El seu pare va ser el primer president del Gremi de Joiers i Rellotgers d'Andorra quan es va constituir a principis dels 80. L'activitat d'aquest col·lectiu va decaure i a principis dels 90, Joan Roca la va reactivar. Des del 2005 està al front Enric Bartumeu, que amb les idees molt clares conclou que Andorra «pateix una crisi d'esgotament del model».

–La creació de l'associació es va fer per donar un impuls a la professió i una actuació ètica de les bones pràctiques deontològiques sobretot en l'aspecte comercial, i com no per promoure la cultura de la joia i del rellotge. En aquella època ja patíem també la discriminació fiscal dels impostos indirectes que s'apliquen arbitràriament.

–Sí, es tractava de vendre el que es diu i el que val.

–Sí. La càrrega i discriminació impositiva continua, però comptem amb l'afegit de la crisi econòmica que afecta a tot el món, però nosaltres considerem que molt especialment Andorra i el seu entorn.

–Aquesta és la interpretació que en un principi s'havia fet però la caiguda de vendes del mes d'abril passat i d'aquest maig indica que pot tornar a baixar més i que no havíem arribat al fons, com ens pensàvem. Tot i això, espero que siguin resultats conjunturals.

– Sí. Durant molts anys hem hagut de fer front a l'interès més alt de l'IMI i de l'IAC amb el 14,4%. Les joiereis i l'or són considerats productes de luxe i es carregaven amb el tipus més alt, però en canvi un Ferrari podia tenir un tipus 8,4% i una pantalla plasma de les grans el 4,8%. No hi havia un criteri que justificava aquesta assignació de tipus impositius. La discriminació sempre ha sigut el criteri de luxe, i aquesta ha estat històrica i ha minvat la competitivitat del sector. El luxe fiscalment és un concepte caducat.

–Aquesta mesura de prevenció de blanqueig ja existia anteriorment. Fa dos anys es va ampliar fins a 30.000 euros, sense que nosaltres ho proposarem. Per a nosaltres aquest no és el problema. És una incidència mínima perquè hi ha poques operacions d'alt nivell que són en efectiu. No hem de dramatitzar i pintar-ho com una cosa negativa que afecta, ja que fa dos anys ja era així. El que més ens preocupa és la crisi tan de bo ens preocupés aquesta qüestió.

–El cas de la joieria del Pas o de la de Cellini són casos aïllats i excepcionals. És un tema que ens preocupa però amb serenitat sense cap alarmisme. Per això volem informar als nostres socis de mesures preventives. Val a dir que atracaments i robatoris a Espanya són diaris i molts. El Principat té una alta seguretat i ja hem començat a treballar en protocols d'actuació amb la Policia per coordinar esforços. Als països de l'entorn hi ha legislació sobre aquesta matèria. Els autors de robatoris com els de Cellini són autèntics professionals i molt difícils de detindre.

–És un tema que s'ha de debatre, i ara tal i com estan les coses no crec que sigui una prioritat. Cal dir que la seguretat al 100% no existeix i hem de treballar per reduir el risc.

–L'alta seguretat té un cost molt elevat que pocs estan disposats a assumir. Per guanyar el 5% de seguretat el cost es pot disparar. L'assegurança pot costar des de 10.000 euros fins més de 100.000 euros. S'ha de trobar l'equilibri entre la cobertura i el cost.

–Fa 15 anys, i parlo de general, hi havia diversitat d'oferta. A Catalunya hi ha hagut una dinamització important en aquest sentit. Aquí encara es manté el diferencial econòmic però hem de competir amb qualitat de servei i li falta una oferta complementària que no es pot donar perquè està tancat amb la condició del 51% de capitalitat andorrà.

–Un exemple. Un bon client va venir un dia i em va dir que sempre que venia a Andorra hi havien els mateixos comerços. El nostre client reclama grans marques de luxe i aquestes no estan presents. Nosaltres ja hem reivindicat aquesta qüestió a la CEA i sabem que hi ha marques que ho han desestimat per l'alt proteccionisme andorrà. Val a dir que la crisi econòmica ve de fora però també de la crisi del model interior.

–El sector del luxe gràcies a Xina i Russia pel mercat oriental, l'europeu és zero . El client espanyol, que és més impulsiu, ha baixat en presència i en despesa per càpita. El francès, que és més reflexiu, s'ha mantingut. El rus s'ha recuperat de forma raonable. És el que més gasta per càpita. Ara el repte està en atraure al turista xinés que és el turista del futur amb un potencial econòmic molt gran. Hem de fer atractiu el nostre turisme. La conclusió és obertura comercial, més innovació i més diversitat i captació de nous mercats.

–És veritat. L'andorrà és un client important i es resistia a la crisi. Continuava comprant, però ara ja veiem que està més tocat i ha baixat la despesa per càpita...