (Penya de Sueca, 6h 53min 00s).

L'exigència va ser màxima, i encara els participants han d'agrair que el cel estigués cobert pels núvols ahir, tot i que es van obrir clarianes que van permetre suar més del normal sobretot a la part final del recorregut. Però el més important és que la marxa cicloturista va transcórrer amb normalitat excepte un parell de caigudes sense conseqüències greus, i que molta gent de fora del Principat es va acostar per ser-hi. Hi havia gent de València, però també de Galícia o el País Basc i per supost Catalunya. Alguns ja sabien que això era com una Quebrantahuesos. D'altres ho van patir. Tots voldran tornar-hi.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT