L’homenatge al Consell General, i més concretament als consellers i síndics del passat i del present, va ser també un acte simbòlic d’unió entre tradició i modernitat. Els presents al vestíbul de la seu del Consell General van coincidir en qualificar la data d’ahir “d’històrica” en la què es reconeixia la feina feta pels representants del poble des d’abans de la Constitució, capaços de “fer fàcils les reformes necessàries”, tal i com va recordar el president d’Andorrana de Publicacions, Enric Dolsa. Així mateix, l’actual síndic, Vicenç Mateu, va manifestar el desig que “els murs de la nova seu recullin l’esperit” dels qui els han precedit en aquesta tasca i els ajudin a afrontar els reptes que es plategin de la millor manera possible.

En l’acte d’entrega del premi Andorrà de l’Any que atorga EL PERIÒDIC s’hi van aplegar consellers de tots els temps i procedents de les diferents famílies polítiques del país. Per un moment es van deixar de banda les diferències per homenatjar la tasca desenvolupada per la institució del Consell General. Una reunió com poques n’hi ha “de tan sentides”, va manifestar Mateu, que va convertir l’acte també en un exemple de la unió entre tradició i modernitat, que són “els pilars” de la societat andorrana. De fet, el president de l’Associació d’exsíndics i exconsellers generals d’Andorra (AESCO), Josep Marsal, que va ser el primer en dirigir-se als assistents i homenatjats, ja va subratllar que es tractava d’una “data històrica” en la què es reunia present i passat de la vida política del país en un edifici modern, però amb connexió amb la Casa de la Vall, símbol del poder del poble.

Dolsa va ser l’encarregat de donar el premi, una escultura de Judith Gaset, al síndic actual com a representant del Consell General. El guardó serà custodiat a la nova seu del Consell General, i en record de tots els consellers generals.

Tot i que la majoria de discursos van tenir una marcada voluntat d’agermanament de tradició i modernitat, el qui va ser síndic del Consell General constituent, Jordi Farràs, va pronunciar un discurs més marcat políticament, i seguint el discurs propi de molts altres síndics, va aprofitar per fer una nova crida al consens. “El nostre país necessita, més que d’altres, del coratge i el consens”, sobretot en moments difícils com l’actual. Farràs va posar diversos exemples de com Andorra ha sortit reforçada de moments d’estancament, com va passar amb l’aprovació de la Constitució, l’any 1993, amb el suport de tots els grups polítics amb representació a la data. Igualment, va valorar que “per ser, Andorra ha de ser terra de llibertat”, i així va defensar la necessitat de buscar un incentiu en els preus, la competitivitat com a país, el redimensionament i adequació de l’administració pública a la mida del país, fugir “d’excepcionalitats homologables” en el terreny de la política exterior, i sobretot, “preservar el millor trumfo”, que és la natura i l’entorn privilegiat d’Andorra.