• El còmic repeteix a l'octubre amb ?Visca els nuvis'; Pou també ve amb ?Truca un inspector'

Amparo Moreno i Joan Pera, ànimes del vodevil Visca els nuvis. Es va estrenar el gener al Condal barceloní. Foto: FERRAN SENDRA

El públic lauredià i Joan Pera viuen un apassionat idil·li des de temps immemorials. Més que idil·li, un matrimoni de llarguíssim recorregut que manté sorprenentment encesa la guspira del primer dia. Així que el dilema de cada any és qui acompanyarà al cartell de la Temporada l'inefable còmic català, un fix al Claror. I la pròxima Temporada de tardor no havia de ser l'excepció: Pera tornarà al Centre de Congressos amb Visca els nuvis, que no és exactament un vodevil sinó una alta comèdia a l'estil Lubitsch –segons les notes de producció, és clar– a compte de les peripècies d'una parella madura que evoca del llit estant els seus 50 anys de vida en comú. El text original, obra del dramaturg holandès Jan de Hartog, data del 1951 i transcorria a la Viena de la primera meitat del segle XX; l'adaptació, que –atenció– firma el mateix Pera, trasllada l'acció a Barcelona, entre la Setmana Tràgica i els primers anys de franquisme, i passant, és clar, per la República, la guerra civil i la postguerra. Serà interessant veure fins on arriben els ecos de la Colometa i La plaça del Diamant. Dirigeix, en fi, Miquel Górriz, i acompanya Pera una altra actriu amb ganxo, Amparo Moreno, que no trepitjava terra andorrana des del 2007, aleshores amb Els hereus i també al Claror.

Per al mataroní es tracta, com és ben sabut, de l'enèsima aparició a Sant Julià. O centèsima, que n'hem perdut el compte. L'última ocasió va ser al febrer, amb el monòleg Woody i jo; el 2009 hi va portar La doble vida d'en John, i entremig, va tenir temps d'omplir el Centre de Congressos de la capital amb La Glòria del mercat. L'objectiu, obertament proclamat per la consellera de Cultura laurediana, és omplir el Claror. I la recepta que aplica any rere any és la mateixa: patums televisives –ja saben: Joel Joan, Emma Vilarasau i anar fent– i al final, sempre Pera, a qui semblen encomanar-se per quadrar els números. Una altra cosa és si aquest criteri estrictament comercial és el que ha de guiar la programació del teatre públic. Sobretot, quan tampoc no acaba de donar els resultats esperats: la Pluja constant del mateix Joel Joan va congregar al febrer prop de 300 espectadors, poc més de mig Claror. ¿Correspon a les administracions públiques i amb els diners de tots la funció –programar teatre comercial– que als països civilitzats compleixen els promotors privats? Vet aquí un debat que mai no s'ha plantejat en aquest país.

pou, mediàtic amb pedigrí / L'altra cita ja confirmada de la Temporada és amb Josep Maria Pou, que compareixerà el 17 de novembre amb Truca un inspector. L'actor i aquí també director català és també un habitual del Claror –Els nois d'història (2009), La cabra o Qui és Sylvia (2007)– i ha sabut enllustrar el seu cartell de mediàtic amb el pedigrí artístic d'una trajectòria decantada cap al teatre de text. Truca un inspector és un megaclàssic del britànic John B. Priestley –els sonarà per El temps i els Conway– a compte d'un industrial que veu perillar in extremis les aspiracions d'emparentar amb l'aristocràcia de sang. Pou no només actua, sinó que també dirigeix una obra amb aspecte de comèdia policíaca a l'estil Agatha Christie però que es decanta progressivament cap al manifest sociopolític. L'acompanyen al repartiment Carles Canut (Plataforma) i Victòria Pagès (Ventdelplà).

Per a més informació consulti l'edició en paper.