• Picurt projecta 'Postals andorranes', deliciós documental rodat pel cineasta Josep Maria Mitjà als anys 60, en ple 'boom' turístic

Una postal Desfilada de majorettes, a l'avinguda de Carlemany. Foto: OIROL LLAURADÓ

Aquests dies de carrers xops, calaixos buits i turistes amb comptagotes, sobta topar-se amb l'Andorra plena a vessar, palpitant de vida i de color, que desfila per Postals andorranes, el deliciós documental rodat a final dels anys 60 per Josep Maria Mitjà i que es va projectar divendres a la mostra Picurt. L'Andorra de Mitjà conserva --que ningú no s'ofengui-- un cert regust de mercat moro: el mateix t'hi podies creuar amb el mosso d'un magatzem que carrega amunt i avall una caixa de pollastres desplumats, que una desfilada de majorettes per l'avinguda Carlemany, el ball del contrapàs a la plaça Benlloch i un concurs de tir amb arc a l'actual Parc Central. I tot plegat, és clar, amb la remor de fons de Radio Andorra, encara al Roc de les Anelletes, i d'un trànsit aparentment caòtic --amb el jeep d'Andotur carregat fins a la bandera-- on agents de circulació tocats amb el salacot colonial intenten inútilment posar una mica d'ordre. És l'època daurada del turisme de basar i pandereta: el restaurant Majestic anuncia un menú saison al preu de 115 pessetes (85, el turístic), i a les Arenes d'Andorra s'hi ofereixen no solament corrides de toros, sinó també combats de boxa femenins, espectacles que l'exquisida sensibilitat actual no toleraria.

Aquesta és l'Andorra que Mitjà (Santa Coloma de Farners, 1921) va filmar a les Postals, un dels dos documentals que va rodar --l'altre es titula L'encís d'Andorra-- i que juntament amb el migmetratge de ficció Desil.lusió constitueixen la seva obra completa, avui dipositada (i disponible) a l'Arxiu nacional. Mitjà va ser l'ànima i un dels fundadors de de l'Agrupació Fotocinematogràfica, al costat de Xavier Llovera i de Casimir Aràjol. S'havia instal.lat al Principat al 1960 i aquí va descobrir la vocació de cineasta: "Andorra tenia l'avantatge que el material era més fàcil de trobar. Vaig rodar sempre amb una Pallard de 8 mil.límetres. Hi havia un bon caliu, i d'aquí va sortir l'agrupació". Ell se'n va desvincular a mitjan 70, quan va tornar a Reus, i l'agrupació es va anar esllanguint. De tot aquell xup-xup en queden un grapat de noms --Lluís Burgués, Joan Burgués Martisella, Jordi Lorente-- i de pel.lícules, un patrimoni en gran part desconegut o oblidat que espera una oportunitat per tornar a la vida, ni que sigui per un dia.Això és el que ha fet Picurt. A veure qui més s'hi anima.

Per a més informació consulti l'edició en paper.