• L'Andorra lluita contra un líder que planteja un partit destructiu i evita l'ascens a Primera Catalana dels tricolors

Cristian i Pujol ploren per la derrota, davant de Mejías, Imbernón i Puig, ahir al Municipal d'Almacelles. Foto: ÀLEX LARA

El somni de l'ascens a Primera Catalana va desaparèixer ahir després de 90 minuts a Almacelles en què l'equip local va destrossar amb pressió i joc subterrani els intents de l'Andorra per fer història. No va poder ser el ‘doble' ascens de categoria perquè els andorrans no van trobar el camí del gol, i els lleidatans van celebrar el títol i l'ascens, mentre els homes d'Imbernón, el mateix tecnic i l'afició només podia que treure la seva ràbia pels ulls en forma de llàgrimes.

L'Andorra va iniciar el matx intentant controlar el joc per optar a l'atac, però l'Almacelles no estava disposat a cedir ni un pam. Així, les armes locals s'imposaven perquè en futbol la destrucció és superior a la creació. L'equip del Principat era l'únic que intentava posar el futbol. El primer quart d'hora no va aportar res a un terreny de joc en què la pilota lliscava massa degut a l'aigua amb què el club lleidatà va regar. Aquest fet i la pressió local, molt llunyana a la seva porteria, impossibilitava l'equip de Richard Imbernón a fer jugades de perill.

Als 18 minuts es va començar a moure l'afició, tant local com andorrana, quan Sánchez Jara, de falta directa, va provar un Pol que no va poder fer-se amb la pilota de primeres. L'exjugador del Barça va fer aquí la seva última acció, perquè es va lesionar i tot seguit va ser substituït per Víctor. L'acció ofensiva, a pilota aturada, va ser l'avís de la següent, una rematada de cap de Durano fora, però que va portar de nou el perill. Era el minut 20 i l'Andorra continuava sense reaccionar, i el seu habitual joc de tocar i moure el rival no apareixia. Això no va ocórrer fins a la mitja hora de joc, quan Ayala, Mejías y Pujol aconseguien matar la pressió local amb passis constants. D'aquí va sortir una jugada de perill i ben trenada, quan Ayala va obrir a Fabio a la banda, aquest va habilitar Pujol i el passi del migcampista a Riera, massa llarg, va morir als peus del porter Gatell, atent a la sortida.

Feia entendre tot això que l'Andora començava a funcionar, però l'Almacelles ho va deixar tot en res quan en el minut 42 una falta treta per Uriach va arribar a Durano que, mentre queia, va batre Pol. L'1-0 feia reaccionar els visitants, però quedava poc temps per al descans. En el 45, però, Emili va tenir una ocasió d'or de cap, però va marxar fora.

El descans també va formar part de l'estratègia de l'Almacelles, que va regar la part del camp on el seu equip atacaria a la represa. Quan la pilota va rodar de nou, el carrusel de jugadors que van necessitar assistència, el joc brut i de nou subterrani, van ser els protagonistes. L'Andorra intentava tenir la pilota, però trenar jugades era molt complicat. Somoza va tenir una ocasió en el 47, sense claredat, mentre que els intents de Riera de falta trobaven sempre la tanca. Imbernón va moure la banqueta en el 58, amb intenció d'anar a totes. L'1-0 semblava un mur, i va fer entrar al camp Andorrà per Gil i Toscano per Fabio, que havia lluitat sense èxit a l'atac. Ayala va baixar a la posició de Gil i Andorrà es va posar a rebre pilotes per fer funcionar la maquinària fos com fos.

El resultat va ser que entre Pujol, Mejías i Toscano alguna cosa feien, però sense profunditat perquè, entre altres coses, Riera, Cristian i Toscano estaven molt controlats. D'ocasions en va haver poques: una de Pujol en el 61 quan va agafar una pilota i va xutar posant a prova Gatell, i una internada de Toscano que no va arribar per ben poc a controlar davant la sortida del porter. Això va ser tot, perquè a Almacelles estava tot preparat per la celebració catalana. A més hi va haver un moment al final del matx en què van caure fins a cinc pilotes en el camp. Perdre temps de qualsevol manera també és una arma futbolística, i més si hi ha en joc un títol i un ascens a Primera Catalana. Coses que l'Andorra haurà d'esperar per viure.

Per a més informació consulti l'edició en paper.