• La restauració d'un protocol notarial del segle XV descobreix un sistema d'enquadernació sense parangó en l'àmbit de la codicologia europea / El llibre, redactat pel notari Joan Ortedó, es conserva a l'Arxiu Nacional

Es deia Joan Ortedó i va ser el notari de les Valls a cavall entre els segles XV i XVI. De fet, no se'n sap més que el nom, i forma part de la tropa de notaris i escrivans –38, exactament– que van exercir en aquest racó de món entre el 1393 i el 1804 i els fons dels quals –380 llibres de protocols i escriptures procedents dels Tribunal de Corts– van ingressar el 1992 a l'Arxiu Nacional. Ortedó va consagrar la seva vida professional a autentificar capítols matrimonials, testaments, inventaris, compravendes i coses així, que és l'apassionant feina a què es dediquen els senyors notaris des de temps immemorials. Així que, probablement, no s'hauria enfilat mai fins aquestes pàgines si no fos perquè l'enquadernador que li va relligar el llibre de protocols corresponent als anys 1490-1505 va executar una feina d'autèntica filigrana i, pel que ha pogut determinar el servei de Restauració de l'Arxiu, dirigit per Esther Carrillo, única, sense parangó en l'àmbit de la codicologia europea. I tot, a compte dels nervis, aquestes peces normalment de cordill o de pell que es col·loquen a la part interna del llom, que l'uneixen als fulls i que donen consistència al conjunt. Com les bigues d'un llibre, vaja.

Resulta que, a diferència de la pràctica habitual a l'època, que consistia –ja s'ha dit– a relligar els fulls amb nervis de cordill o pell, aquell anònim enquadernador va utilitzar tres nervis de ferro. «La sorpresa va ser majúscula quan, dintre del procés normal de restauració, vam retirar la coberta de pergamí i ens vam topar amb aquests nervis amb ànima de ferro. No n'havíem vist mai cap. Ho vam consultar amb codicòlegs espanyols, francesos i anglesos, i tampoc ells tenien constància d'un llibre enquadernat amb nervis de ferro. Ens trobàvem, per tant, davant d'un llibre extraordinari.» No cal dir que els nervis es van reproduir –els originals estaven massa rovellats per ser reciclats– i que, seguint l'exemple de l'anònim artesà, es van recobrir de cordill per evitar que el frec estripi el paper.

Les preguntes que planteja el llibre de protocols de Joan Ortedó són òbvies: ¿el va enquadernar un artesà afincat al Principat? Si és aixi, ¿on va aprendre la tècnica? ¿I per què no s'ha localitzat fins ara cap altre llibre enquadernat amb nervis de ferro? L'única resposta que aventura Carrillo és que molt probablement el ferro procedeixi de les fargues del país; no així el paper, ja que no consta l'existència a l'època de molins paperers. En qualsevol cas, es tracta d'una descoberta extraordinària que posa Andorra al mapa de la història de l'enquadernació moderna. Val a dir que quasi de rebot, perquè el fet que els nervis no siguin visibles a ull nu va impedir que els tècnics s'adonessin del que tenien a les mans fins que el llibre no va entrar al quiròfan per ser restaurat.

La singularitat del cas li ha reportat al llibre de protocols d'Ortedó un tracte VIP: d'entrada, i abans de continuar la restauració, es va construir un prototip de l'enquadernació per no perdre detall i garantir la preservació exacta dels elements de l'original. Un original que, d'altra banda, presentava un pèssim estat de conservació, amb les cobertes de pergamí estripades i els fulls molt deteriorats per l'atac combiat de fongs, rosegadors i insectes, a qui agrada especialment el paper fet de draps com el d'aquest llibre. El resultat del lífting integral és, però, espectacular: no es tractava, diu Carrillo, que semblés nou, sinó de recuperar-ne la integritat, respectant la mida dels fulls i, naturalment, el tipus de relligat, i que el conjunt harmonitzés amb l'època i amb l'estil. Es fixin en la coberta i en el marge superior dels fulls, a punt de desintegrar-se en l'original. El servei de Restauració ha fet un petit miracle. Qui ho vulgui comprovar, ho pot fer el 9 de juny, en la jornada de portes obertes amb motiu del Dia internacional dels arxius.

Per a més informació consulti l'edició en paper.