• A l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell es disposa d'11 aparells on es tracten 34 persones d'Andorra i la Seu

Una de les màquines d'hemodiàlisi que ajuden els pacients a eliminar líquids i toxines Foto: TONY LARA

Actualment hi ha una trentena de pacients seguint tractament d'hemodiàlisi a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell. Cada any ingressen a aquesta unitat una mitjana de set pacients, segons va explicar el seu coordinador, el doctor Alfonso Vázquez. Els pacients són tant d'Andorra com de la Seu d'Urgell, i també se'n reben d'altres indrets que es troben al país de vacances, si hi ha places disponibles.

Des del 2004, el nombre de pacients nous que requereixen tractament d'hemodiàlisi segueix una tendència ascendent, i en els darrers anys, aquesta xifra es situa en una mitjana de set anuals. En l'actualitat, la unitat d'hemodiàlisi de l'Hospital tracta 34 pacients, tant del Principat com, gràcies a un conveni amb la Seguretat Social espanyola, de la Seu d'Urgell, ja que el centre espanyol més proper està a Puigcerdà.

L'Hospital Nostra Senyora de Meritxell disposa de nou llocs de diàlisi per torn, i durant la setmana se'n realitzen quatre. A part, hi ha altres dos aparells per a pacients que necessitin algun tipus d'aïllament, va exposar el coordinador de la unitat d'hemodiàlisi, que va assegurar que en aquest servei no hi ha llista d'espera, i no n'hi pot haver: «quan un pacient la necessita, es realitza d'immediat, perquè sinó la seva vida està en perill».

La causa més freqüent de fallada renal que porta a requerir tractament d'hemodiàlisi és la diabetis, seguit de la hipertensió no controlada i malalties pròpies del ronyó, explica el doctor Vázquez, que afegeix que «hi ha un grup de pacients en els que no se'n coneix la causa».

SUPLIR LES MANCANCES DELS RONYONS / Els ronyons realitzen moltes funcions, més enllà d'eliminar substàncies tòxiques de l'organisme i líquid. També mantenen els nivells exactes de moltes substàncies fonamentals pel correcte funcionament de les cèl·lules i fabrica eritropoyetina (EPO), hormona que estimula la fabricació de glòbuls vermells.

Aquests òrgans «funcionen les 24 hores del dia, tots els dies de l'any», va recordar el coordinador de la unitat d'hemodiàlisi. En total, 8.760 hores l'any, i 8.784 en un any de traspàs. O calculant-ho d'una altra manera, 168 hores a la setmana, «que pretenem substituir» amb entre nou i 12 hores de diàlisi setmanals, que es reparteixen en tres sessions. A cada sessió, tota la sang del cos es filtra per la màquina fins a 13 vegades –operació que suma 65 litres–, segons va comentar José Antonio Fernández, un afectat que assisteix a la unitat d'hemodiàlisi de l'Hospital Nostra Senyora de Mertixell des de fa uns sis mesos. Al principi, «el poc que funcionen els ronyons, ajuda», segueix explicant el doctor Vázquez, cosa que permet sessions més curtes de diàlisi. «Però a mesura que passa el temps s'acaben espatllant per complet i cal augmentar el temps de diàlisi», afirma.

A TENIR EN COMPTE / D'aquesta manera, mentre no es fa diàlisi s'acumulen toxines i líquids –que es tradueixen en un augment de pes–, el que requereix una especial atenció per part dels afectats a la seva dieta i vigilar no pujar massa de pes entre una sessió i una altra d'hemodiàlisi. Els pacients d'hemodiàlisi han de tenir especial compte amb el potasi i el fòsfor. El primer és present en la majoria de fruites i verdures, i el segon es troba en els làctics i les proteïnes. El doctor Vázquez assenyala que els nivells alts de potasi «paralitzen els músculs i produeixen arrítmies al cor molt perilloses». Els nivells alts de fòsfor també tenen conseqüències prou negatives: «fan que les artèries es calcifiquin, esdevinguin més rígides, augmenti la tensió arterial i fins i tot poden ocluir-se a llarg termini». Malgrat això, amb l'hemodiàlisi s'eliminen proteïnes, i per això tampoc s'ha de restringir l'ingesta d'aquestes, tot i que sí s'ha de fer amb els làctics, segons el coordinador de la unitat d'hemodiàlisi. Aquestes són consideracions generals, però «de totes maneres, el tractament està individualitzat», recorda l'especialista renal, i es va adaptant en funció dels resultats de les anàlisis.

Malgrat necessitar l'ajuda d'una màquina per netejar la sang tres cops per setmana, això no vol dir que els pacients d'hemodiàlisi no puguin allunyar-se en excés del centre hospitalari. Sovint es pensa que aquestes persones no poden viatjar o fer vacances lluny de la seva residència en requerir de les sessions de diàlisi per mantenir-se en vida, però planificant-ho, es pot sol·licitar el servei en un centre hospitalari proper a la destinació, de la mateixa manera que hi ha turistes que poden fer les seves sessions a Andorra. Es tracta de planificar-ho bé, demanar si hi ha alguna plaça lliure a la unitat i enviar-hi l'informe mèdic.

Per a més informació consulti l'edició en paper.