PUBLICITAT

Beal alerta de la manca de diners per pagar les pensions del futur

  • La previsió de l'augment de la demanda de retribucions dels que ja no són residents fa establir mesures de control
EL PERIÒDIC
ANDORRA LA VELLA

Periodic
Josep Maria Beal, president del consell d'administració de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social. Foto: TONY LARA

El president del consell d'administració de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS), Josep Maria Beal, va advertir que arribarà un moment «en què o es troba algun sistema o hi haurà problemes de falta de diners per pagar les pensions del futur, tenint en compte que a Andorra tenim pocs habitants però una massa treballadora molt gran». En aquest sentit, el president del consell d'administració de la CASS fa referència a les persones que han treballat temporades al país, sigui mesos o anys, que en el futur «poden exigir la seva jubilació» i per als quals hi hauria manca de recursos, segons assegura. «Ens hi hem de posar per garantir que el dia de demà no faltin els diners», va remarcar.

Aquest és un fet que segons assegura Beal «ja passa ara, no és una cosa a venir», però, no obstant això, va afirmar que en l'actualitat «la base és petita i que, a mesura que passin els anys, creixerà». El representant de la CASS va aclarir que la quantitat de gent tampoc és un element estàndard, «perquè hi ha qui ha passat sis mesos i altres deu anys treballant aquí» però tots, gràcies al sistema de punts, tindran el dret de reclamar el que els pertoqui».

Beal va afirmar que la CASS ha de ser sostenible «perquè el que hi ha aquí és de tots i entre tots hem de trobar els mecanismes perquè això pugui funcionar i ens pugui servir a tothom sense que ens pugui col·lapsar en un moment donat».

CONTROL DE LES PRESTACIONS / El futur del cobrament de les pensions és un denominador comú en l'opinió pública. La tendència als països veïns d'allargar l'edat de la jubilació és un debat que està al carrer i a les administracions corresponents. El president del consell d'adminsitració de la CASS va remarcar també la necessitat de la inspecció d'aquells fons que surten en format de prestació perquè tinguin una destinació correcta. Beal va afegir que al carrer «sempre hi ha la preocupació de la retallada de prestacions» però, segons la seva opinió, «no és un tema de retallar prestacions sinó de controlar les que se surten del que realment entre tots fem i necessitem».

Així doncs, en aquest sentit va afegir que aquí hi ha «una feina laboriosa per anar veient per on s'escapen els diners que no s'haurien d'escapar i, a partir d'aquí, el legislador fer previsions i establir quins mecanismes pot establir l'Estat per sostenir aquesta casa». Les mesures de control són els remeis que Beal veu per tal de frenar el dèficit de la CASS, fruit de la disminució de treballadors en els últims anys.

APUJAR LES COTITZACIONS / El president de la CASS creu que una manera de reduir la despesa de la seguretat social és controlant que no s'abusi de proves mèdiques, com les radiològiques, i establir també un control dels hospitals de fora on pot anar la gent. «S'ha de vigilar quins són els hospitals que realment poden donar una bona prestació pel millor preu», va dir Beal en l'entrevista a l'ANA, tot afegint que s'han de fer «actuacions d'aquest tipus, de petites coses que són àmplies i que entre totes penso que ajudaran una mica a reduir aquest dèficit».

Una de les mesures que podria ajudar a reduir el dèficit seria l'augment de les cotitzacions. Beal assegura que aquesta qüestió no s'ha plantejat en el si del consell d'administració però que tampoc es pot descartar. En tot cas, sí deixa clar que es tractaria de l'últim recurs. «És molt possible que s'hagi de fer, però nosaltres som molt reticents perquè la situació econòmica no està tampoc per llençar coets i el que no podem és carregar massa a la gent i a les empreses, de manera que aquesta seria la darrera mesura a prendre, i no està en cartera de manera immediata», va apuntar Beal a l'ANA.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT