• La desestimació per part del Superior és part del procediment, segons Alís

L'incident de nul·litat que el Comú d'Encamp va presentar contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia(TSJ) del passat 4 de març, que dóna la raó a Canillo en relació amb els límits territorials a la zona del riu de Massat, era només un pas previ a la presentació d'un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional. És a dir, el Comú d'Encamp sabia d'antuvi que el TSJ desestimaria un incident en contra d'una sentència pròpia, però aquesta acció és un requisit formal abans de poder recórrer al Constitucional.

En aquest sentit, el cònsol d'Encamp, Miquel Alís, va remarcar ahir que la desestimació de l'incident de nul·litat per part del Superior s'insereix en la lògica del procediment. Els arguments del Comú d'Encamp no han variat: segons la corporació, la sala administrativa del TSJ no és competent en la delimitació dels termes parroquials i, per tant, és inacceptable que les seves resolucions donin per bo un atermenament que, prèviament, s'hauria de dirimir a la sala civil.

Mentre el Comú de Canillo defensa uns límits que es basen en la línia divisòria de Concòrdia de l'any 1672 –uns límits que no passen pel riu–, el Comú d'Encamp esgrimeix una rodalia de 1871, que fixa el límit des de l'aiguabarreig fins a l'orri de Rusca passant pel llit del riu de Massat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.