• Inca rep els andorrans amb tot preparat per a una festa que els tricolors volen fer seva

Els aficionats del River segueixen el quart partit de la sèria des de la grada del Joan Alay, divendres al vespre Foto: TONY LARA

Quan et jugues alguna cosa a la vida a cara o creu, no hi ha secrets. És a dir: aquí no valen històries estranyes per fer entendre res, sinó simplement pensar que hi ha un 50% d'opcions per uns, i un 50% per als altres. Tan fàcil com això. Serà el que es viurà aquesta tarda al Palau Municipal d'Esports d'Inca, a partir de les 20.30 i en directe per RTVA, i aquí acabarà tot. El BC River Andorra sabrà si serà o no de LEB Or la pròxima temporada, i el mateix passarà amb un Iberostar Mallorca Bàsquet que ha demostrat que la sèrie final està molt igualada. Cara o creu.

El River afronta el partit amb les garanties que donen les seves victòries en aquest play-off a camp contrari. Va vèncer en quarts de final a Plasencia, va vèncer en semifinals a Tíjola i en dues ocasions, i ja ha guanyat a Inca durant aquesta sèrie final. És cert que tot ho tenia de cara l'equip de Joan Peñarroya per tancar l'ascens el passat divendres al Joan Alay, però el bàsquet té aquesta màgia que fins l'últim segon compta tot.

Així que les cartes ja estan sobre la mesa, cap dels dos equips té res a amagar i, el que és més important, res per descobrir. Del Mallorca el River ja sap quines són les seves armes, un joc defensiu intens i un plantejament ultraofensiu amb un bombarder com Green que en l'últim matx a l'Alay va fer 23 punts tots sol, dels quals va transformar cinc triples, i a qualsevol d'ells més inversemblant des de distàncies llargues. Molt llargues. Ja ho deia Peñarroya el dia d'abans d'aquell partit de divendres: «Tenen la sort de tenir un tio que llança amb molta confiança, ho fa a més amb la confiança dels seus companys i a més és capaç d'encertar fins i tot des de vuit metres». I contra això, només cal defensa i cobrir espais, ser més ràpid que el rival i també tancar el rebot. És a dir, fer un partit complet.

El River, amb tot, ha demostrat tenir aquesta capacitat de reacció, i les seves armes, no per conegudes, també en són de fortes. Santamaria ha fet un play-off estratosfèric tot i que a la final ha anat a menys; Matalí més del mateix; Rob Johnson s'ha duplicat com ho han fet Ros, Pablo Sánchez, Zamora i la resta; i James Holmes… aquest home és el bombarder del River ¬–divendres altres cinc triples, de sis intents-, tot i que amb una mica més de regularitat i un canell igualment d'atrevit en distàncies curtes també aniria bé al seu equip.

Sigui com sigui, l'aposta ja està feta. Ara no serveix més que fer cistelles i que no et facin, i fonamentalment pensar que és possible, que es juga lluny del motivador Joan Alay, però que es fa amb la realitat per davant, i és aquí on el River ha demostrat que guanyar a domicili, per molt que hi hagi en joc, és possible.

Per a més informació consulti l'edició en paper.