EVA ARASA
ANDORRA LA VELLA

El síndi general, Vicenç Mateu, el dia de la constitució del Consell General. Foto: ÀLEX LARA

Va ser conseller general les dues primeres legislatures constitucionals, de 1994 a 1997 i de 1997 a 2001, cosa que li permet analitzar la situació política actual amb perspectiva i plantejar-se noves maneres de funcionar, que donin resposta a la conjuntura actual, però també a la realitat estructural d’un petit Estat com Andorra. És amb aquest bagatge que Vicenç Mateu afronta el càrrec de síndic general.

–¿Quina lectura en fa, de les eleccions del 3 d’abril?
–Em dóna la sensació que les passades eleccions, a banda de suposar un canvi de color polític o de partit, van marcar també un canvi generacional. Això s’ha vist sobretot al que ara és Demòcrates per Andorra. Caldrà veure què passa al Partit Socialdemòcrata... I aquest canvi generacional porta aparellat un canvi de maneres de fer.

–¿En quin sentit?
–Hi ha una confluència, en el que és el projecte de Demòcrates per Andorra, de tota una colla de persones que, en el seu moment, havíem estat en formacions polítiques diferents. Però aleshores ja ens vam adonar que les diferències que hi havia entre nosaltres no eren tan grans i que podíem treballar plegats perfectament. De fet, a les comissions legislatives on estàvem, érem capaços d’arribar a acords. Això forma part d’aquesta nova voluntat: intentar arribar a acords, més enllà de les divisions clàssiques de partit. És com si fos possible un nou començament, divuit anys després de la Constitució.

–¿Què és el que no funciona?
–La Constitució és un moment inicial. Per mimetisme, el que es va fer va ser reproduir, en excés, el funcionament de tot arreu, quan Andorra és, finalment, un país de pocs habitants, i de menys electors encara. Potser un cert mimetisme era necessari. Potser era l’única via i el que estic dient és una utopia...  Però en qualsevol cas, no sé si els sistemes de representació política de països de 40 o 50 milions d’habitants, o més, són exactament els que s’han de reproduir a Andorra. Andorra, en el passat, havia funcionat amb l’elecció, a cadascuna de les parròquies, d’una sèrie d’individus que es consideraven aptes per defensar els interessos de la col·lectivitat. Això, al marge de les idees que pogués tenir cadascú. Personalment, m’agradaria assajar una manera de funcionar en aquest sentit.

–¿És viable?
–Penso, per exemple, en Liechtenstein, on hi havia tres partits: un que era testimonial i els altres dos que estaven presents tant al Parlament com al Govern, guanyessin o perdessin les eleccions. És a dir, en funció del nombre de vots que aconseguien a les eleccions, canviava el pes relatiu que tenien a les institucions. Potser és una solució massa centre-europea, massa racional... Nosaltres tenim un caràcter més llatí... Però el que vull dir és que, en un petit Estat com el nostre, potser el que ens cal és un sistema diferent. El talent disponible no es pot dividir. S’ha d’intentar sumar perquè tampoc no som tants.

–¿És partidari d’unes eleccions amb llistes obertes?
–Potser. Però és que, un cop dins del Consell General, amb independència dels colors i els partits, també s’hauria d’intentar fer el mateix. És a dir, buscar el consens i arribar al màxim d’acords. Durant la primera legislatura, del 1994 al 1997, la majoria de lleis es van aprovar per unanimitat. Eren dos consellers que decantaven la majoria i, de fet, quan s’arribava al punt que ja es veia que una proposta tiraria endavant, és que estava realment bé i tothom s’hi acabava sumant. En aquests moments que la situació està tan malament, és molt important mirar d’arribar al màxim de consensos.

–¿La composició al Consell General, amb una proporció de 22 consellers a 6, afavoreix o dificulta aquest consens?
–Si de mi depengués, per fer passar els projectes miraria de buscar el màxim consens. També és veritat que, si estigués a l’oposició, no sé quin plantejament agafaria. Però penso que Andorra està en una situació molt complicada, en molts àmbits, i potser seria bo que algunes reformes s’afrontessin des de la unitat.

–El cap de Govern va oferir un pacte d’Estat per afrontar un seguit de reformes.
–I el PS també havia plantejat un pacte d’Estat en aquests mateixos àmbits. Veurem com es concreta.

–¿La ciutadania coneix el funcionament del Consell General?
–La gent coneix el Consell General, però segurament no en coneix el funcionament intern. El que sí que és cert és que, per raons d’espai físic, hi ha hagut fins ara una impossibilitat d’exercir una funció representativa o simbòlica, més enllà de la funció legislativa pròpia del Consell General. Anys després que s’iniciés el projecte, ens toca a nosaltres inaugurar la nova seu i, ara sí, tenim els mitjans per complir aquest segon rol.

-¿Com ho faran?
–Amb la subsíndica ens hem plantejat una major obertura del Consell General. Una obertura que passa, per exemple, per utilitzar el vestíbul per fer-hi exposicions o aprofitar la plaça per celebrar-hi actes cívics i culturals. I llavors hi ha la qüestió de reivindicar la pertinença de la Constitució al Consell General. La celebració del 14 de març s’hauria de fer sota la tutela del Consell, i no pas del Govern com s’ha fet fins ara. Al capdavall, la Constitució, que és la llei de lleis, és una cosa que li és estrictament pròpia.

–¿Què veurem en aquesta legislatura?
–Vivim un moment complicat i el que no volen els ciutadans són discussions estèrils. No ens ho podem permetre. La política ha d’estar de veritat al servei de la gent. Aquest ha de ser l’esperit de la legislatura.

–La ciutadania ha dipositat moltes expectatives en aquesta legislatura.
–Som un Estat petit i això ens dóna més capacitat de maniobra: podem prendre decisions ràpides i readaptar-nos més fàcilment. Però cal que hi hagi una classe política amb vista, amb prou agilitat, rapidesa i flexibilitat per poder liderar això. És important que això ho sapiguem fer entre tots i no ens perdem en debats que no porten enlloc.

–Han anunciat canvis en el funcionament del Consell General.
–Volem revisar el reglament del Consell General per agilitzar, per exemple, els terminis de constitució del Consell i del Govern, així com els tràmits legislatius. També volem aconseguir que el pressupost s’aprovi abans de final d’any i escurçar les vacances parlamentàries. Tot plegat, per donar més agilitat al Consell General.  I tot i que a la Sindicatura no li correspon fer política, sí que hi ha algunes qüestions relacionades amb els drets fonamentals que volem abordar, com ara la introducció del vot per correu, o a través de les ambaixades. És molta feina, però tenim un horitzó de quatre anys.