• L'aute judicial indica que s'ha d'evitar tota sospita sobre la total objectivitat de la decisió

L'edifici de les Columnes, la seu de la justícia Foto: EL PERIÒDIC

Sense perjudici que l'afer principal Saur Vallnet contra el Govern es troba actualment en mans del Tribunal Europeu del Drets Humans, instància que haurà de decidir si hi s'han violat els drets fonamentals de la UTE –reconeguts a l'article 6 de la Convenció– en el decurs del procediment en seu ordinària, la batalla judicial segueix encara en escenari andorrà, per quant la UTE es va oposar a l'execució de la sentència i, per escrit de data del 23 de novembre passat i amb caràcter preliminar, va recusar els magistrats que composen la Sala Administrativa del Tribunal Superior. En aquest escenari, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va adoptar un aute la setmana passada en el qual es diu, textualment, que es dóna «lloc parcialment a la petició de recusació sol·licitada per la UTE Saur Vallnet, únicament pel que afecta el magistrat Lluís Saura».

Cal recordar que va ser principalment recusat el magistrat Lluís Saura Lluvià, ja que exerceix principalment l'advocacia al seu país, fet totalment incompatible amb les condicions imposades als jutges i magistrats per l'article 69 de la Llei Qualificada de la Justícia; i per altra banda també va ser recusat pel fet que el bufet d'advocats de Barcelona, del qual és soci el magistrat recusat, va prestar i cobrar serveis d'assessorament jurídic al Govern l'any 2004, en plena crisi entre les parts pel l'afer d'EDAR.

Saur Vallnet també va recusar el dos altres magistrats de la Sala en mèrits del que s'anomena la teoria de la contaminació. En efecte, en haver-se pronunciat anteriorment i col·legial sobre la manca d'imparcialitat del seu col·lega, els seu dos homònims queden greument afectats i perden també imparcialitat per contagi.

Ha estat la Sala penal del Tribunal Superior de Justícia qui mitjançant l'aute considera el següent: «que la defensa de la UTE Saur Vallnet aporta una sèrie de factures entre el gabinet d'advocats Roca Junyent del qual és soci Lluís Saura i el Govern d'Andorra en l'època del litigi, en particular l'any 2004 en plena crisi entre Saur Vallnet i el Govern pel tema EDAR.

Aquestes factures han estat confirmades pel Govern. La defensa de la UTE Saur Vallnet estima doncs que existia una manca d'imparcialitat subjectiva per part del jutjador, tenint en compte que el Govern d'Andorra, part en el procés civil, estava en relació amb el grup d'advocats espanyols esmentat i que podia tenir un interès econòmic en la solució del litigi el Sr. Lluís Saura en qualitat de soci. (...)

Per tant l'existència d'una relació econòmica entre el despatx Roca Junyent Abogados, en el qual es soci el Sr. Lluís Saura, i una part en l'època del judici, acreditada per l'existència de factures, pot crear en la part recusant un dubte raonable sobre la imparcialitat objectiva de Lluís Saura, malgrat l'absència total d'interès directe per la seva part en aquest assumpte.

Per permetre una millor serenitat de la justícia i per evitar tota sospita sobre la total objectivitat de la decisió o interpretació de mala fe, cal admetre la recusació del magistrat ponent. D'acord amb l'article 73 de la Llei Qualificada de la Justícia que contempla com a causa de recusació la de ‘tenir o haver tingut qualsevulla relació jurídica mercantil o econòmica amb qualsevulla de les parts o els seus advocats'.

En canvi, no existeix motiu d'estendre la recusació als altres membres de la sala Administrativa, que a més de no tenir cap relació jeràrquica amb el Sr Lluís Saura, no tenen cap lligam amb el despatx que va emetre les factures.

La Sala Penals del Tribunal Superior de Justícia acorda: donar lloc parcialment a la petició de recusació sol·licitada per la Unió Temporal d'Empreses UTE Saur Vallnet, únicament pel que afecta el magistrat Lluís Saura Lluvià».

La Sala penal ha donat lloc a la recusació del magistrat Saura perquè la seva imparcialitat subjectiva ha quedat seriosament malmesa.

