• Encamp reconstrueix l'orri del Cubil, conjunt de tres cabanes, munyidora i pleta on es recollia el bestiar oví i s'hi fabricava el formatge
• Va estar habitat estacionalment entre el XIV i el XIX

La cabana gran de l'Orri del Cubil, ara reconstruïda, data de principis del XVIII; els murs són de pedra seca; el sostre, de terra i herba. A la galeria, l'interior de la barraca, al fons, el magatzem per al formatge. També a la galeria, la cabana petita, del segle XVI, coberta amb volta de pedra; al fons, el corralet. Foto: TONY LARA

Aquesta és una història de superació i de supervivència. Mirin, si no: una colla de pastors, posem que formada per cinc homes, pujava a finals de juny fins al Cubil, a més de 2.000 metres d'altura, amb un ramat d'un miler de caps de bestiar de llana. Ovelles. Els homes s'instal·laven en una rudimentària cabana fabricada en pedra seca –és a dir, sense morter ni argamassa– envoltada de precàries construccions també de pedra seca: la munyidora –una mena de passadís on s'entaforava el bestiar per facilitar la feina de munyir– i la pleta, el recinte, generalment circular, que protegia el conjunt i on es tancava les bèsties a la nit. És l'orri, la institució ramadera que va contribuir decisivament a l'eclosió de l'economia andorrana als segles XVII i XVIII; tant, que els beneficis que reportava la fabricació de formatge i l'exportació de carn es van destinar a l'economia del ferro: mines i fargues.

Encamp va estrenar ahir l'orri del Cubil, una reconstrucció més o menys ideal del que havien de ser aquestes estructures bastida sobre les restes de diferents edificacions que van des de finals del XIV fins a finals del XIX. Amb la particularitat que la intervenció –amb un pressupost total de 46.300 euros– ha tingut lloc després de les excavacions arqueològiques que el servei de Patrimoni hi va efectuar l'estiu del 2008: no hi ha precedents a tot el Pirineu i la del Cubil és, per tant, una actuació pionera en l'àmbit de l'arqueologia d'alta muntanya a la península. El jaciment ara reconstruït consta de tres cabanes, una llarga munyidora dividida per petits murs separadors, i tot plegat envoltat per una gran pleta semicircular. Hi ha altres estructures menors, com ara una barraca per al gos –res de delicats gossos de tura, sinó mastins dels Pirineus, capaços d'enfrontar-se a llops i óssos–, un corralet i un cubicle situat a l'angle intern de la munyidora on –suggereixen els arqueòlegs– els pastors feien guàrdia de nit.

¿Camps de blat al Cubil?

Les restes més antigues daten d'entre el 1380 i el 1440 i van aparèixer sota la més gran de les cabanes: es tracta d'una estructura de planta ovalada d'on s'han recuperat restes de cereals. Una sorpresa de les grosses, a aquestes altituds, perquè podria indicar –apunta Abel Fortó, tècnic de Patrimoni– que els pastors cultivaven blat. La construcció que ara s'aixeca sobre les restes d'aquesta primitiva cabana data del segle XVIII: immediatament després del moment àlgid de la ramaderia andorrana, que el director de Patrimoni, Olivier Codina, situa al voltant del 1630. Es tracta d'una barraca de planta rectangular, amb coberta de fusta a doble vessant i una capa de terra i herba viva que impermeabilitzava el sostre. La cabana té tres dependències: vestíbul, habitació i magatzem o fresquera, on molt probablement s'hi conservava el formatge acabat de fer. També hi ha dues llars de foc, indispensables per bullir la llet. Aquí hi treballaven i hi dormien els pastors, en matalassos de palla sobre somiers de pedra...

Hi ha una segona cabana, més petita i datada al segle XVI. A diferència de la seva germana gran, aquesta ha estat coberta amb volta de pedra. Segons els arqueòlegs, devia continuar en ús quan es va reconstruir la gran, dos segles després. En aquest moment –som ja al XVIII– han canviat tant les circunstàncies que la colla de pastors necessita dos habitacles. Però, ¿quants homes formaven la colla? ¿I quants caps de bestiar es podien apletar en un orri com el del Cubil? Els comptes de Fortó són d'un home per cada 200-250 caps de bestiar. Un ramat d'un milers d'animals podia requerir cinc pastors. Però és que les fonts documentals parlen de ramats de fins a 8.000 ovelles. «La qüestió rau a saber si peixaven tots al mateix lloc i al mateix temps. Això, però, les fonts no ens ho diuen», matisa l'arqueòleg. La tercera i última cabana és mot posterior, ja del segle XX i va ser construïda probablement amb finalitats cinegètiques.

¿Per què van triar els pastors del segle XIV precisament aquesta ubicació per bastir-hi l'orri? N'hi ha prou amb una mirada circular per entendre'n els motius: l'estructura s'aixeca a tocar del llac i sota una tartera, i envoltat de pastures. En un moment en què les comunicacions eres especialment precàries, tenien la matèria primera per construir les cabanes allí mateix. De fet, la reconstrucció s'ha fet utilitzant les pedres del jaciment i de la tartera adjacent. A més, afegeix Fortó, aquells humils pastors es van destapar com uns excel·lents coneixedors del territori, perquè van ubicar l'orri a recer dels canals d'allau.

El conjunt constitueix, en fi, un exemple únic d'arquitectura tradicional popular, l'orri d'alta muntanya, l'explotació de ramaderia ovina predominant al Pirineu probablement des de la romanització i fins al segle XIX. Els cinc herois anònims amb què començàvem el relat s'hi podien passar dos mesos. De vegades tres, fins a finals de setembre: vigilant el bestiar, munyint-lo, apletant-lo a la nit i fabricant formatge. Probablement havien llogat els cortons –el conjunt de pastures i orri– als cortolans, en la subhasta anual. Una vida duríssima que l'orri del Cubil ens ajuda ara a imaginar. I un cas estupend d'intervenció arqueològica.

Per a més informació consulti l'edició en paper.