Espectacular, monumental. Als antípodes, per tant, del desolador panorama de l’estiu musicalment més catatònic en anys. El del 2011, per si el lector no ho havia endevinat. Monumental, dèiem. I ens referim, és clar, al cartell del Rockòdrom. Ja saben, l’estupenda aventura en què l’any passat es van embarcar Santi Casas i el Cau d’Arinsal, i que en aquesta segona edició arrenca el 24 de juny amb –ai, ai, ai– l’esperadíssim retorn de Punkers for 25 minutes. El que acaben de llegir: la que és indiscutiblement la banda nacional més enigmàtica –i amb més repercussió exterior– torna a casa per Sant Joan. Com els fills pròdigs. I ja era hora. És tan sols una de les bones notícies del Rockòdrom 2.0, per on desfilaran, fins al 12 de novembre, una vintena de bandes nacionals i també estrangeres. Amb un ull posat al mercat espanyol, i l’altre, al francès. I de tots els pals: hi haurà rock, metal, indie, hip hop, i naturalment punk, molt de punk. La major oferta de l’estiu (i part de la tardor), en quantitat i –ja es veurà si– en qualitat.
I ja es veurà perquè un dels grans encerts del Rockòdrom és la decidida aposta per bandes amb poc o gens cartell. Precisament, les que mai no arribarien d’una altra manera als nostres escenaris i que el Cau ofereix l’oportunitat única de descobrir. Entre els espanyols, hi trobem l’indie pop dels barcelonins Suite Momo (2 de juliol), el metal dels canaris Living Like Nothing Happenend (6 d’agost), el rock rústic dels lleidatans Campistraus (2 de setembre), el metal –una altra vegada– dels tarragonins Laments of Silence (3 de setembre), i el rock dels madrilenys Decoy: Run, una de les sensacions del circuit alternati, on han donat la campanada amb el seu primer disc, Theroy of everything. Serà el 16 de setembre. Més espanyols: el rock urbà dels tarragonins Devolución Zero (17 de setembre), dels osonencs Hexamine (14 d’octubre) i dels madrilenys Days of Heroes (15 d’octubre), i –atenció– el concert estrella del cartell: No Way Out i Daylight, punkpop en vena directe de Barcelona (29 d’octubre). Hi haurà també una (petita) dosi francòfona: Dwail, es veu que referència del metal al país de madame Bruni. I contra tot pronòstic –Casas es temia un mutis general– les bandes nacionals s’hi prodigaran amb rara puntualitat i amb moltes sorpreses: Alejandro Martínez, guitarrista d’Anonymous, presenta nova banda, Alex and the Failords (25 de juny); doble oportunitat per descobrir el primer àlbum de Nami, Fragile Alignments (1 de juliol i 28 d’octubre), i més metal: Umbrella Corpse (6 d’agost) i –glups– la Pyrenean Guttural Fest, el festival itinerant de metal que aquest curs es muda al Cau (11 de novembre). L’honor de la clausura serà per a Madretomasa (12 de novembre).