PUBLICITAT

L'acord monetari, el camí cap l'espai econòmic adaptat als microestats

  • Andorra haurà de complir entre l'abril del 2013 i el 2018 diverses normatives bancàries i financeres de la UE
EL PERIÒDIC
BRUSSEL·LES

Periodic
Martí i Rehn concreten l'acord signat a Brussel·les, ahir. Foto: SFG

Andorra i Europa ja tenen oficialment acord monetari, després de vuit anys de negociacions. La signatura es va concretar ahir al matí, entre el cap de Govern, Toni Martí, i l'eurocomossari d'Afers Exteriors, Olli Rehn. L'acord «obre una nova era en les relacions entre Andorra i la UE», va manifestar Rehn, i és el primer pas per avançar cap a un espai econòmic adaptat als microestats europeus. Així ho va destacar ahir el ministre d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya, que va acompanyar ahir a Martí durant la signatura efectuada a Brussel·les.

Paral·lelament a la signatura de l'acord, les dues parts també van estampar la seva firma en el protocol d'entesa, document que condiciona el lliure establiment d'entitats financeres a l'autorització del supervisor de cada part i que deixa la qüestió de les ràtios de solvència en mans del comitè mixt de seguiment. Aquesta era una de les lluites del Principat, que podrà controlar amb més definició l'establiment d'entitats bancàries (conjuntament amb la pròpia UE). Amb tot, l'acord permetrà, va manifestar Saboya, «continuar construint un sistema financer sòlid, solvent i competitiu», al mateix temps que es dissenya «el procés d'internacionalització perquè el sector pugui anar creixent des d'Andorra, generant riquesa, activitat i llocs de treball».

La delegació andorrana a Brusel·les va estar integrada, a més de per Martí i Saboya, pel cap de Gabinet, Esteve Vidal, l'ambaixadora a Brussel·les, Eva Descarrega i l'ambaixador especial per a les relacions amb Europa, Òscar Ribas. En el moment de la signatura, per part europea hi va ser present Rehn i el cap d'unitat de la direcció general d'Afers Econòmics i Financers de la UE, Benjamin Angel. Aquest ha estat el principal negociador amb el Principat durant els darrers anys. L'acord monetari va signar-se en quatre idiomes: català, castellà, francès i anglès.

Martí va manifestar posteriorment a la signatura de l'acord que ha quedat demostrat que el Govern d'Andorra i el seus ciutadans «demostren un cop més que són conscients que tenen l'obligació de complir els seus compromisos internacionals». El cap de Govern va rebre ahir mateix la felicitació del president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy.

euros al 2013 / Amb la signatura de l'acord, a Andorra li arriben els deures. Uns deures que haurà de finalitzar en pràcticament tot el seu volum entre l'abril del 2013 i el 2018. Al 2013 el Principat haurà de complir la normativa sobre bitllets i monedes i a l'octubre la que preveu controls contra la falsificació i el blanqueig de capitals. Aquell mateix any, i si compleix amb l'acordat, Andorra podrà encunyar fins a 2,3 milions d'euros, que s'emetran a partir d'un conveni amb la Fàbrica Nacional de Moneda y Timbre Espanyola i amb la Monnaie francesa. El 80% d'aquests s'hauran de posar en circulació i el 20% restants es destinaran a edicions especials i al col·leccionisme.

Saboya va qualificar «d'anecdòtic i exòtic» aquest encunyament d'euros, tot i que sí que va voler destacar que permetrà posar al Principat «al mateix nivell que d'altres petits estats sense moneda, com Mònaco o el Vaticà, que ja encunyen els seus propis euros».

Pel que fa a la resta de condicions, l'abril del 2016 Andorra haurà de complir la normativa que regula la recollida d'informació estadística, i encara disposarà de dos anys més, fins el 2018, per acabar d'assumir la resta de legislació bancària i financera de la UE.

A més, l'acord sotmet Andorra al Tribunal de Justícia de la UE, i preveu assistència tècnica per part de la Comissió Europea, dels dos estats veïns, França i Espanya, i dels seus bancs centrals.

Finalment, des de l'entrada en vigor de l'acord monetari, el país té un any i mig per signar el conveni multilateral amb l'Organització Internacional de Comissió de Valors, una exigència que el G-20 també ha imposat a Luxemburg, Àustria o Suïssa.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT