• El cartell ha retallat 120.000 ? respecte al 2009, i ha guanyat prop de 500 espectadors

Prop de 1.600 espectadors van omplir el poliesportiu de la capital per al Hijo de la luz de Serrat. Va ser el 23 d'octubre. Foto: TONY LARA

Al mal temps, bon ull artístic i millor gestió econòmica. Aquesta és la divisa que s'ha aplicat el director artístic de la Temporada, Josep Maria Escribano, en l'edició més austera dels temps moderns. I els resultats no poden ser més òptims: amb una despesa que s'ha retallat sensiblement fins als 204.000 euros –l'any passat van ser 325.000, i el 2007, atenció, ¡480.000!– la Temporada ha aconseguit la quadratura del cercle. No només ha guanyat prop de mig miler d'espectadors, amb el consegüent increment dels ingressos per taquilla, sinó que s'ha liquidat –o gairebé– el dèficit amb què històricament es tancava cada exercici: el 2009, la diferència entre ingressos i despeses es va saldar amb un resultat negatiu de 136.000 euros, poca broma; aquest curs, el forat s'ha quedat en uns molt més sostenibles i –per comparació– gairebé simbòlics 14.000 euros. Sempre segons les dades de l'organització, és clar. L'esforç de contenció és notable, i la pregunta pertinent potser seria ara per què no es va aplicar aquest rigor abans, molt abans que arribessin les vaques magres...

Però aquesta és una altra història. Val a dir que el sanejat estat de comptes que exhibeix amb legítim orgull la Temporada deu molt a l'històric i lleial patrocini de BIBM, que es remunta a quasi tres lustres enrere i que té la continuïtat assegurada, segons assegurava ahir el director general adjunt de l'entitat, Carles Sasplugas. Els últims cursos, l'aportació de BIBM s'ha enfilat fins als 140.000 euros, que es comptabilitzen en l'apartat d'ingressos al costat de la taquilla i que converteix la Temporada en una aposta estratègica del banc i en el més generós dels patrocinis que té en marxa. L'altra pota de la Temporada –convé recordar-ho– és el comú de la capital, que és qui, cal suposar, haurà de fer front als 14.000 euros de dèficit.

La lírica tornarà

A banda de la substanciosa retallada –el pressupost inicial pujava a 300.000 euros i la despesa final, ja s'ha dit, s'ha quedat en uns mòdics 204.000 euros– l'altra gran dada econòmica del curs és el notable, substancial increment dels ingressos per taquilla. Atenció a les xifres: el 2009 es van ingressar per aquest concepte 31.000 euros. Una xifra testimonial que amb prou feines cobria el 10% de la despesa; aquesta edició, la taquilla ha fregat els 50.000 euros, la quarta part de les sortides totals. I tot plegat, mantenint una política de preus populars que aquest any han oscil·lat entre els 20 i els 30 euros. Un exemple, a títol comparatiu: les localitats més cares de la Temporada van ser les de Serrat: 35 euros. Exactament el preu de l'entrada més barata per assistir al concert que el cantautor català oferirà el 15 de juliol a Peralada –on, per cert, les butaques més cares pugen a –glups– 135 euros. Un món de distància, com es veu, respecte als preus de la Temporada.

El bon comportament de la taquilla també té a veure amb el sensible increment de l'assistència: el 2009 van desfilar per les cinc funcions del cartell un total de 3.804 espectadors; aquest any han sigut 4.287, quasi mig miler més. Tot sigui dit: el cartell de la Temporada passada no comptava amb una patum com Serrat, que va congregar l'octubre al poliesportiu de la capital 1.570 espectadors amb Hijo de la luz y de las sombras. En aquesta mateix línia, s'ha de dir que de la resta de propostes només el Circ Nacional de la Xina, amb 824 espectadors, va acostar-se al ple –l'aforament del Centre de Congressos puja a unes molts respectables 950 localitats. La resta d'espectacles va obtenir resultats molts més discrets, amb menció especial per als només 518 espectadors que van assistir a la vetllada d'Eliane Elias, en l'entrada més fluixa de la Temporada des de la inauguració del nou auditori. No ha respost el públic com s'esperava en el retorn del jazz a la capital, una vella demanda que a l'hora de la veritat ha acabat punxant. La conseqüència és que el jazz podria cedir el lloc en pròximes edicions a la gala lírica d'altres temps –¿recorda el lector quan venia Ainhoa Arteta? O tempora–, una de les suggerències més insistents dels espectadors, segons l'enquesta de satisfacció que s'ha repartit aquest curs, i, last but not least, una idea que el mateix Sasplugas va deixar sobre la taula. La solució, el setembre.

Per a més informació consulti l'edició en paper.