• Naturlàndia tanca el 2010 amb 153.000 euros de benefici i uns ingressos de 2,1

El dos cònsols, ahir. Foto: ANA / J.A.G.

El Comú lauredià va presentar i aprovar ahir els comptes de l'exercici de l'any passat, els quals presenten un superàvit de 160.000 euros. Aquestes xifres han permès reduir l'actual endeutament de la Corporació en 400.000 euros, passant dels 20,4 als 20 milions. D'aquesta manera, Sant Julià se situa un 66% per sota del límit d'endeutament permès per la Llei de finances comunals. La rebaixa és de 10 punts percentuals respecte a l'any passat.

L'oposició va votar en contra d'aquests resultats i va criticar el que considera «una elevada» xifra de despeses de funcionament, segons va manifestar Patrick Frases. També asseguren que per tal de compensar aquesta xifra, que ronda els 9,5 milions d'euros, ha calgut reduir considerablement la inversió en la parròquia. Frases va manifestar que Sant Julià «fa set anys i mig que està igual», una situació que la deixa en desavantatge amb els canvis que han viscut parròquies com Escaldes i Andorra la Vella. Segons les xifres exposades per la oposició, amb l'anterior cònsol per cada euro invertit a la parròquia es destinaven 0,85 cèntims en despeses de funcionament, i ara aquesta proporció s'ha capgirat en un euro invertit per cada tres de funcionament. Per tot, Frases va manifestar que l'actual equip comunal deixarà la Corporació «amb la caixa buida i tot per fer».

SUPERÀVIT DE NATURLÀNDIA / La sessió de Comú d'ahir també va servir per tancar l'exercici de Naturlàndia. La societat va tancar el 2010 amb un superàvit de 153.400 euros i uns ingressos de 2,1 milions. L'endeutament total se situa entre els set i els vuit milions, segons va informar el conseller de Finances, Josep Antoni León.

L'oposició també va mostrar-se crítica amb aquests comptes, ja que va assegurar que els beneficis no provenen directament de l'activitat comercial de la societat sinó de l'abocador. A més, Frases va assegurar que en els comptes «es computen com a inversió coses que no són inversions reals, sinó despeses directes, i això té conseqüències pel futur». Per tot, el conseller de Segle 21 va tornar a demanar un «replantejament» de la gestió de la societat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.