Tanmateix i respecte a la imparcialitat objectiva i a les causes d'incompatibilitat i de prohibició d'exercir la judicatura que van ser invocades per Saur Vallnet, cal dir que la mateixa Sala penal ha considerat:

«Que els Consells Superiors successius de la Justícia van designar i renovar dues vegades el Sr Lluís Saura, sabent perfectament que exercia l'advocacia a Espanya. Aquestes decisions mai han sigut objecte de qualsevol recurs i que no pertany a la sala penal, en el marc d'una demanda de recusació, d'apreciar la conformitat de la situació actual del Sr Lluís Saura amb la llei Qualificada de la Justícia i per tant de substituir-se al Consell Superior de Justícia.

A més, es pot observar que aquesta nominació no infringeix de manera manifesta la combinació entre d'una part, l'article 69 de la llei Qualificada de la Justícia declarant que el càrrec de magistrat o jutge és incompatible amb tot altre càrrec públic o l'exercici de la professió d'advocat i per altra part, la disposició cinquena del títol IX de la mateixa Llei Qualificada que estableix que poden ésser nomenats, guardant l'esperit d'equilibri, juristes espanyols i francesos; aquesta combinació no exclou expressament els advocats estrangers exercint fora del principat. No existeix doncs una situació manifesta d'incompatibilitat entre les respectives funcions d'advocat espanyol i de magistrat andorrà per part del Sr. Lluís Saura».

CORPORATIVISME / La postura i les afirmacions de la Sala penal són realment preocupants en ordre a una bona administració de justícia i majorment pel que fa al que anomenen la interpretació «combinada» per arribar a dir que no existeix «una situació manifesta d'incompatibilitat». S'ha de creure que és un excés de corporativisme i la incomoditat de l'oprobi a un col·lega les que poden motivar tant poc afortunades consideracions.

No cal combinar res de res perquè la norma és prou clara i diu, pel que fa a la Llei Qualificada de la Justícia, en el capítol tercer: règim d'incompatibilitats i prohibicions: Art. 69: «El càrrec de Batlle i de Magistrat és incompatible amb qualsevol altre càrrec públic, sigui electiu o de designació, amb qualsevulla activitat mercantil, industrial o professional, amb l'exercici de l'advocacia i tota altra forma d'assessorament jurídic i, en general, amb càrrecs o funcions de tot ordre en societats o empreses de negoci, siguin públiques o privades».

En el capítol quart: Recusació i abstenció: Art. 73: «Els Batlles i Magistrats hauran d'abstenir-se i, en cas de no fer-ho, podran ser recusats, en els supòsits següents: ser o haver estat tutor, advocat o procurador de qualsevulla de les parts; tenir o haver tingut qualsevulla relació jurídica mercantil o econòmica amb qualsevulla de les parts o el seu advocat.

Pel que fa a la Constitució andorrana, en l'article 91, apartat 1, s'especifica: «El càrrec de Jutge és incompatible amb qualsevol altre càrrec públic i amb l'exercici d'activitats mercantils, industrials o professionals. Els jutges són remunerats únicament a càrrec dels pressupostos de l'Estat».

I en la mateixa Carta Magna, la Disposició transitòria segona, detalla: «La Llei Qualificada de la Justícia preveurà, amb esperit d'equilibri, la designació de Jutges i Fiscals procedents dels Estats veïns mentre no sigui possible fer altrament».

Així les coses, no hi ha cap «interpretació combinada» possible perquè la combinació l'estableix la Constitució que prohibeix que els Jutges i Magistrats siguin advocats a Andorra o arreu, i que el Jutges i Magistrat estrangers designats procedeixin de la magistratura en el seu país d'origen.

Pel cas, si els magistrat estranger respecten les condicions imposades per la Constitució (ser obligatòriament magistrats en llur país), automàticament respectaran la primera condició (no ser advocats) sense majors consideracions. Les paraules «juristes espanyols i francesos» talment les invoquen l'Aute de 15 de juny no poden ser llegides en contra de la claredat dels principis imposats per la Carta Magna i recollits en la Llei Qualificada de la Justícia.

Finalment, cal recordar que el Consell Superior de la Justícia, gran culpable d'aquesta situació, no només ha silenciat l'afer i l'ha tolerat a ciència i a consciència, sinó que quan s'ha pronunciat, ho ha fet en solidaritat amb el magistrat avui recusat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.