• El Museu del Tabac exposa els fons del muralista propietat de l'estat de Veracruz

Retrat de la primera esposa del pintor, Angelina Beloff (oli sobre tela, 1909) Foto:TONY LARA / GOVERN DE L'ESTAT DE VERACRUZ

En sabíem la monumental obra com a muralista, aquests frisos espectaculars que decoren immensos panys de paret al Palau Nacional de Ciutat de Mèxic, per exemple; en sabíem també el compromís amb el Partit Comunista Mexicà –i els seus repetits coquetejos amb la Unió Soviètica del camarada Stalin– així com la crítica social i anticolonial de la seva obra de maduersa. I, és clar, la tortuosa i molt cinematogràfica relació –inclosos, ja saben, dos matrimonis i un divorci– amb la també pintora Frida Kahlo. Però hi ha un altre Diego Rivera (Guanajuato, 1886-Ciutat de Mèxic, 1957). Un Diego en petit format, més acadèmic —i, si es vol, convencional– que va tastar reglamentàriament quasi totes les avantguardes –impressionisme, puntillisme, cubisme– i que el mateix pintava un paisatge que un retrat, un bodegó o un nu, al costat de les molt més cèlebres escenes indigenistes.

Doncs aquest Diego de cavallet i gairebé inèdit que s'oculta rere el muralista de renom universal és el que el Museu del Tabac lauredià proposa sota el lema Passió mexicana: una estupenda mostra que fins al 23 d'octubre exposa –per primera vegada a Europa, ep– 32 dels 37 Riveras propietat de l'estat de Veracruz, la segona pàtria del pintor. Una col·lecció única, que permet repassar cronològicament la trajectòria artística de Rivera des del 1904 –data de Paisatge de Mixcoac, l'oli més antic de la sèrie– fins al 1956, un any abans del seu traspàs (Nen pescador). I que constitueix –segons Jorge Duarte, subdirector de l'Institut Veracruzano de Cultura, que va presentar ahir l'exposició– la col·lecció consagrada a Rivera més important del món, només per darrere de la del museu Dolores Olmedo, a Mèxic DF.

NI RASTRE DE FRIDA / Hi ha retrats, paisatges, nus i bodegons –ja s'ha dit–i també olis, dibuixos a llapis, tinta i pastel, tremp i aquarel·les. Una sorprenent varietat que dóna fe de les moltes tecles que va tocar el gurú del muralisme mexicà –amb el permís d'Orozco, Siqueiros i Tamayo. El Rivera paisatgista (Pic d'Orizaba, 1906) té l'interès de revelar l'etapa de formació del geni, que arrenca a l'acadèmia San Carlos de Ciutat de Mèxic i que culmina amb el viatge inicàtic a Europa, el 1907 i per cortesia –literalment– del governador de Veracruz, Teodoro A. Dehesa, que li sufraga l'aventura després d'haver-se jugat als daus (i perdut davant del seu rival, Roberto Montenegro) l'única beca que l'acadèmia San Carlos concedia. S'hi quedarà quasi tot el decenni següent, i d'aquesta època data el seu coqueteig (fugaç) amb puntillisme (Terres Cremades de Catalunya, 1911) i cubisme (Montparnasse, 1917). Més interès té el Rivera retratista: entre els sis exemplars de Passió mexicana s'hi compten els de les seves dues primeres esposes: Angelina Beloff (1909) i Lupe Marín (1924), de qui –si hem de jutjar per l'expressió–no li envegem la vida conjugal.

Ni rastre, per cert, de Frida, l'altra meitat d'aquesta icona pop en què es va acabar convertint la parella. Una sorpresa (relativa) que intenten compensar els vídeos que completen Passió mexicana. És en aquesta època quan Rivera comença a practicar de forma compulsiva el muralisme que li reportarà celebritat universal. La pintura de cavallet queda durant la segona meitat dels anys 20 i el decenni següent relegada a un segon pla. Però encara s'hi dedica, i amb atenció especial a la dura vida de les classes més populars (Nen camperol, 1937). Dels anys 50 són una sèrie de segadors i escenes d'obrers esbossades en l'últim viatge a Moscou, per tractar-se el càncer que l'havia de dur finalment a la tomba. Atenció, ja que en parlem, a Nu amb gira-sols (1946), espectacular oli que constitueix l'obra de majors proporcions de la mostra, a banda de –probablement– la més seductora. El Rivera muralista se'l pot, això sí, intuir en dibuixos com ara Pare amb el seu fill (1940), que fan tota la fila de ser esbossos per a obres més ambicioses. Una excusa, en fi, perfecta per indagar en la fascinant biografia artística, política i –sobretot– sentimental d'aquest portent de la naturalesa. No se la perdin. A més, l'entrada és gratuïta.

Per a més informació consulti l'edició en paper.