• El fotògraf Josep Martínez exposa a la Riberaygua una selecció en gran format de la sèrie 'Drakcelona'

Mtnz' posa a la Riberaygua davant del drac del Palau Baró de Quadras, de Puig /i Cadafalch. A la galeria, Dracs al pinacle de la casa Pere Llibre (Passeig de Gràcia, 26) Foto: EL PERIÒDIC

Hi ha qui té el gol entre cella i cella: Messi, és clar. I qui té la mania de la lletra: Josep Pla, posem per cas, amb el mig centenar de volums i les més de 30.000 pàgines de la seva Obra Completa. El massananec Josep Martínez (1966) també té una dèria: la dels dracs. Per això li diuen el caçador de dracs, títol imponent per a un fotògraf. Això sí, s'ho ha guanyat a pols: s'hi va posar el 2007, i n'ha caçat mig centenar llarg. I tots, als carrers, places i edificis de Barcelona. De pedra, de trencadís, d'acer, de ferro i de paper. Un conte de mai acabar perquè des que al març els va passar llista, clenxinats i ordenats, al llibre Drakcelona –on desfilen al llarg de dotze fascinants safaris fotogràfics per la ciutat– n'han aparegut mitja dotzena més. Vaja, que a Barcelona els dracs –ja saben, serp gegant segons l'arrel grega, drakon– surten de sota les pedres, així que alerta.

Drakcelona s'ha convertit en una de les sensacions de la temporada editorial. Un projecte ambiciós, original –va néixer, diu, mentre buscava un element que pogués funcionar com a icona simbòlica de Barcelona sense haver de recórrer als gastats tòpics de Colom, la Sagrada Família i les Rambles– i polièdric: al llibre li ha sortit un germà petit –ó gran, segons es miri: les 15 reproduccions de gran format (15x70) que a l'abril es van exposar a Blanquerna, la pica cultural de la Generalitat de Catalunya a Madrid, i que fins al 29 de juliol faran vida a la Riberaygua, que tanca amb Drakcelona la temporada i posposa per al curs que ve –quina llàstima– la retrospectiva consagrada al gran Villèlia. Seguirem esperant.

Però tornem a Mtnz' –aquest és el seu àlies quan es posa darrere l'objectiu– i a l'estupend tastet d'aquest Drakcelona: al llibre, les bestioletes pul·lulen al seu hàbitat natural, els carrers del barri gòtic, les cases senyorials de l'Eixample, els temples modernistes i Gaudí, sempre Gaudí, inclosa la reglamentària sargantana alquímica del Park Güell. A la Riberaygua, en canvi, els dracs viuen una vida lliure, fora del context urbà i reivindicats com a pures formes artístiques. Mtnz' fins i tot s'ha permès fer-los –de tant en tant– una passadeta pel Phososhop, a veure què en surt: mirin la lluna d'aquí al costat, fins on semblen enfilar-se els animalons de la casa Pere Llibre, al número 26 del Passeig de Gràcia.

El mig miler de dracs censats per Mtnz' converteixen Barcelona, diu, en la ciutat amb la fauna draconiana més variada de l'univers. Poca broma. Una herència de la ciutat burgesa i benestant que protegia simbòlicament les seves possessions sembrant de dracs portes, finestres i balcons. N'hi ha d'europeus, amb urpes de ratapinyada, llengua bífida i núvols de foc i fum; hi ha els asiàtics, amb cap de cavall, cos de serp, escates de peix i urpes d'àliga; hi ha els prehistòrics, els marins, els selvàtics, els de muntanya i fins i tot els fabulosos: basiliscs, cocatrius, grius i leviatans. Els més antics són probabement gòtics i pul·lulen per la catedrals; el més jovenet és un mastodont d'acer que pesa 150 tones i que l'escultor basc Andrés Nagel va plantar el 1984 al parc de l'Espanya Industrial. De tot això n'hi ha a Drakcelona. El repte de Mtnz' és ara trobar-los un cosinet andorrà. Diu que té notícia d'un rar exemplar que viu en a la terrassa d'un edifici escaldenc, prop de Sant Pere Màrtir. S'agrairà qualsevol informació que ajudi a caçar-lo. La poden adreçar a [email protected].

Per a més informació consulti l'edició en paper.