• Càritas es planteja crear nous projectes per atendre la manca de relacions personals

El perfil dels usuaris dels programes de Càritas, ha canviat. Ja no és la dona, cap de família que no té treball la que acudeix a demanar ajuda. Ara sol ser un home, de nacionalitat espanyola, entre 40 i 55 anys, que porta molts anys com a resident i que s'ha quedat sol, sense feina i té poca formació. A més aquest home necessitat veu complicat refer la seva vida canviant de sector professional, per la manca de coneixements i no només demana ajuda econòmica i laboral sinó també social. La soledat s'ha convertit en el tumor maligne que amagat sota la imatge de la pobresa està extingint-se fins convertir-se en un perill social. L'autoestima queda vulnerada i això no es pot resoldre en subvencions o aportacions econòmiques.

«Costa molt refer una xarxa social, troben difícultats per tornar a començar a treballar i refer la seva vida», va explicar Txiqui Bruno, coordinadora dels programes de Càritas.

La soledat ve donada, en alguns casos per l'increment de divorcis i separacions, en altres perquè no es té la família al país i en altres perquè l'atur ha donat lloc a una situació on el temps d'espera per trobar una nova feina està buit de companyia.

Amb poca formació i manca de coneixements, Càritas intervé en moltes ocasions per ajudar-los en tràmits administratius als que no saben fer-hi front.

La nova cara que té la pobresa al país fa replantejar a Càritas, crear nous programes per fer front aquesta soledat que atempta en moltes ocasions també a la dignitat de la persona. El problema és que la creació de xarxa social és una necessitat que no es pot cobrir en donatius.

Per a més informació consulti l'edició en paper.