• Fernández afirma que cal acceptar-la però no obsessionar-s'hi ni autoenganyar-se

José Antonio Fernández en l'entrevista per al Periòdic Foto: TONY LARA

José Antonio Fernández és un pacient de la unitat d'hemodiàlisi de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell. Fa sis mesos que li van trobar que els seus ronyons no funcionaven adequadament i intenta suplir-los amb tres sessions d'hemodiàlisi a la setmana. «No fas una vida normal», i argumenta que els caps de setmana «són de només un dia». Es tracta de «mentalitzar-te que estàs malalt i dur vida de malalt», però «no viure obsessionat», explica Fernández, que recorda que és ell el malalt i «no la meva família, i no tenen perquè patir-la».

Així, segueix sortint a sopar amb la família o els amics, fent escapades d'un dia a la platja, i intentant dur una «vida normal». Amb l'empresa per la qual treballa ha arribat a un acord per desenvolupar el gruix de la tasca pels matins i tenir lliures les tardes en què toca sessió d'hemodiàlisi. Afirma que «el meu temps lliure l'aprofito», i tot i tenir limitacions per la malaltia, «puc fer altres coses i aprecio altres coses i a viure la vida».

De les sessions d'hemodiàlisi, diu Fernández, en «surts cansat», perquè malgrat que el pacient s'està les tres o quatre hores estirat i no es pot moure, «el cos fa exercici», encara que sigui motivat per una màquina. I entre sessió i sessió s'ha de vigilar molt l'alimentació, perquè tot és líquid que acaba acumulant el cos i que s'ha d'eliminar mitjançant l'hemodiàlisi. La verdura es bull fins a tres vegades i canviant-ne l'aigua per eliminar el màxim de minerals, s'han de fer àpats poc abundosos i controlar l'aigua que es beu. Quan fa calor «passes set», assegura Fernández, que explica que amb aquest tema «no et pots voler enganyar-te», ja que qui ho pateix si s'arriba a la següent sessió amb més pes del recomanat, calen més hores per eliminar el líquid acumulat. A mesura que passa el temps, «et vas estudiant» i aprens «què et fa més i què et fa menys». I encara afegeix que «vull viure, depenent d'una màquina, però he de donar molta guerra encara».

En les hores que s'està connectat a la màquina, Fernández les passa mirant pel·lícules en un reproductor de DVD portàtil o per dormir, tot i que a l'haver de mantenir el braç rígid un no s'està tranquil.

Esperant el trasplantament

Fernández està pendent de rebre un donant de ronyó. Està a la llista per beneficiar-se d'un trasplantament. En aquest sentit, Fernández, exposa que es pot obtenir un ronyó d'un donant viu, però «és complicat». Al seu entendre, com que amb un sol ronyó es pot viure, si li demanés a un familiar «no et dirà que no», però si mai a aquesta persona li fallés el que li queda «el culpable series tu». Per ell aquesta és «una càrrega de consciència molt gran».

Per a més informació consulti l'edició en paper.