• L'ideari, que parteix de la crisi econòmica i la desafecció política, aposta pel consens i el diàleg per «arribar a resultats òptims» H Els menors podran ser part de la secció jove, però no tindran dret a vot

Toni Martí i Vicenç Mateu conversen mentre la sala on es celebra l'assamblea fundacional es va omplint Foto: TONY LARA

«L'anhel de viure en una societat democràtica» és la marca dels integrants de Demòcrates per Andorra (DA), resa el seu ideari. I és aquest desig el que els porta a «afavorir la promoció de l'individu i la seva llibertat, potenciar la igualtat d'oportunitats i la responsabilitat personal en un marc just, solidari i tolerant», com a valors de partida en el marc d'un ideari «demòcrata de centre, liberal i reformista».

Els valors «essencials» de la gent de DA són «consens, compromís, capacitat de diàleg i voluntat d'entesa». Més enllà encara, valoren el consens com «la fórmula més eficient per a arribar a resultats òptims per Andorra, de forma segura i efectiva». Partint d'aquí, entenen que «l'acció política ha de passar per la voluntat de sumar el talent de gent plural, pragmàtica, responsable, optimista i amb il·lusió».

De la mateixa manera, la vocació de govern de la recentment fundada formació política passa per «escoltar i assegurar una estreta col·laboració entre les administracions i el ciutadà», responent així a la crisi institucional i de desafecció política de la societat. Per altra banda, l'ideari de DA també vol respondre a la situació de crisi econòmica: «hem de promoure les condicions que permetin a les empreses innovar i competir, i als treballadors ser més eficients en l'economia global». I el document continua: «hem de continuar donant prioritat a l'atenció sanitària, a la inversió en educació, en formació i en cultura, als programes d'actuació en infraestructures i en urbanisme, així com al manteniment de la seguretat ciutadana».

Pel que fa a la forma, l'ideari resumeix que «les polítiques públiques han de trobar la justa mesura entre els nivells de despesa pública i la consideració dels resultats assolits». I aquest mateix equilibri s'ha d'aconseguir entre «la necessària fiscalitat» i el manteniment de «la competitivitat i la iniciativa empresarial». I també entre «mantenir identitat i especificitat» i «establir la necessària potenciació de les relacions internacionals». En aquest darrer punt, DA assegura en el document ser «partidari de formalitzar un encaix definit amb Europa».

Detalls de l'organització

DA vol ser un partit d'àmbit nacional, però amb objectius també locals i internacionals. A aquest, «poden vincular-se, en virtut de pacte, organitzacions polítiques d'àmbit nacional i parroquial». Els pactes seran «aprovats pel comitè executiu i, cas que aquest no ho aprovi per majoria qualificada de dues terceres parts dels membres, serà elevat al congrés».

Els estatuts de DA contemplen les figures de l'afiliat i del simpatitzant, així com del militant menor d'edat, que «pot formar part de la secció jove del partit». Però dins aquesta secció, «només tindran dret de vot les persones majors d'edat civil».

Com en d'altres organitzacions polítiques, «el congrés és la màxima representació de la voluntat del partit». La convocatòria d'aquest «serà adreçada per correu electrònic amb avís telefònic amb excepció dels afiliats que ho sol·licitin per escrit i seran convocats per correu ordinari». Així demostren també la sensibilitat pel medi ambient.

El comitè executiu o executiva tindrà 19 membres. El president i dos vicepresidents, el secretari general, el secretari d'organització, el secretari encarregat de les relacions internacionals –recordar que el debat d'una adscripció a una família internacional ha quedat posposat–, i el tresorer seran escollits pel congrés amb un «sistema electoral majoritari en llista tancada mitjançant paperetes de vot on consti la llista complerta de noms dels candidats». Els comitès parroquials escolliran el seu representant al comitè executiu i les seccions jove i d'igualtat també. El grup parlamentari designarà un conseller general, el cap de Govern designarà un ministre, i els cònsols majors i menors del partit escolliran també un cònsol o un conseller de Comú per a representar-los a l'òrgan executiu. Aquests, hauran de ser «validats pel congrés». El mandat dels membres del comitè és de dos anys, amb possibilitat de reelecció. Per optar a l'elecció a càrrecs dels òrgans del partit caldrà tenir «una antiguitat mínima d'un any com a membre afiliat», no tenir cap sanció o expedient disciplinari del partit en els tres darrers anys, no tenir antecedents penals i no està processat penalment en qualitat d'imputat. H

Per a més informació consulti l'edició en paper.