• La reivindicació d'unes pensions dignes i d'ajudes econòmiques són altres expedients

Pere Canturri, Raonador del Ciutadà. Foto: ORIOL LLAURADÓ

El gros de les denúncies realitzades a la institució del Raonador del Ciutadà és el referit a qüestions i accions privades. Uns temes on la institució no té cap competència, però que deixa palès que l'Administració no dóna una resposta suficient als ciutadans, que davant de problemes com els derivats dels contractes de llogaters o qüestions laborals com acomiadaments no obtenen resposta satisfactòria. «Seria convenient estudiar i tenir en compte per tal de valorar una possible mancança o solució», diu l'informe de la institució de l'any passat.

Pere Canturri, Raonador del Ciutadà, fa constar en l'informe anual de la institució corresponent a l'any passat que hi ha hagut una «disminució significativa» dels casos examinats i admesos a tràmit d'un 16,27% en relació al 2009. En xifres absolutes això significa que mentre el 2009 van haver-hi 258 expedients, al llarg del 2010 aquests han davallat fins als 216.

En total els expedients més nombrosos són els referits a les qüestions particulars, que són 70. A més dels lloguers i de problemes amb les comunitats, els ciutadans tenen problemes amb les companyies d'assegurances, les empreses comercials o els desacords de caire laboral amb els patrons. La majoria dels ciutadans opinen que la defensa dels seus drets davant la justícia els ocasiona despeses superiors a les reclamacions monetàries.

El descens de les queixes podria ser atribuïble, segons el Raonador, a «l'existència en alguns comuns d'oficines d'atenció ciutadana, on atenen amb immediatesa les queixes que els afecten» i eviten així que arribin fins a la institució de defensa del ciutadà. Canturri fa constar en l'informe corresponent al 2010 que les queixes «formulades en relació a algunes actuacions del funcionariat s'han reduït considerablement». Malgrat aquesta satisfacció expressada pel Raonador, alerta que en continua tenint relacionades amb l'atenció en l'àmbit de la seguretat social o amb els secretaris de justícia, aquests darrers de forma puntual.

Precisament en l'àmbit del funcionariat, Canturri recorda l'obligatorietat de donar resposta –i en els terminis que marca la llei– a les demandes formulades, així com la de fer-ho amb un redactat que sigui explícit, raonat, documentat i entenedor.

PENSIONS DIGNES / El raonador també insisteix en la reivindicació d'unes pensions dignes que, segons afirma, «és el que he sentit en totes les reunions de la gent gran a què he assistit». Canturri explica que ha tingut constància de famílies que tenen dificultats d'arribar a finals de mes «després de passar gran part de la seva vida treballant per Andorra» i d'altres que «han marxat del país perquè el retorn als seus llocs d'origen, on el cost de la vida és inferior, els permet viure més folgadament que a Andorra».

Algunes queixes es concreten en l'apreciació de l'article 42 del Reglament Tècnic de la CASS, que estableix que la pensió de vellesa de l'assegurat augmentarà el 10% en arribar el cònjuge a l'edat de 65 anys, si ell mateix no percep una pensió de vellesa. Les queixes es concreten en el fet que si una persona ha treballat i el cònjuge percep una pensió de vellesa no es veu incrementada la pensió amb el 10%. Ara bé, es dóna el cas que si la persona ha treballat un temps molt curt, la pensió de vellesa pot ser molt inferior a la que percebrien amb l'augment del 10% si no hagués treballat.

Pere Canturri afirma que qui ha treballat tota la vida a Andorra, «de vegades amb sacrificis, es mereix gaudir d'una vellesa digna» que cobreixi més enllà de les necessitats mínimes. A més, es reafirma en la necessitat que les ajudes socials s'ofereixin «amb especial cura» a les famílies monoparentals.

NOVA DEMANDA DEL ‘HUSSIER' / En relació a la justícia, el raonador destaca novament les queixes i reclamacions sobre el seu funcionament i, en concret, sobre la immediatesa en l'execució de les sentències. En aquest sentit, Canturri celebra que es creï una figura inspirada en l'Huissier de Justícia francès i que servirà per evitar les demores en l'execució de les sentències judicials.

Del total dels 216 expedients se n'han resolt 213 i tres encara estan en tràmit. 45 es van tractar com a expedients formals i 171 com a expedients informatius. Per sectors, els expedients més nombrosos han estat els relacionats amb accions privades, 70. El segueix l'àmbit de l'Administració general, 67; després el sector socials amb 30 queixes (24 d'elles sobre la CASS i les pensions; 29 casos relacionats amb l'àmbit de la justícia; quatre al de finances; tres a l'institucional, i dos a urbanisme.

Per a més informació consulti l'edició en paper.