• L'ABA, en la carta que va enviar el 21 de març a l'exministre Pere López, alertava que el Govern, si no acceptava renovar la pòlissa amb les noves condicions, hauria de retornar el capital del crèdit vençut

Una de les cartes enviades per l'ABA a l'exministre d'Economia i Finances, Pere López. Foto: ÀLEX LARA

Va ser durant el debat d'investidura que l'excap de Govern i actual líder de l'oposició, Jaume Bartumeu, va recordar al seu successor, Toni Martí, el contingut d'una de les reunions de traspàs que havien mantingut, relativa a les pòlisses de crèdit contractades amb la banca nacional. Davant del Consell General, Bartumeu no va dubtar a titllar d'«ultimàtum» el contingut de la carta que l'exministre d'Economia i Finances, Pere López, havia rebut de l'Associació de Bancs Andorrans (ABA) el 21 de març, amb la qual s'adjuntava un informe jurídic que venia a desmuntar els arguments de l'Executiu per no acceptar un augment de mig punt dels tipus d'interès, tal com requerien les entitats financeres. A grans trets, l'informe ve a dir que, si el Govern no pot assumir aquest augment dels interessos pel fet de no disposar d'un pressupost aprovat –augment vinculat a la renovació de les pòlisses que arribaven al seu venciment durant el mes de març–, «llavors, necessàriament, hauria de retornar el capital del crèdit vençut, i això sí que li resultarà impossible sense les previsions pressupostàries oportunes». I encara afegeix: «Ara bé, si no renova la pòlissa i no retorna el capital, les entitats bancàries li podrien exigir interessos de demora, cosa que resulta molt més perjudicial per a l'erari públic».

S'entén que Bartumeu parla d'«ultimàtum» quan constata que, tot i que les condicions de la pòlissa s'han de negociar entre les dues parts, en realitat al Govern no li queden alternatives: o bé accepta l'augment de mig punt en els interessos, per passar d'un tipus Euríbor +0,25% a Euríbor +0,75%, o bé ha de retornar el capital del crèdit: 223,8 milions d'euros, entre les cinc pòlisses que van arribar al seu venciment el dia 25 de març. I és clar, si el Govern no retorna aquest import en el moment del venciment, s'enfrontarà a més al pagament dels interessos de demora.

El punt de vista dels bancs

A l'altre cantó, hi ha els bancs andorrans. L'informe jurídic encarregat per les entitats financeres, en l'apartat d'antecedents, exposa el següent: «En vàries ocasions, l'ABA ha comunicat al Govern que, quan les pòlisses arribessin a venciment –es va buscar una data comuna a totes elles (el 25 de març)–, es modificaria el diferencial sobre l'Euríbor, a fi d'aproximar-les una mica a les condicions de mercat».

De fet, quan el Govern va contractar una pòlissa de 150 milions d'euros amb Crédit Agricole, amb l'objectiu de reduir la concentració de l'endeutament de l'Estat, el tipus d'interès pactat va ser de l'Euríbor +0,85%. Unes condicions que Bartumeu considera avantatjoses tenint en compte que es tracta d'una entitat estrangera, però que no acceptaria de les entitats nacionals.

A la carta del 21 de març, l'ABA deixa clara la conclusió de l'informe encarregat als seus serveis jurídics: «No hi ha cap impediment legal perquè el Govern pugui subscriure una nova pòlissa de crèdit per substituir les que arriben a venciment el 25 de març, en les condicions que pactin les parts, ja que això no suposa una ampliació del límit màxim de l'endeutament i perquè els crèdits pressupostaris destinats al pagament d'interessos tenen el caràcter d'ampliables fins a l'import de l'obligació compresa i no suposen, doncs, cap limitació». Una interpretació diferent a la que fa la Intervenció General de l'Estat, quan constata que el Govern no disposa (al pressupost prorrogat) de partides de cancel·lació per poder fer finançar un crèdit ampliable, «per fer front a un augment eventual del diferencial del tipus d'interès».

Per a més informació consulti l'edició en paper.