• El club preveu aquest número d'aficionats en una última jornada en la qual només val la victòria

L'Andorra celebra el gol de Toscano amb els aficionats tricolors en el partit de la primera volta contra l'Almacelles que va acabar 1-1 a Aixovall. Foto: TONY LARA

Una lliga en noranta minuts. Feia anys que l'Andorra no aixecava tanta expectació. L'última, al 2006 quan l'equip que llavors dirigia Lluís Miquel Aloy es jugava l'ascens a Preferent contra l'Atlètic Vilassanès que no va poder consumar. Cinc anys més tard l'equip que ara dirigeix Richard Imbernón es troba en una posició similar: està a un partit de pujar de categoria, però aquesta vegada amb l'alicient que seria a la nova Primera Catalana.

És una oportunitat única de que el club doni un salt qualitatiu i per això la directiva no va dubtar des de la pretemporada en dissenyar un equip per quedar campió. Amb reforços de luxe com Marc Pujol l'Andorra s'ha plantat en l'última jornada segon a tres punts de l'EFAC Almacelles, i l'encant que té el futbol ha fet que sigui al camp del líder on pugui cantar l'aliró en un partit al tot o res.

Tanta expectació ha aixecat aquest trepidant final que el club preveu el desplaçament al barri lleidatà d'uns 300 aficionats. 300 raons, doncs, per guanyar, que és l'únic que van per acabar proclamant-se campió del grup 5 de la Primera Territorial de Lleida.

EL CAPITÀ, TOT OPTIMISME / A les sis de la tarda sonarà el xiulet inicial d'un moment que segons Dani Mejías «estem desitjant que arribi». El vestidor respira optimisme davant aquesta final que es preveu d'infart després d'un any «de patiment», tal i com va recalcar el capità tricolor : «Serà a vida o mort però per sort arribem a l'últim partit amb opcions, que és el que volíem. Nosaltres portem set victòries consecutives i anem cap amunt; l'Almacelles ha patit en els darrers partits i no està tan fi. No podem desaprofitar aquesta inèrcia perquè només falta posar la cirereta del pastís a una temporada que ja podem considerar com fantàstica», va destapar.

Mejías és un dels integrants de l'equip que més lluny ha arribat en el món del futbol. Havia jugar al Barça B, a l'Sporting B amb David Villa, a l'Orense... un luxe d'equips que van fer que l'any passat debutés amb la selecció nacional. I el propi Mejías va admetre que es troba en un dels millors partits de la seva carrera per totes les connotacions que té, si és que no és el millor. «Aquest ambient és diferent perquè per a mí l'Andorra no ha d'estar aquí, la Primera Catalana és una categoria més per a un club que té una important història al darrera. Hem de guanyar sí o sí i dedicarem la victòria als que vinguin a recolzar-nos i als que no».

SENSE NUNO / Richard Imbernón no podrà comptar amb un Nuno Carvalho que dimecres va recaure d'una distensió en els isquitibials que l'han impedit jugar les darreres dues jornades, cosa que segons el tècnic «tampoc no trastoca els plans. Hi han altres opcions», es va limitar a dir, amb el secretisme de no fer públic l'onze inicial. Pistes, però, sí que en va donar: «No diré noms, però tenim clar que jugarem com sabem. 4-2-3-1, a pressionar a dalt i a tenir el màxim de possessió de la pilota. Hem de ser nosaltres més que mai».

¿I quin partit s'espera el tècnic? «A ells els hi val l'empat. Imagino que buscaran el gol i jo espero que el busquin. La nostra tasca en defensa serà primordial», va alertar.

Segons Imbernón el vestidor porta l'ansietat de jugar-se tota la temporada en noranta minuts amb naturalitat. «És un partit que s'ha de saber gestionar psicològicament i el que no estigui nerviós és que no és humà. Però hem entrenat durant tota la setmana com sempre». I també sap que tindrà l'alè del públic tricolor a les graderies: «Això ens ajudarà molt. Pel carrer la gent em dona ànims. Tothom està volcat».

Per a més informació consulti l'edició en paper.