• Les acusacions demanen un any de presó i una indemnització total de 12.000 euros

Tomàs Pascual Foto: TONY LARA

¿Calúmnia o excés de zel? Aquesta és la pregunta que es planteja al Tribunal de Corts, que ahir jutjava Tomàs Pascual, excandidat a cap de Govern per Unió Nacional de Progrés (UNP) a les eleccions del 2009, per un article publicat en un rotatiu nacional i del qual presumptament se'n deriven diversos delictes de calúmnia i injúria.

El processat va assegurar que l'article en qüestió «no anava dirigit a ningú», sinó que feia un «exposat d'una situació de la qual sóc víctima». El querellant, en canvi, va «pensar que s'adreçava a mi», sense dubtar.

L'article titulat Detenció corrupta criticava unes actuacions policials viscudes per Pascual, que considerava de «segrest», i manifestava que els agents «són uns corruptes», i d'un concretament deia que era un «fals denunciant» i un «fill de p...», escrit tal qual. Era la resposta a un article periodístic publicat per un altre mitjà del país en què es deia que l'excandidat a cap de Govern tenia una querella per amenaces, per les quals va ser condemnat per mitjà d'una ordenança penal, i que Pascual valora que només el 3% de les informacions que s'exposaven en l'article eren veritat.

L'acusat va reconèixer ser «massa passional» a l'hora d'expressar-se i que s'havia «equivocat generalitzant», ja que les crítiques es feien extensives a tot el Servei de Policia. Per això, el col·lectiu es va sentir molest ja que «posa en dubte l'honorabilitat dels agents en la seva tasca», va afirmar a la vista el director de la Policia, Jordi Lluís, que considera que l'article de Pascual va causar un «dany a la imatge de la Policia greu».

Segons va sentenciar l'advocat de l'acusació particular, tant els policies com «gent del carrer» sabien que es parlava d'un agent en concret. Per contra, tant el director del mitjà que va publicar l'article, com les defenses, tant del propi Pascual com del mitjà responsable de la publicació de l'article –responsable civil subsidiari–, van assegurar que «no s'identifica en cap moment un agent concret», i el director del diari en qüestió va argumentar que es tractava d'una «queixa oberta d'un ciutadà».

Els informes

La representant de la fiscalia va considerar que de l'article «se'n deriven diverses acusacions contra el Servei de Policia i un agent en particular», que són calúmnies propagades amb publicitat, i també un delicte d'injúries. Va assegurar que el querellant –l'agent particular– «es dóna per eludit sense dubte». Per això considera provats els delictes de calúmnies i injúries i va demanar que s'imposés una pena d'un any de presó condicional i una indemnització per al Servei de Policia de 6.000 euros. De manera similar, el lletrat de l'acusació particular va considerar que el rotatiu havia «confós la seva missió d'informar i investigar amb un servei per imputar falsos delictes i embrutar institucions». Així, va seguir argumentant que les opinions tenen «límits» i que aquests es situen on comencen «els drets dels altres», i que les calúmnies no es poden emparar en la llibertat d'expressió. Per això es va adherir a l'informe i peticions formulades pel Ministeri Públic, i va demanar altres 6.000 euros com a indemnització de l'agent en particular.

Per contra, la defensa de Pascual va plantejar que l'article «pot ser més o menys encertat» i va assenyalar que «políticament correcte no ho és», però no es pot considerar que se'n derivi un delicte. El motiu principal esgrimit va ser que l'article no es dirigia a una persona física en concret, requisit necessari per considerar que s'ha vulnerat algun dels drets de l'honor de la persona. Així mateix, el lletrat va manifestar que l'article responia a «l'exercici del dret d'expressió» i que Pascual el va escriure «en legítima defensa» i dins «paràmetres socialment acceptables». D'aquesta manera, va assegurar una «manca dels elements essencials del delicte», pel que va demanar l'absolució del processat.

La defensa del mitjà va argumentar que no es tractava d'una notícia redactada per un empleat del diari, sinó un article de Pascual en exercici de la llibertat d'expressió. Igualment va asseverar que «l'article no identifica la persona física» i que l'honor del policia concret «no és objecte d'afectació perquè no se l'identifica». Així, va acabar demanant si no es tractava més d'un «excés de zel i susceptibilitat» per part del querellant, que d'un delicte.

Per a més informació consulti l'edició en paper.