• La partida de farmàcia s'incrementa en un 209% en el període analitzat i la d'estada hospitalària en el 161%

Detall de la façana de l'edifici que acull la Caixa Andorrrana de Seguretat Social Foto: TONY LARA

La despesa de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) en concepte de reembossament de proves analítiques ha crescut en un 315% entre els anys 2000 i 2009. Aquesta és una de les dades que posa de manifest un estudi realitzat pel doctor en Economia Aplicada per la Universitat Internacional de Catalunya, Fernando Álvarez, i l'economista Dolors Palma, titulat Anàlisi de l'evolució financera del sistema sanitari en el Principat d'Andorra (2000-2009). Altres dades remarcables són l'increment de la partida de farmàcia d'un 209% i l'augment del 161% de les despeses en concepte d'estada hospitalària. Aquests tres conceptes sumen més del 50% del total de la despesa.

La partida per reembossaments d'anàlisis va passar de ser d'uns dos milions d'euros al principi del període analitzat a sumar al voltant dels set milions. Això és un creixement del cost per cotitzant de l'11,6% de mitjana anual i s'explica per l'evolució del nombre de proves anuals rebudes per cada cotitzant i pel preu de cadascuna d'elles, segons destaquen els autors de l'estudi, que comenten que el nombre de proves s'ha incrementat un 7,8% de mitjana i que el preu d'aquestes ha crescut un 3,5% anual.

La despesa que comporta per a la CASS les estades hospitalàries és molt superior. L'any 2000 es situava als 13 milions i va arribar a ser de 22 milions d'euros l'any 2009. En aquest cas, l'evolució del cost per cotitzant mostra un comportament variable amb tendència a l'alça. Durant el 2001 es va constatar una lleugera reducció, del 2002 al 2004 un increment del 5,5% de mitjana anual, per tornar a decréixer el 2005 en un 1,8% i tornar a augmentar entre el 2006 i el 2008 en un 4,3% de mitjana.

Pel que fa a farmàcia, el reembossament per part de la CASS als assegurats sumava cinc milions d'euros al principi del període estudiat i 10 milions el darrer any de l'anàlisi. Aquest augment s'explica per un increment del 146,4% del nombre de receptes i per un augment del cost per recepta d'un 112,2%, segons exposen els autors de l'estudi. L'evolució del cost per cotitzant de farmàcia presenta tres períodes diferenciats: un creixement del 10% de mitjana anual fins el 2003, una reducció del 9,6% l'any 2004 i un nou increment de l'ordre del 8,2% de mitjana des del 2005 i fins el 2008.

BAIXES I INVALIDESES / L'evolució de les despeses en l'àmbit de les prestacions econòmiques –que inclouen les prestacions per incapacitat temporal; d'invalidesa per accident o malaltia; de maternitat, paternitat i risc durant l'embaràs; i de reversió (viduïtat i orfenesa)– també segueixen una evolució a l'alça. L'estudi es centra en les prestacions de salari –baixes per malaltia o accident laboral– i d'invalidesa pels mateixos motius. Totes dues sumen el 83,4% de la despesa per prestacions econòmiques, segons assenyala l'estudi.

Les prestacions de salari van registrar un creixement mig anual del 12,7%, i les despeses que se'n deriven del 300%. Pel que fa a les prestacions d'invalidesa, aquestes van incrementar en un 7,5% anual de mitjana, i les despeses que representen ho van fer en un 200% entre el 2000 i el 2009. En el cas de les primeres, els autors de l'anàlisi observen una correlació entre el nombre d'individus que han interromput temporalment la seva activitat laboral amb l'evolució del total de cotitzants en actiu. El cost unitari de les prestacions de salari per accident de treball ha vingut determinat per un creixement del 46,8% del nombre mig de dies de baixa per individu i any i per un increment del preu mig per dia cobrat per individu del 61,8%. En el cas de les prestacions de salari per malaltia, s'ha constat un creixement del 35% de nombre mig de dies de baixa i un del 74,8% del preu mig per dia de baixa cobrat. En el cas de les prestacions d'invalidesa, les derivades d'un accident de treball creixen a raó d'un 2,7% de mitjana anual i les de malaltia ho fan en un 4,4,%. Les primeres han passat de ser de 4.418 euros de mitjana per persona als 5.934 l'any 2008. Les segones van passar de ser de 4.999 euros de mitjana per persona a 6.224 euros.

Per a més informació consulti l'edició en paper.