El que ningú no vol veure: pluja al Comunal i els delegats de la UEFA amb cara d'"això és lamentable" Foto: TONY LARA

Com està el pati... La incertesa és la paraula clau per entendre el moment actual de l'esport del país. La principal és el tema del secretari d'Estat d'Esports, que tot i estar nomenat pel nou Govern –Jordi Cerqueda–, encara està per confirmar per part de l'afectat. Però el sentiment de no saber cap on anem és global.

El cas del secretari d'Estat –o l'interlocutor de Govern, com s'ha posat de moda dir-li en les últimes setmanes– deixa els tècnics de l'administració pública amb la patata calenta. Ells són els que han d'anar treballant el tema dels clubs, de les subvencions, fent bàsicament la feina que farien tenint el secretari d'Estat a l'altre costat de la pared al seu despatx, però sense el seu vistiplau definitiu.

Tampoc és un problema, es podria pensar, però la incertesa dels afectats és alta, perquè les temporades s'han de planificar i no és el mateix preparar un equip per ser a la Segona Divisió del futbol sala espanyol per pujar que per quedar a mitja taula; com tampoc no és el mateix fer un bloc preparar per rendir a la LEB Or del bàsquet del país veí, que no per buscar l'ascens de la LEB Plata a Or. O que li preguntin al CV Andorra, que està pendent de saber si se l'ha jugat amb la inscripció a la Superlliga 2, o no. En tot aquest embolic gairebé queda fora –respira el Govern– el VPC Andorra, que per imperatiu categòric no assumeix l'ascens a Tercera Federal, i haurà de lluitar, motivat o no, amb o sense jugadors, a una categoria d'Honor que no serà el passeig triomfal –que tampoc va estar tant– de la passada temporada.

Però fins ara hem parlat d'economia esportiva –per dir-ho d'alguna manera–, que és aquest tema tan avorrit però del que és inevitable estar al dia perquè els clubs fan o desfan segons el què, i si ens anem a la part esportiva tal qual, aquí tenim dubtes i futurs incerts. El primer afectat és Richard Imbernón, entrenador durant les passades tres temporades del FC Andorra i artífex del bon ambient i el bon futbol en el primer equip. De fet, només cal dir que la plantilla, en la seva majoria, està pendent de si el tècnic segueix o no per continuar també amb la samarreta del club andorrà una temporada més, encara que sigui a Segona, on ningú no volia.

Almenys, entre les incerteses, una la tenim oblidada, perquè el BC River Andorra ja ha anunciat la continuïtat del seu entrenador, Joan Peñarroya, i de pas el club també va començar amb la rentada de cara tancant la porta a les renovacions dels nord-americans James Holmes i Justin Howard –bye, bye, misters.

Llavors el que es veu és que els clubs del país viuen en un ai, tot i que n'hi ha que no tenen cap problema en ser el que són, com l'Andorra Hoquei Club, en Primera Catalana. En realitat, no és cap problema que no hi hagi aspiració d'ascens, perquè si ho miren bé, l'economia global està tan malament que ja els hi va bé quedar-se on estan, mantenir les despeses justes i seguir funcionant com a club.

¿I què fem dels clubs de futbol? Aquí entrem en la dimensió Europa. La incertesa és totalment esportiva tot i que es podrien intuir resultats. Entrem en una setmana de Champions League (demà el Pidasa Santa Coloma rep al Comunal el Dudelange de Luxemburg) i Europa League (dijous el Lusitans La Posa juga a Varazdin i l'Escale Santa Coloma rep el Paks). Des d'aquestes línies només se'ls pot desitjar tanta sort com la que ha de tenir la FAF perquè d'una vegada per totes comencin les obres a l'Estadi Comunal. Ja poden mirar al cel i esperar que no plogui i no es faci malbé la gespa, perquè el record de l'any passat en l'eliminatòria europea no el vol veure ningú ni en pintura. Continuem en el mateix: una ruleta russa. Si surt la bala, mala sort.

Per a més informació consulti l'edició en paper.