PUBLICITAT

Josep Gómez: «El 40% de les visites poden resoldre's a l'atenció primària»

P. G.
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Foto:

«No es pot ser un Doctor House, i això que aquest metge és un gran professional», diu Josep Gómez Jiménez. El cap d'Urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell té ben clar que els pacients que entren per aquesta porta han de tenir primer que res una atenció professional, però també una atenció personal que és la que espera no només el malalt sinó aquell que ve acompanyar-lo. Tot això amb el context de la immediatesa, la gravetat i la resposta ràpida.

–¿Com és un dia a dia al front del Servei d'Urgències?

–Els metges, les infermeres, els portalliteres i les administratives quedem a primera hora i ens reunim en allò que es diu el morning o canvi de guàrdia. Primer parlem els metges i les infermeres sobre els pacients que estan i els que han entrat al servei. Després els responsables del transport del SUM també ens expliquen les incidències que han tingut. Les reunions es fan més específiques i es parla dels ingressos del dia anterior i també amb la persona responsable de la farmàcia sobre la gestió farmaciològica. És també a primera hora quan un equip revisa el material de l'ambulància, la M-1 que és la del Suport Vital Avançat, i també la segona ambulància així com el material de l'helicòpter. Tot seguit és quan continuem amb l'atenció al pacient.

–¿Quina és la plantilla actual en la què compta aquest departament?

–El servei d'Urgències de l'Hospital té una plantilla pròpia i compta amb el suport d'especialistes que estan localitzables, als quals se'ls pot trucar per valorar un ingrés, per exemple. El nombre de personal depèn d'èpoques a l'any. En la temporada baixa, que va del mes de maig fins a finals de novembre, hi ha quatre metges, més un pediatra i cinc infermeres durant el dia, per la nit que és quan baixa l'activitat hi ha un metge menys. El 85% dels pacients s'atenen entre les 10 del matí i les 12 de la nit. En temporada d'esquí, qualificada d'alta, hi ha un metge més i una infermera més. La jornada s'ajusta a l'activitat, cal esmentar que en temporada d'esquí cap a la tarda hi ha una activitat accidentada més alta.

– ¿I quans professionals composen l'equip del SUM?

–L'equip del SUM està format per un metge, una infermera i un tècnic de transport, o conductor de l'ambulància. D'ambulàncies hi ha dos tipus: les del suport vital avançat i les convencionals. En aquestes últimes l'equip només està format per dos tècnics de transport sanitari. A més de les dues ambulàncies de suport vital avançat que comptem a l'hospital, tenim una altra al Pas de la Casa. Pel que fa a les convencionals el territori està cobert amb dues repartides a Escaldes, a l'avinguda Fiter i Rossell, altres a la Massana i altres a Ransol. A més de la coordinació que comptem amb el transport sanitari que pugui fer Bombers.

–L'inici de gran part dels serveis d'urgències comença amb el 116. ¿Com s'activa tot aquest equip?

–La gestió del telèfon 116 també està integrada en la plantilla i en el servei d'Urgències. Compta amb teleoperadors formats que atenen aquest centre regulador que activa les ambulàncies. Les trucades són també coordinades pel metge regulador, que a la vegada és coordinador clínic d'urgències. Ell està a punt per donar consell, via telefònica, a qualsevol pacient que estigui en una situació d'urgència. Es pren la decisió, segons la urgència, d'activar les ambulàncies. Hi ha un primer equip, que és el SUM 1, sempre amb metge, infermera i tècnic de transport. Després es pot activar el segon equip, SUM 2, amb el mateixos recursos humans i el tercer equip està format pel personal que viatja en helicòpter, el metge i la infermera dels quals disposa d'una formació específica per actuar davant d'una urgència en ple vol d'helicòpter. A més comptem amb l'equip del Pas i un altre equip que no està de manera presencial però que està localitzable que és l'encarregat de fer un transport interhospitalari, en cas que s'hagi de transportar un pacient a Barcelona, Tolosa o Lleida. El servei d'Urgències compta sempre amb un reforç perquè no quedi descobert. A més el SAAS compta amb un metge d'Atenció Primària de permanència de 24 hores per visites no programades.

–Aquesta restructuració organitzativa del servei que s'ha fet al llarg dels anys i que no ha correspost en un augment de plantilla de personal ¿no impedeix que alguns cops l'espera s'allargui?

–A l'hivern o en algun moment del dia es poden donar retards assistencials, però mai per a persones greus. Es pot donar el cas que si hi ha molt de pacient, els que acudeixen amb una patologia menys greu hagin d'esperar més. Val a dir, que comptem amb un programa de gestió informatitzada del servei on tot està localitzat i hi ha una càmera de vigilància a la sala d'espera per tenir controlats visualment els pacients que hi esperen.

–¿En què ha canviat el transport sanitari?

–Comptem amb una nova gestió de transport sanitari. Ha canviat el concepte de regulació mèdica. El metge coordinador d'urgències és el que atén també el centre regulador i el transport sanitari, això suposa fer més eficient el transport, el servei, però també una sobrecàrrega de feina als coordinadors. De tècnics de transport, comptem amb 15 treballadors del SAAS, més 40 d'empreses de transport subcontractades. En el transport la plantilla ha crescut. Hi ha més professionalització del personal. Tenim un sistema de transport sanitari que s'ha enriquit en atenció a les catàstrofes i tenim cobertes totes les valls gràcies a la coordinació amb els Bombers.

–Però el transport sanitari, ara també contempla el aeri.

–Sí, a partir del desembre passat, comptem amb un SUM aeri propi. Aquest helicòpter és el que fa el transport interhospitalari i això s'ha fet sense incrementar la plantilla, amb unes formacions específiques del personal d'urgències. Per volar s'ha d'estar acreditat com a tripulant d'ambulància aèria. Aquesta formació estan realitzant-la 12 metges i 12 infermeres.

–Per tot el que diu, la reorganització funcional ha pogut suplir la manca de personal que en alguna època s'ha trobat a faltar. A més també s'ha projectat una ampliació de l'espai.

–No considero que ara sigui prioritària però tard o d'hora s'ha d'ampliar. Ara cal tenir en compte com estan les arques de l'estat. L'ampliació de l'espai suposaria més boxos, més espais complementaris com una sala de reunió, que ara no tenim, per tenir més intimitat i per treballar els metges. El Centre Regulador també necessita de més espai. Cal una quarta habitació pel descans dels tècnics de transport que es queden per la nit. Altres qüestions com la separació de la sala de guixos i la de radiologia que ara comparteixen espai hauran de ser resoltes.

–¿El nou helicòpter està amortitzat?

-L'helicòpter biturbina està compartit entre la Policia, els Bombers i l'Hospital. Cada any hi ha una mitjana de 30 evacuacions d'andorrans, pacients greus, cap a fora a altres centres hospitalaris, i altres 20 evacuacions de turistes. Concretament en el que portem d'any s'han donat 27 evacuacions cap a fora i 13 serveis interns (buscar pacients al Pas o Arcalís, per la llunyania, situacions greus d'infarts o fractures vertebrals que són molt complicades de transportar en ambulància).



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT