El ministre al seu despatx, durant l'entrevista concedida a EL PERIÒDIC Foto: TONY LARA

Porta poc més de cinc setmanes al capdavant de les carteres ministerials de Turisme i Medi Ambient. Francesc Camp, home d'empresa, economista i expert en màrqueting, domina amb contundència tot allò que engloba el sector del turisme. Per aquest motiu es mostra ferm en les seves conviccions i en els projectes per tal de recuperar la situació al sector, marcada per la pèrdua de visitants els darrers anys. La cartera de Medi Ambient ja és una altra història. La considera important per encarar l'aposta pel turisme de muntanya i natura. Però reconeix que hi ha aspectes que encara se li escapen. Per aquest motiu les primeres setmanes han estat per estudiar i analitzar projectes, així com trobar-se amb diferents institucions per entendre les grans reivindicacions del sector. Li queda molta feina a fer, però no li falta convicció què podrà tirar-la endavant.

– ¿Quina ha estat essencialment la tasca d'aquest primer mes al ministeri de Turisme i Medi Ambient?

– Han estat unes setmanes molt intenses. Hi havia multitud coses a fer. Sobretot m'he centrat en conèixer els equips existents. També hem aplicat canvis, com el del director de Medi Ambient, ara Marc Rossell. De moment mantenim la resta de càrrecs als altres departaments però encara no està tot decidit, poden haver-hi més moviments.

– ¿Ha mantingut trobades amb entitats del país?

– Sí. També han estat setmanes de moltes trobades per escoltar propostes i projectes turístics, i rebre associacions, en aquest cas sobretot relacionades amb el medi ambient. També hem treballat per entendre els projectes que hi ha en curs i quines són les dinàmiques de treball fins ara per fer un diagnòstic.

– ¿Era indispensable unir els ministeris de Turisme i de Medi ambient?

– De fet és un retorn al que ja hi havia. Ha estat un parèntesi de dos anys. Un parèntesi que de fet, és lògic, perquè el perfil de l'exministre Vicenç Alay era molt de portar el paquet de Medi Ambient, Patrimoni Natural i Agricultura. Pel que fa al gabinet actual, és curt i tots ens hem hagut de fer càrrec de més d'una cartera. A mi se'm va demanar portar la de turisme pel meu perfil professional però havia d'agafar una altra cartera per repartir. Medi Ambient era important unir-la amb Turisme, té sentit si es vol potenciar el turisme de muntanya i de natura, que és un dels pilars en el que ens volem centrar.

– ¿La promoció del turisme s'ha d'encarar cap a la natura i la muntanya?

– És un dels camins. Però hem de tenir en compte que hi ha molta oferta al país. El repte que tenim és, més que des del punt de vista de l'oferta, des del punt de vista de la demanda. Veure com podem captar visitants amb l'oferta que tenim.

– ¿En quins mercats us centrareu?

– Nosaltres ens centrarem en el mercat europeu en el sentit més ampli. El proper però també el llunyà, com el rus. Hem d'entendre quina demanda hi ha i veure com nosaltres podem acontentar aquesta demanda. Es tracta de saber potenciar la muntanya amb el comerç i l'oci urbà, un tret que ens diferencia però que no ens dóna garanties totals d'èxit. Tot i que si cal també anirem més lluny. Al mercat sudamericà i el xinès. Cal anar pas a pas, però farem alguna prova pilot per veure com respon.

– ¿És viable que vinguin sudamericans a Andorra?

– Sí. De fet des d'Ski Andorra s'està treballant ja amb el mercat brasiler. És un país en expansió i és molt potenciable, també per l'idioma. No s'ha de desestimar aquests mercats si volem mantenir les visites a l'hivern i créixer a l'estiu. Dediquem molts esforços a mercats més propers, però hi ha molts altres països que estan creixent molt. És el cas del mercat polonès i l'israelià.

– ¿I pel que fa a l'oferta?

– L'òptica a centrar-se és en la demanda però sense descuidar l'oferta, que es pot ampliar. Estem oberts a fer-ho per captar més l'interès. Estem valorant quina, però partint de la combinació de la cultura i l'oci, i si cal ampliarem més els serveis que tenim.

– ¿Com es pot donar més oferta d'oci a Andorra?

– Quan parlo d'oci em refereixo a diversió, esdeveniments, activitats, actes que facin que la gent hi participi. Des de l'oferta esportiva a la gastronòmica, cultural, teatral, musical, etc. En tenim molta però podem anar més enllà. L'exemple a seguir és l'Ultra Trail. A l'edició d'aquest any ja s'ha sobrepassat la barrera dels 1.000 inscrits, unes xifres que es tradueixen en una arribada de més de 3.000 persones. Això representa una despesa d'aquestes persones al país quantificada en més de 600.000 euros per tres dies. Hem de buscar aquesta tipologia d'esdeveniments i fer-ne més, i si pot ser en temporada baixa. Maig,juny, setembre i octubre. També en l'àmbit de la música i de la cultura cal potenciar-ho.

– ¿Quina és l'estratègia concreta per portar més visitants?

– Aquí és on entra el paper d'Andorra Turisme, centrat en analitzar i en anar a buscar quotes de mercat. Andorra Turisme és l'encarregat de realitzar la comunicació per donar a conèixer l'oferta i també tractar l'aspecte comercial. Ja ho fa en alguns mercats concrets, com és el cas del mercat anglès. Hi ha persones que es dediquen a contactar amb aquest mercat, treballant amb els turoperadors i complementant-se amb les estacions d'esquí. El mercat anglès va tenir una davallada forta que hem aconseguit aturar. Ara s'està mantenint, tampoc està creixent.

– ¿Com s'ha d'encarar exactament la tasca d'Andorra Turisme?

– Un dels punts a reforçar parteix precisament d'enfortir la seva quota comercial. És a dir, ser més proactius a l'hora de captar visitants. El màrqueting està molt ve però ha d'anar unit a la quota comercial. El màrqueting per si sol no serveix. Hem de ser també agressius comercialment si volem ampliar el nombre de visitants. Per això és necessari ampliar les aportacions a Andorra Turisme.

– Entenc que llavors seguiu apostant per parlar amb turoperadors directament, malgrat les queixes de les agències de viatges...

– El que s'ha de fer és treballar conjuntament per no fer-nos mal, ja que el sector turístic està en un període molt delicat. Hem d'anar coordinats i conjuntament, definir les capacitats de cadascú i veure fins on cadascú pot arribar. Parlo d'agències de viatge, del sector hoteler, comerç, estacions d'esquí, guies turístics, etc. Nosaltres contactarem a partir del mes de juliol amb tots els col·lectius per veure com podem millorar i com coordinar-se amb Andorra Turisme. Cal sumar pressupostos, el que no podem fer és solapar-nos. Si els partners fan una feina en uns mercats concrets el que hem de fer nosaltres és desviar-nos cap a d'altres mercats. O si ells fan una feina més de comercialització en un mercat concret, nosaltres fer la feina de comunicació.

– ¿Com es coordina aquesta feina?

– Aquí és on entra en joc el pla estratègic 2012-2015. Una estratègia que ha de portar a uns objectius d'increment de visites i sobretot amb unes accions concretes. Cada acció ha de captar un nombre determinat de visitants, I a partir d'aquí cal repartir la feina entre tots.

– ¿El pla estratègic permetrà recuperar tots els visitants perduts?

– Abans caldrà analitzar per què s'han perdut. S'ha de veure el que tenim i com ampliar la demanda. En tres anys hem perdut 3 milions de turistes, recuperar-los en tres anys seria massa ambiciós. Ara l'important és parar la davallada i començar a créixer a partir del 2013.

– ¿I això passa per doblar la partida de Turisme, tal i com s'havia promès en campanya electoral?

– És la intenció. Però el problema és que el Ministeri de Finances durant aquestes setmanes ha analitzat la capacitat d'inversió, i aquesta és molt minsa. Veurem si ho podem aconseguir. Ara hem de definir quins seran els costos per tornar a créixer a partir del pla d'accions, i després definir quan cal invertir.

– I l'Andorra Convention Bureau?

– És una eina que tenim i que hem de promocionar. El problema és que els mercats pròxims estan reduint molt els costos en aquests tipus d'esdeveniments. L'ACB s'inicia en un moment en què el mercat està a la baixa. No serà fàcil però és una eina que tenim a la nostra disposició.

– Finalment, per cloure amb el treball de Turisme, ¿Seguireu endavant amb la demanda judicial a Pyrenair ?

– El Govern va fer una inversió, es van invertir uns diners i no es va complir allò pactat. Per aquest motiu s'ha fet una demanda de retorn de diners i ells ens han fet una contraoferta. Estem analitzant-la. La proposta d'indemnització la considerem baixa, són 15.000 euros. Ara toca negociar a l'alça i si no pot ser evidentment haurem d'anar per la via judicial.

– I passant ja a temes de Medi Ambient, ¿seguireu endavant amb el procés judicial contra els socis de CTRASA?

– CTRASA és un tema ampli i no toca al ministeri de Medi Ambient parlar-ne, perquè també afecta a Finances i al Govern en general. En aquest moment estem encara en fase d'entendre bé quina és la problemàtica actual entre els socis, FEDA i el Govern, per veure com podem conduir la situació. És un tema complex. Dins l'accionariat hi ha el Govern i Feda i hem de dir la nostra, està clar.

