• Més del 10% de la població va acudir als serveis socials el 2010 i la mateixa proporció no arriba a final de mes

El president de Crèdit Andorrà, Antoni Pintat, el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, i mossèn Sàrries, ahir. Foto: TONY LARA

L' estudi elaborat per Càritas Andorrana l'any 2001 sobre la realitat social del país assegurava que l'11% de la població es trobava en situació de pobresa. Una dècada més tard, i amb una severa crisi econòmica entremig, aquesta xifra s'eleva fins al 19,3%. Aquesta és una de les conclusions a la que arriba el diagnòstic social de Càritas de l'any 2010, que especifica que el no assoliment del llindar de la pobresa, situat en els 733 euros mensuals per llar, afecta sobretot als menors de 65 anys, als menors de 24 i a les famílies monoparentals. Pel que fa aquest darrer grup, la situació és especialment delicada, ja que el percentatge de precarietat econòmica s'eleva fins al 47%.

Raúl Flores, de l'empresa Edis S. (encarregada d'elaborar el treball de camp), va informar que d'aquest 19,3% de llars en situació de precarietat econòmica, un 1,7% està en una situació severa. És a dir, té una mitjana d'ingressos de menys de 366 euros. Segons mostren les dades, la majoria de les llars amb precarietat es troben a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany.

Malgrat la gravetat de les xifres, Flores va plantejar que la situació és similar a la tendència dels països desenvolupats, especialment dins d'Europa. A Espanya, per exemple, un 21,6% de les llars es troben sota el llindar de la pobresa. La mitjana europea és del 16% però l'estudi en aquest cas va ser elaborat fa més de dos anys, és a dir, tot just iniciant-se la crisi econòmica mundial.

Aquestes situacions comporten evidentment problemàtiques per arribar a final de mes partint dels sous que entren a la llar. Un 10% de la població assegura que no arriba a final de mes, una situació que creix si es té en compte només als ciutadans espanyols (un 17%). A l'altra banda, però, un 53,3% de la població assegura que aconsegueix estalviar una part dels ingressos.

17,2% en risc d'exclusió social / A més de l'anàlisi de la situació de pobresa al país, l'estudi també ha analitzat la vulnerabilitat social de les llars, és a dir, el seu risc de ser excloses socialment, sigui per aquesta manca d'ingressos o també per problemàtiques de salut, d'habitatge o d'educació. En aquest sentit, un 17,2% de les famílies se situen dins d'aquesta vulnerabilitat, i d'aquestes, un 5,7% tenen una vulnerabilitat severa.

Flores va explicar que si s'analitza el paràmetre per nacionalitats, la portuguesa i el grup d'estrangers sense comptar francesos i espanyols són els que pateixen més aquesta problemàtica, a més de les persones majors de 65 anys si la subdivisió s'estableix per edats. Finalment, per parròquies, la Massana, Encamp i Sant Julià són les que predominen.

Com a conseqüència, el nombre de persones que sol·liciten ajudes socials, sigui a entitats públiques o a privades (com seria el cas de Càritas) també creix. Més del 10% de la població ha sol·licitat els serveis socials l'any 2010, sobretot per problemes econòmics ( en un 60% dels casos), seguit per problemes de salut (un 42% dels casos) o per problemes d'habitatge (un 24,5%). El 3,6% ho va fer per situacions de maltractament i el 2% per problemes relacionats amb l'alcoholisme.

La percepció ciutadana davant aquestes realitats és contundent. Fins a un 91% considera que a Andorra hi ha desigualtats socials i un 74% assegura que han augmentat els darrers anys.

Per a més informació consulti l'edició en paper.