• L'increment de la despesa de les parròquies entre 2005 i 2009, del 7,7% anual, està «desalineada» amb la inflació

L'endeutament acumulat pels comuns ha mantingut una tendència a l'alça des de mitjans del canvi de mil·lenni. Així, s'ha passat dels 102,64 milions d'euros d'endeutament de l'any 2005 als 194,27 de l'any 2009, segons recull l'estudi comparatiu sobre la situació econòmica de les parròquies, realitzat per Gaudit i editat per Crèdit Andorrà. Aquestes xifres, traslladades a la ciutadania, constaten el fort increment del deute per càpita durant el període analitzat, que en percentatges representa un 76,82% d'augment en cinc anys. És a dir, al 2005 l'endeutament per persona que viu al Principat era de 1.307 euros. Al 2009 la xifra va créixer fins situar-se als 2.311 euros.

Les dades són fruit de l'anàlisi presentat ahir pel director de l'Àrea de Secretaria General Tècnica de Crèdit Andorrà, Agustí Garcia, i per l'economista i soci de Gaudit, Joan Tomàs. Aquesta xifra d'endeutament per càpita, no obstant, varia molt en funció del Comú analitzat. Al capdavant de les parròquies que generen més endeutament s'hi troben Ordino, amb una mitjana de 5.197 euros per persona l'any 2009, 2.373 euros més que fa cinc anys. És en aquest sentit la parròquia que proporcionalment més ha incrementat l'endeutament, passant dels 9,35 als 21,76 milions.

La segona parròquia amb un endeutament més elevat és Canillo, amb 3.325 euros per persona al 2009. Malgrat això, el Comú canillenc ha estat l'únic que ha vist reduït el seu endeutament en cinc anys (passant dels 20,97 milions als 19,63). A l'altra cara d'aquesta classificació hi ha Sant Julià de Lòria, que va situar el seu endeutament l'any 2005 en 1.184 euros per persona, seguit de la Massana, amb 1.181 euros.

La situació d'endeutament comunal, sumat a la comparativa de l'evolució de la despesa corrent, que ha augmentat un 7,77% l'any,indiquen, segons va assegurar Tomàs, que la gestió de l’eficiència de les despeses comunals «és millorable». En xifres totals la despesa corrent va situar-se en els 107 milions d’euros al 2009, (sent la Massana i Andorra la Vella les que més han augmentat aquest capítol, amb un 16,29% i un 10,03% respectivament).  L’augment de més del 7% de despesa anual, mostra a més, una situació «desalineada» respecte a l’augment de la inflació, que durant aquest període va ser de 2,4%, una xifra en principi «favorable per l’entorn econòmic», va assegurar Tomàs.
Sense voler criticar directament la gestió que han fet les corporacions, l’economista va exposar que les parròquies han d’augmentar «el treball per buscar més autofinançament» i millorar la seva situació pressupostària. És a dir, «modular la despesa en funció dels ingressos», va assenyalar Tomàs. I és que tal i com va explicar l’economista, cal dividir el període analitzat en dos etapes: la que va fins al 2007, època de creixement del PIB i de generació de riquesa, i la que va a partir del 2008, marcada per la recessió econòmica, que encara afecta la situació de les corporacions.
El soci de Gaudit va assegurar que la situació del 2010 va seguir els cànons d’aquesta darrera etapa i que el 2011 s’està produint una «accentuació de la situació». L’economista considera que tots els comuns es troben en una situació delicada però els que més fàcilment sortiran de la crisi seran aquells «que tinguin menys endeutament.

Autofinançament negatiu a la capital
Un dels elements més exactes per determinar la salut d’aquestes arques comunals és mitjançant l’anàlisi de l’autofinançament, va explicar Tomàs. Aquest es calcula a partir de la relació entre les despeses corrents i els ingressos. Durant els anys 2005 i 2006 aquests darrers van ser suficients per cobrir les despeses a tots els comuns, una situació que es va capgirar a partir del 2007, i que s’ha anat agreujant els darrers anys. Al 2009 l’autofinançament de la despesa va ser negativa en 5,9 milions d’euros. En aquest sentit, Tomàs va explicar que es pot dividir les parròquies en dos grups. Encamp, Canillo i la Massana, amb una xifra d’autofinançament positiu o equilibrat entre els anys 2005 i i 2009, i un segon grup amb xifres negatives, encapçalat per Andorra la Vella, amb una situació negativa de 10 milions d’euros en cinc anys. La d’Ordino és de 2 milions, la de Sant Julià de 7 i la d’Escaldes de 2,5 milions.
Les principal despesa comunal, i que se situa al voltant del 50% de tota la partida, recau en els salaris als treballadors. Així, dels 107,07 milions d’euros de despesa corrent generat al 2009, 52 milions es van destinar a pagar els empleats de les corporacions, amb un increment anual del 8,27% de mitjana, o en xifres totals, 14 milions d’euros més que cinc anys abans. Aquesta xifra augmenta l’endeutament comunal, ja que durant el mateix període els impostos han crescut en 8 milions, és a dir, sis menys que les despeses de personal.
Els 14 milions es troben lluny de nuclis poblacionals amb dimensions similars a les del Principat, les quals ha tingut en compte l’anàlisi de Gaudit. Localitats catalanes com Cornellà de Llobregat, Manresa, Rubí o Sant Cugat del Vallès no superen els 35 milions en aquest capítol de despeses. Tomàs va justificar aquestes xifres pel fet que a Andorra són set corporacions que necessiten un nombre més elevat de treballadors.  Malgrat tot, també va voler recalcar que l’augment de la partida per a salaris ha estat molt superior a la crescuda de la inflació, del 2,4%.
L’economista va posar de nou en aquest aspecte èmfasi en la necessitat de treballar per millorar la gestió de la despesa en relació als ingressos. Una de les opcions seria incrementar la pressió fiscal als ciutadans, tot i que Tomàs va apostar més per millorar l’eficàcia i el control de les recaptacions.

6% del pib / Finalment, i pel que fa a les inversions que els comuns realitzen anualment, se situen al voltant dels 60 milions d’euros de mitjana. Es tracta d’una xifra «amb una incidència significativa» en l’economia nacional, segons va apuntar Tomàs, i que representa entre el 4 i el 6% del PIB del país.

Per a més informació consulti l'edició en paper.