• Hi executarà entre el 14 de juliol i el 4 de setembre una peça monumental en bronze

Esbós de la peça de la sèrie Vincles que Calvente aixecarà a Changchun. Foto: EL PERIÒDIC

Se li ha girat feina a Àngel Calvente. I a l'altra punta del món: l'escultor parteix en dues setmanese cap a la Xina per participar al 12è Simposi internacional d'escultura que convoca l'ajuntament de Changchun, dinàmica i populosa ciutat del nord-est del país que en paral·lel a una potent indústria del cine i de l'automòbil ha desenvolupat l'últim decenni un singular projecte artístic: el Parc internacional d'escultura, un immens museu a l'aire lliure que concentra en una superfície de 9 hectàrees prop de mig miler de peces de gran format i firmades per artistes de tots, absolutament tots els països del món. Inclosa Andorra.

De grandíssim format, caldria matissar, perquè les obres que s'hi planten han de fer com a mínim tres metres de base. Ideal, com es veu, per a les proporcions amb què acostuma a treballar Calvente, que de fet repeteix a Changchun: s'hi va estrenar el 2006 amb un bronze monumental –Reflection on war and peace– i hi torna ara amb una nova peça de la sèrie Vincles –la de les mans que s'entrellacen a la plaça de la Germandat laurediana, per entendre'ns. En aquets cas, Calvente ha projectat una al·legoria del progressiu distanciament entre home i naturalesa simbolitzat en la lluita de la bèstia i aquell que pretén domesticar-la. Tot, és clar, amb les formes contundents i naturalistes que constitueixen el segell de l'artista, i amb les proporcions ciclòpies que reclama l'amfitrió: 4,80 metres de llargada per 3 d'altura. Calvente es plantarà a Changchun amb el projecte sota el braç, i tindrà fins al 4 de setembre per executar l'obra: primer, un model en fang a mida natural, d'on sortirà el motlle en guix i una primera obra en resina de polièster mentre es fon la peça definitiva en bronze. Una oportunitat única, diu Calvente, de sortir a l'exterior i respirar els vents que bufen allà fora, en un marc cosmopolita i anys llum de l'endogàmia i l'ombliguisme habitual en l'escena artística nacional.

Val a dir que si Calvente ha pogut repetir aquesta aventura asiàtica ha sigut gràcies a la insistència dels xinesos, que corren amb la despesa –viatge, estada i material– i que des del 2006, l'any del debut a Changchun, l'han convidat cada any. El ministeri de Cultura hi ha aportat en concepte de subvenció un pessic de 2.300 euros. Que no està malament. Per cert: Changchun va ser la capital de Manchukuo, l'estat titella de Pu Yi. L'últim emperador, sí.

Per a més informació consulti l'edició en paper.