– ¿La instal·lació s'ha de redimensionar o s'ha d'importar residus?

– Redimensionar és molt complicat, el forn és el que és. Apostem per importar. En aquest sentit es va prolongar el conveni amb Espanya sobre residus. Ara estem treballant, també amb el ministeri d'Afers Exteriors i Medi Ambient amb els respectius homòl·legs espanyols per fer un nou conveni que permeti també la importació de residus, de manera que el forn pugui funcionar a plena capacitat. I això no vol dir que el forn generi més problemes mediambientals, sinó evitar el desgast i envelliment del forn i el sobrecost d'exportar residus provocat per les parades tècniques. Ara tenim el forn tancat des de fa dues setmanes i hi ha residus que no es poden emmagatzemar. S'han d'importar i això suposa un cost afegit. A més del cost de no arribar al mínim de tones cremades anuals.

– ¿En què consistirà aquest nou conveni amb Espanya?

– El conveni per importar serà marc. El tonatge el fixarem en funció del tonatge de residus que produïm aquí. Perquè ara amb la crisi el tonatge intern ha baixat, l'habitual serien unes 45.000 tones l'any i estem en les 37.000 tones. El tonatge que ens falta el podríem importar de les plantes de la Cerdanya i l'Alt Urgell. També es podria importar de França, s'ha de treballar en les dues línies.

– Pel que fa als vehicles ecològics, ¿Donareu incentius per la compra?

– D'entrada el que ha de quedar clar és que a curt termini no podem pensar en tenir un parc de vehicles elèctrics. El cost és alt. Però si el cost baixa i comença a implantar-se potenciarem des de Govern la compra de vehicles.

– ¿I els híbrids?

– Ja hi ha ajudes, els vehicles híbrids desgraven en funció de l'emissió de CO2. Tot i que potser es pot ser més agressius i ajudar més als compradors. Ho revisarem, amb el ministre Alcobé, per veure si les ajudes actuals són suficients.

– ¿Quins altres controls d'elements contaminants s'han de concretar?

– Hi ha el cas de les cubes de gasoil. Tenim un parc molt antic al país, dels anys 60 i 70. Des del Govern preocupa perquè ja hem tingut alguns vessaments d'hidrocarburs. Com més passen els anys més probabilitat hi ha que s'esquerdin i que vessin el seu gasoil. Volem potenciar les ajudes per a renovar els dipòsits. Hem de ser curosos en prevenir. La nostra acció s'ha de centrar molt en la prevenció.

– ¿Mantindreu els préstecs tous i les subvencions per a la rehabilitació d'habitatges impulsades per l'anterior Govern?

– Es mantindran. Tot i que jo sóc de l'opinió que si les posem és per fer-les servir, perquè hi ha demanda. Com és el cas de les cubes.

– ¿En quin sentit es treballarà per potenciar les energies renovables?

– Volem potenciar les energies renovables mitjançant ajudes. Però aquí ha d'haver-hi també una demanda i un esforç per part del privat. Em refereixo a grans edificis d'empreses i a propietaris, que han de tenir clar que l'estalvi és important si el preu del carburant és alt. I la tendència és que seguirà creixent. Però per altra banda, hauran de ser poques mesures degut a la situació econòmica. Primer s'hauran d'analitzar les energies més factibles pel país i veient la demanda concreta, aplicar-les. I aquí torno a demanar treball conjunt entre totes les parts implicades.

– ¿Plantegeu alliberar el monopoli de FEDA per estendre la producció d'energies renovables?

– S'ha de sumar esforços i si el privat té ganes de passar-se a l'energia renovable i FEDA, pel que sigui vol col·laborar-hi, endavant.

– ¿Tirareu endavant el projecte d'AESE?

– En aquest cas estem parlant de producció massiva. Caldrà primer analitzar quin serà l'efecte paisatgístic que pot generar la instal·lació de plantes hidroelèctiques i molins de vent. S'ha de buscar l'equilibri entre l'entorn natural i la construcció, ja sigui edificis concrets o elements per a la creació d'energies renovables. Caldrà analitzar-ho abans d'acceptar.

– ¿Finalment, i un cop entrat en vigor el Conveni sobre el canvi climàtic, quin control caldrà realitzar?

– El conveni requereix diverses mesures de control, però algunes d'elles ja s'estan duent a terme. I són precisament aquests controls els que ens estant constatant que gràcies a la crisi s'està produint una millora notable de la qualitat de l'aire.

Per a més informació consulti l'edició en paper.