• Els comuns atribueixen els gran registres del 2010 a l'?efecte Pera'; Yllana, els més vistos

Per una vegada que els programadors es posen (més o menys) experimentals, i va el públic i decideix quedar-se a casa i donar la raó als responsables polítics, que –ja saben– només hi entenen de números i consideren que el teatre públic té una sola funció: omplir. El balanç de la 36a Temporada conjunta no pot ser més demolidor: 1.745 espectadors van assistir als set espectacles del cartell –tres a Sant Julià i quatre, a la capital. Xifres fredes, sí, i més si es comparen amb les del curs passat, quan van ser 2.441. Ras i curt: la Temporada ha perdut en un any 696 entrades. El 28%, que es diu ràpid. Per fer-ho més feridor, caldria afegir-hi que el cartell d'aquesta Temporada proposava set funcions, una més de l'habitual.

Posem-ho, però, en context: els 1.745 espectadors d'aquest 2011 es troben exactament a mig camí entre l'aforament de l'any passat, a totes llums extraordinari, com dels paupèrrims 1.250 del 2009. Així ho interpreten, a més, els programadors, que atribuïen ahir obertament el registre del 2010 a l'efecte Joan Pera, que va omplir les 950 localitats del Centre de Congressos de la capital amb La Glòria del mercat. Aquest any no se li ha acostat ningú. Ni remotament: l'espectacle més vist a Andorra la Vella va ser Pagagnini, dels madrilenys Yllana, amb 405 espectadors. Un resultat notable però encara discret, si es té en compte l'aforament del Centre de Congressos. Però és que les altres dues funcions van punxar estrepitosament: Fora de joc, de Sergi Belbel, en va congregar 226; l'Evangelium de Trànsit Dansa, 195. L'únic ple de la Temporada (220 espectadors) el va protagonitzar Reugenio, però perquè es va programar al Comunal. Molt sàviament, per cert.

Aquestes xifres obliguen a reconsiderar el trasllat del gros de la programació de la capital al Centre de Congressos: ¿té sentit portar-hi espectacles que només omplen el 25 o el 30% de l'aforament? O, des d'una altra perspectiva, donen la raó a la sagacitat dels responsables polítics: un equipament amb capacitat per prop d'un miler d'espectadors obliga a programar-hi funcions capaces d'atreure un públic massiu. Pera, per exemple... O Faemino y Cansado, el 2009; o Toni Albà, que el curs passat va fer més de mitja entrada a la capital. El dilema és, però, feridor, i ens aboca lamentablement a una Temporada colonitzada per noms televisius.

el debat que toca / Andorra la Vella s'endú la piptjor part, però Sant Julià tampoc on es queda enrere: el 2011 han desfilat pel Claror 689 espectadors, 251 menys que l'any passat. Aleshores hi va haver un ple, el de Joel Joan amb Un marit ideal; aquest, no ha omplert ni el mateix Joan, que només en va congregar prop de 300 a Pluja constant. La Gata sobre teulada de zinc calenta potser no va punxar; però li'n va faltar poc, amb 230 espectadors. I l'Escena Nacional va protagonitzar el bluff habitual, amb tan un centenar i mig d'entrades, per sota fins i tot del Coral romput de fa dos cursos. Tant en el cas de la capital com en el de Sant Julià, els programadors destaquen la «satisfacció» dels espectadors i apunten a la crisi com una de les causes del descens generalitzat.

El cas, però, és que no es pot donar l'esquena a la realitat: el públic nacional té unes preferències claríssimes, que manifesta una i altra vegada. És indiscutible que la funció del teatre públic hauria de ser donar joc a les companyies que mai de la vida es veurien al Principat si fos per criteris estrictament comercials. Però és evident que l'espectador local es queda a casa si no li porten Peras, Joans i Vilarasaus. Ara bé: ¿són les administracions públiques les que han d'exercir la funció que als països civilitzats compleixen els promotors privats? ¿S'han de destinar fons de tots a portar Joan Pera? ¿És per això per al que serveix la Temporada? Aquest és un dels debats que potser ha arribat l'hora de plantejar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.