L'estadi Pasienky de Bratislava, amb pista d'atletisme i algunes reformes, és un exemple d'Estadi Comunal Foto: R. M. S.

Recordem que ja estem al juny. I el temps passa volant. «A l'estiu del 2011», es va dir en el seu moment, allà quan la neu encara queia al Principat ja no sé de quin any, «és la data límit per començar les obres a l'Estadi Comunal», segons dicta i mana la UEFA. De moment, si visitem aquest camp de futbol, constatem que no hi ha cap senyal que digui que allà passa res al respecte.

La selecció acaba d'arribar d'Eslovàquia, país que l'ha rebuda a un camp que seria el que es voldria a Andorra. Una instal·lació amb pista d'atletisme, una graderia on entren 13.000 espectadors –tot i que per a la Federació Andorrana de Futbol (FAF) no fan falta més de 5.000– i uns serveis d'accessos, de rebuda d'autoritats, d'atenció a la premsa estrangera, com cal. L'estadi Pasienky, construït en l'època soviètica (1962), quan allò no era Eslovàquia, sinó Txecoslovàquia, té tots els problemes d'un edifici de l'època, és a dir, que és una vella glòria i el pas del temps i les noves necessitats globals han obligat a fer unes construccions adherides a l'estadi, amb passarel·la d'accés, per acollir la premsa que mou la seva selecció, les autoritats, els convidats i tot el que suposa màrketing i relacions internacionals.

És evident que el número de persones que segueix Andorra no és ni tan sols semblant al de la resta de seleccions –del cel a la terra–, però si la FAF vol rebre a casa seva una Anglaterra, una Rússia o una Croàcia, i fins i tot una Eslovàquia –recordem els problemes de l'últim partit–, necessita que els periodistes que diran al món què hi ha i com es tracta al visitant al petit país dels Pirineus, treballin amb comoditat, a uns seients còmodes, sense la por a la pluja que filtra per un sostre de broma, amb connexions a internet directes i ràpides i a tot el que tenim al nostre abast els periodistes andorrans quan visitem els camps europeus per cobrir els partits que juga el nostre combinat.

Dit això, la FAF té clar que no pot esperar més, i no perquè tingui la necessitat d'un nen que vol alguna cosa perquè sí, sinó perquè hi ha una institució de gran influència com és la UEFA. que exigeix uns mínims de condicions a tots els seus membres. I vet aquí el quid de la qüestió, que la UEFA, que no va amb bromes i ja ha visitat una, dos, tres i més vegades Andorra per veure com evoluciona el tema de la remodelació de l'Estadi Comunal, ha posat un ultimàtum a la FAF: o comencen les obres a l'estiu del 2011, o la FAF queda exclosa de les competicions europees.

¿I això què significa? Doncs vol dir una cosa ben senzilla i ben greu: la selecció –no només l'absoluta– no entraria en cap fase de classificació amb les primeres potències mundials, però tampoc no competirien els clubs andorrans que han obtingut per dret propi la seva participació a Europa, tant sigui a la Champions League com a l'Europa League. I és clar, davant d'això, arriba la por després d'una amenaça real. ¿És precís arribar a aquest punt?

La FAF assegura que els terminis per finalitzar les obres no serien un problema si la UEFA veiés, almenys, que la remodelació s'inicia. Però la qüestió és que tot això ha de veure una sortida ja. Les obres no apareixen i ja els hi puc dir que la FAF està a un pas de perdre els nervis. El canvi de Govern no ha ajudat per la normal pausa entre la marxa d'uns i l'arribada d'altres, però si Toni Martí va exposar el seu compromís d'iniciar aquesta obra, és el moment d'engegar la qüestió. A ningú li agradaria no tenir cap equip andorrà, i fins i tot la selecció, fora de joc.

Per a més informació consulti l'edició en paper.