• Hocine obté l'or en els 200 papallona i una plata en 200 estils que repeteix Mònica en 200 esquena

Haciane i Ramírez gaudeixen de les medalles que van guanyar ahir per a la natació andorrana Foto: EL PERIÒDIC

La natació torna a ser l'esport que més metalls aporta a la delegació tricolor en els Jocs dels Petits Estats. Hocine Haciane va augmentar ahir la seva llegenda i a ell es va afegir la gran promesa Mònica Ramírez. Una jornada fantàstica en la qual entre tots dos van sumar tres medalles, en el cas del nedador del CN Mediterrani un or en els 200 papallona i una plata en els 200 estils. Ramírez tenia els 200 esquena i tampoc no va fallar, amb el segon calaix del podi.

SOBRAT EN PAPALLONA / Haciane no va tenir rival en la prova que va acabar campió, els 200 papallona. La seva superioritat va ser aclaparadora; en les classificatòries de la jornada matinal va nedar tres segons per sobre del seu millor registre i a la tarda va calcar l'actuació i va acabar treient cinc segons al sotscampió.

No va ser tan fàcil el podi en els 200 estils. Al matí no va tenir bones sensacions i tampoc no va forçar gaire tot i que va accedir a la final sense problemes, amb un insuficient cinquè lloc en la seva sèrie. A la tarda, però, que era el moment en el que havia d'aplicar-se a fons ho va fer. Anava quart quan s'havien completat cent metres i en el tercer estil, en braça –el seu fort– va remuntar fins situar-se segons; treia dos segons al tercer quan iniciava els últims 50 metres en lliure que va saber mantenir. Només el campió d'Europa júnior Raphael Stacchiotti va poder superar-lo.

Ramírez no va estar fina en les classificatòries dels 200 esquena. «He nedat fatal, no em sentia a gust a l'aigua», va admetre. A la tarda, des del modest carrer 2, tampoc va brillar ja que va acabar amb dos segons més del que és habitual en ella, amb una marca de 2min 25,51s que això sí, van ser suficients per fer 35 centèsimes menys que la luxemburguesa Julie Meynen i aquests dos segons de més tampoc no haurien impedit que la islandesa Eyglo Osk Gustafsdottir es fes amb la primera posició. «Realment com no estava en els carrers centrals no sabia com anava i en els últims cent metres he decidit tirar fort. Per si de cas...», va comentar rient.

Menys bé li va anar la prova dels 100 lliures, als quals va finalitzar la dotzena de catorze amb un temps d'1min 3,44s insuficient per accedir a la final.

BALDRICH, SENSE MÍNIMA / Gerard Baldrich també va classificar-se per a la final en els 100 lliures. No tenia cap opció de medalla però tenia com a objectiu aconseguir la mínima pels Mundials. Necessitava fer 53,44s i es va quedar a 38 centèsimes de l'objectiu.

La resta de la delegació de natació no va poder passar les classificatòries. Pablo Feo va ser novè de deu en els 200 esquena, Èrika Beleta tampoc va rendir «al nivell que esperava» perquè porta un any sense competir i va ser vuitena de deu en els 200 papallona i Oriol Cuñat va marcar l'onzè millor temps de dotze en els 100 lliures.

Per a més informació consulti l'edició en paper.