Rodríguez exposa a EL PERIÒDIC la seva visió de la figura del Raonador. Foto: TONY LARA

El seu passat laboral deriva entre dos pols: mestre una pila d'anys i polític encampadà. A totes dues facetes hi ha deixat la seva empremta i ímpetu per intentar millorar les coses i liderar canvis. Va dirigir l'Escola espanyola d'Encamp i va ser conseller a l'oposició del comú, a més de vicepresident del Partit Liberal. Una energia que malgrat el pas dels anys manté i que ara ha dipositat en el seu nou càrrec, que afronta amb la màxima il·lusió.

–¿Quan li van oferir el càrrec?

–Tot va venir una mica de sorpresa, jo no havia demanat ni ho esperava. Van ser els representants de la parròquia d'Encamp els que em van proposar al Consell. El primer sorprès vaig ser jo. I sorprès de manera agradable, veient la resta de les persones que aspiraven al càrrec. Persones que tenen un nom reconegut al país.

–¿Quan començarà?

–A finals de mes de juliol es farà un Consell General on es nomenarà a una sèrie de persones. Aprofitaran aquest Consell per fer el meu nomenament oficial.

–És a dir, a l'agost ja estarà treballant.

–Sí, i més degut a la situació actual. El Raonador Pere Canturri porta sis mesos esperant que algú el renovi, que arribi el seu recanvi natural. Va acabar a primers de gener el seu nomenament de sis anys.

–¿Heu parlat recentment?

Sí. Fa molt temps que ens coneixem. Ja hem fet la presentació oficiosa, que no oficial. Esperem ben aviat iniciar les sessions de treball. Perquè la problemàtica del Raonador és complexa, hi ha moltes coses a fer.

–¿De quina problemàtica estem parlant?

–Temes concrets no hem tractat, mentre no sigui nomenat i no hagi jurat el càrrec no puc entrar-hi. El que sí hem parlat és certs aspectes, com el cas de la protecció del menor. És nou ja que fins ara els menors a partir de 12 anys havien d'anar acompanyats del pare si volien fer una reclamació. Amb els canvis de la normativa això ja no cal, tenen la facultat d'anar sols. És un fet que em preocupa, estem veient habitualment casos de maltractaments i per tant és un dels temes on caldrà treballar. Però n'hi ha més.

–¿Quins són els aspectes on la població queda menys defensada?

–Cada vegada hi ha menys reclamacions relacionades amb l'Administració. Perquè la gent cada vegada té més clar quins són els seus drets i llibertats. La gent no té la ignorància de fa uns anys, quan veia l'Administració una mica lluny. No obstant, com a societat humana que som sempre hi ha qui és passa de la ratlla o ho intenta. Unes vegades per ignorància i d'altres vegades perquè sí. Però cada vegada són menys.

–¿Es pot entendre, per tant, que el Raonador cada vegada té menys feina?

–No. Aquí hi ha un contrasentit. Passem un moment de crisi i sovint la gent s'accedeix més. Moltes vegades la línia és molt dèbil i és fàcil passar-la. Menys gent acudeix al Raonador però la que ve ho fa amb casos més greus.

–¿Com s'ha d'afavorir que aquestes persones no vegin vulnerats els seus drets?

–És un tema entre l'Administració i el ciutadà. El Raonador intenta arribar a un acord entre les parts i fer respectar els drets i llibertats de l'individu. Ell decidirà qui té la raó, d'aquí ve la paraula Raonador.

–¿Portareu el Raonador a les escoles?

–Sí, és una idea molt bona. Volem donar a conèixer la figura del Raonador a la població infantil. I a la vegada se'ls pot informar dels problemes amb els que es poden trobar. Per descomptat que estic a favor, i més tenint en compte la meva vocació, ja que he sigut tota la vida professor.

–¿Creu realment que la població coneix la figura del Raonador?

–A l'àmbit d'Andorra la informació és bona. La prova és comprovar la quantitat d'expedients que es fan anualment. I l'entitat del Raonador té una relació no solament a Andorra sinó també a tots els estats d'Europa i a fora. És una figura que cada vegada es coneix més a tot el món.

–¿Com són les relacions amb la resta de Raonadors d'Europa?

–Hi ha la figura del Raonador europeu i la comunicació és molt bona amb la resta dels països. S'organitzen congressos entre estats i és allà on es posen sobre la taula problemes comuns. Són molt profitoses cara agafar experiència. En resum, no només estem a la nostra closca sinó que també sortim a l'exterior.

–Recentment una Comunitat Autònoma espanyola ha decidit eliminar el Defensor del Poble per fer front a la crisi. ¿Com ho veu?

–Castella la Manxa l'ha eliminat per evitar despeses, però ara se n'adona del que ha fet. Hi ha hagut molt rebombori al respecte. Però sé que estan intentant rectificar. Cal tenir en compte que quan més necessites al Raonador és quan hi ha més problemes, com ara. Necessites persones que et puguin solucionar aquests problemes. És un peix que es mossega la cua.

–¿Considera que els drets laborals a Andorra són més deficients que els de països veïns?

–Ara amb la reforma laboral les idees estaran més clares. A partir d'aquí caldrà obrar amb conseqüència. La base de tot és sempre la llei.

–¿I on considera que s'hauria de legislar més pensant en la defensa dels drets de la ciutadania?

–La defensa dels drets de la ciutadania estan recollits a una llei que està per sobre de tots, la Constitució. I aquí està la base de la tasca del Raonador, vetllar perquè la Constitució no quedi vulnerada per l'actuació de l'Administració. No crec que hi hagi una manca de lleis, el que cal és més control.

–¿Creu que hi ha un perfil de persones que acudeixen al Raonador?

–No, hi ha de tota tipologia, independentment de l'edat i l'estat social. No influeix per res.

–Finalment, ¿quina opinió li mereixen les acusacions dels agents penitenciaris cap al senyor Canturri?

–No puc entrar-hi perquè desconec el tema. El que sí que puc dir és que em sorprendria que el senyor Canturri hagués errat en el seu comportament. És un gran home, un gran andorrà. És d'admirar la tasca que ha fet, en tots els càrrecs on ha estat ha deixat la seva empremta. En aquestes situacions moltes vegades el que passa és que hi ha hi ha mals entesos.

Per a més informació consulti l'edició en paper.