• Els comuns unifiquen també la gestió de l'ensenyament musical

Espot i Camp (a la dreta) firmen el conveni, ahir al comú de la Massana. Foto: ANA / N. M.

El setembre es van estrenar amb l'Escola d'art, que aquest curs ha unificat gestió i direcció amb l'objectiu, ja saben, d'optimitzar recursos, ampliar el servei i estalviar diners a les arques comunals. La Massana i Ordino repeteixen ara experiment a compte de les escoles de música: el curs 2011-12 començarà amb un sol centre –rebatejat en endavant com a Escola de Música de les Valls del Nord–; un sol director –el pianista Jordi Barceló, que ho era fins ara de la de la Massana– i un sol mètode pedagògic –l'Irineu Segarra, que és també el que s'imparteix a l'Institut de Música de la capital i al 80% de les escoles municipals catalanes.

Un canvi que va més enllà del lífting facial i que pretén ampliar l'oferta docent –els alumnes de la Massana podran estudiar clarinet, que fins ara només s'impartia a Ordino; i els d'Ordino, bateria, que només s'ensenyava a la Massana– i optimitzar els recursos, ajuntant els alumnes d'un mateix instrument. Es tracta, però, que els estudiants només en percebinels beneficis perquè, tot i la unificació del nom i de la gestió, es mantindrà l'estructura, la seu i els horaris de les (fins ara) dues escoles: els alumnes continuaran assistint a classe a la seva parròquia, amb l'avantatge que, si l'horari els és més convenient, podran també anar a l'altra escola sense necessitat de tramitar una nova matrícula. Els que probablement no en sortiran tan ben parats són els professors: es tracta de retallar despesa, i els precedents no són gens favorables. Una de les virtualitats de la unificació de les escoles d'art ha sigut –com va admetre ahir el cònsol de la Massana, Josep Maria Camp– que s'ha retallat el nombre de professors. A veure què passa aquí. De moment, a l'escola de música de la Massana hi han impartit aquest any classe vuit professors –tots eventuals, menys el director: de flauta travessera, bateria, guitarra clàssica, piano clàssic i piano jazz – a prop d'un centenar d'alumnes; a Ordino han sigut dos els docents –de flauta, clarinet, guitarra clàssica i piano– i una setantena els estudiants.

La fusió tindrà a més altres virtuts preventives: assenyaladament, i com va advertir el mateix Camp, evitarà que s'hagi d'ampliar l'escola de la Massana, ara que està a punt d'arribar al màxim de la seva capacitat. Els alumnes excedents seran desviats –sembla– cap a Ordino. En qualsevol cas, els dos comuns posen una pedra més en el camí cap a la mancomunació de serveis, un dels principis polítics que –diu Camps–ha regit el seu mandat. El cert és que la Massana ha sigut pionera indiscutible en aquest apartat, i que el cònsol d'Ordino, Bonaventura Espot, s'hi ha apuntat amb entusiasme. La pregunta que necessita urgent resposta és òbvia: ¿què esperen les escoles de música, d'art i de dansa de la resta de comuns a seguir les passes de la Massana i Ordino? Encara més: ¿per què s'ha trigat tant, a arribar fins aquí?

Per a més informació consulti l'edició en paper.