PUBLICITAT

A dos tirs lliures de la glòria

  • El River seguirà sent de plata després de perdre d'un punt en un final a cara o creu, marcat pel desencert de Matalí
CLARA GARNICA
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Matalí llença a cistella davant de l'oposició d'Axton, ahir Foto: JOAN LLADO

Un partit es decideix per petits detalls i ahir aquests mínims desencerts van travar el camí del River Andorra cap a la Leb Or. Faltava un segon per acabar el partit i Andreu Matalí va tenir la glòria a tocar. Dos tirs lliures, un a sota. Dos tirs lliures que va fallar.

Sí, la glòria va ser a tocar de les mans, però se la va endur el conjunt local i la festa va quedar-se a Mallorca. Els dos tirs lliures fallats i una faltà tècnica més que rigorosa assenyalada a Matalí per simular (¿simular?) una caiguda van esvair l'avantatge que el River havia aconseguit als darrers minuts del matx.

El partit, malgrat tot, va ser digne d'una final. Molta pressió, intensitat defensiva, nervis, final ajustat i qualitat a les dues anelles. Especialment espectacular va ser la lluita dins de la pintura, que en els moments decisius es va decantar pel bàndol mallorquí, amb un Ismael Torres dominant..

El River va sortir endollat al partit. L'equip de Peñarroya va treballar en conjunt, com es demostra en el fet que al primer quart van anotar tots els jugadors que van estar en pista. Andreu Matalí va agafar la responsabilitat, anotant sis punts els primers deu minuts (15 punts i màxim anotador del conjunt andorrà al final del partit), malgrat la forta defensa de Torres, que va provocar fins a dues pèrdues de pilota consecutives del pivot català.

Poc a poc l'encert del River sobretot des de la línia de tres, sumat a la intensitat en defensa, va permetre aconseguir les primeres escletxes en el marcador. El final del primer quart va tancar-se amb el conjunt de Peñarroya sis punts per sobre i amb un joc intens, amb domini sota els taulers, també en el rebot ofensiu.

Semblava que el segon quart seguiria la tònica ascendent del River. De fet, els cinc primers minuts van ser de clar color blau i blanc. Van ser els millors minuts del River. L'encert de Santamaria (el millor de la primera part amb 10 punts) i de Sánchez, van situar la màxima diferència en el marcador: 17 a 30. El partit es posava molt de cara. L'or era a tocar de les mans.

Però Green va decidir llavors que volia a tornar a ser el protagonista de l'eliminatòria. La seva qualitat va brillar per sobre la resta del conjunt d'Inca durant el segon quart i, sumat a uns minuts de desencert del River (abusant massa del tir de tres punts en alguns moments del joc), van permetre al Mallorca tornar a acostar-se al marcador i frenar en sec els excel·lents primers 15 minuts del River. La primera part del matx va finalitzar de la mateixa manera que ho va fer l'últim partit a l'Alay: 39 a 40 pels visitants.

Al tercer quart la dominància del Mallorca dins de la pintura va ser massa per la intensitat del River. Els moviments de Torres van ser imparables per la defensa de Casals. Ni amb faltes. Un 2 més 1 del pivot mallorquí seguit d'un tir de dos de Pampin van situar la màxima diferència al marcador per a l'Iberostar: 11 amunt.

Però l'esperit guanyador del River va permetre sobreposar-se a la força física del conjunt mallorquí. Era el moment de la remuntada i l'Andorra va decidir que no baixaria els braços. Poc a poc, realitzant un joc més fluid i augmentant l'agressivitat en defensa van permetre a l'afició andorrana tornar a somiar.

Final d'infart / A falta de sis minuts un 2 més 1 de Johnson tornava a posar al River per sobre del marcador. A partir de llavors intercanvi de cistelles i algunes males decisions en atac de l'Andorra. En certs moments la pilota semblava que cremés, també per al portentós Torres i l'americà Green, que va quedar-se en 11 punts. Ahir la màxima responsabilitat anotadora per part del conjunt d'Inca la van agafar Torres (18 de valoració) i Bivia, amb 16 punts i una ràpida penetració a falta de 10 segons que va posar per sobre al seu equip. No havia de ser-ho, però va acabar sent la cistella decisiva.

Festa a Inca / Amb el segon tir lliure de Matalí fallat la bogeria va esclatar al pavelló d'esports d'Inca, ple amb més de 2.000 espectadors. La marea taronja va envair el camp a la mateixa velocitat que l'Andorra s'empetitia. El Mallorca serà d'or la temporada vinent, mentre que el River seguirà sent de plata. Caldrà esperar almenys un any més per poder ascendir a la segona màxima categoria del bàsquet espanyol.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT