• La falta de patrocinador hipoteca la continuïtat del concurs, que el 2010 ja no es va convocar

Anna Roig envoltada de l'Ombre de ton chien, guanyadors de l'última edició del Carles Sabater amb Corro sota la pluja (2009) Foto: TONY LARA

El premi Carles Sabater de cançó en català és a l'UVI. Amb mal pronòstic i ben poques expectatives que el baixin a planta en un termini raonable. Més aviat al contrari, la veritat, perquè necessita urgentment una transfusió (econòmica) i la trista realitat és que ara mateix no hi ha donant a la vista. El Centre de la Cultura Catalana, que convoca el certamen des del 1999, en va haver de suspendre l'edició del 2010 per la retirada del patrocinador. I la del 2011 depèn de l'aparició d'un mecenes que prengui el relleu de Crèdit Andorrà, l'entitat que des de la primera edició havia esponsoritzat el Carles Sabater. La situació és crítica, i així ho va admetre ahir la presidenta del Centre, Teresa Cabanas: «El moment és de retallades generalitzades, i les iniciatives culturals sempre són les primeres a patir-les. Des del Centre podem aportar la infraestructura, l'experiència i els contactes per tirar endavant un premi de cançó, però no la dotació econòmica». I que consti que parla de quantitats sorprenentment modestes: el guanyador del concurs s'embutxaca 2.000 euros, i el finalista, 1.000, a banda d'un bolo en terra andorrana. A anys llum de les xifres globals que gestionen cartells com Arts Andorra i la Nit Literària.

El més sorprenent de la suspensió del Carles Sabater, diu Cabanes, és el moment. Que s'hagi produït precisament ara que el concurs havia pres autèntica volada internacional, amb rècord de participació –el 2009 es van presentar una setantena llarga de maquetes– i un grapat de guardonats, especialment les últimes edicions, que van agafar empenta gràcies precisament al Carles Sabater i que són avui una estupenda realitat en el panorama musical català. Pensem només en Anímic, guanyadors del 2007 (amb Hospital per a animals) i que des d'aleshores han seguit una trajectòria ascendent, i, sobretot, en Anna Roig i l'ombre de ton chien, que es van endur la convocatòria del 2009 (Corro sota la pluja) i que es van convertir quasi simultàniament en la revelació del circuit català. Tant, que el seu segon disc, Bigoti vermell –acabat de sortir del forn– promet ser una de les sensacions de la temporada. El jurat –amb el músic Jofre Bardagí al capdavant– va aparcar el pop-rock clònic i adotzenat que s'havia imposat les últimes temporades als escenaris catalans i va apostar per bandes quasi marcianes, amb una proposta artística als antípodes del pop de consum. I la van encertar, com s'ha vist amb Anímic i Anna Roig. Un cercle virtuós que s'ha trencat en el moment més prometedor i també inoportú perquè, com insinua Cabanas, quan es deixa de convocar un concurs, ni que sigui provisionalment, es liquida una inèrcia que ha costat anys activar i se'n compromet la hipotètica continuïtat.

Val a dir que el Carles Sabater era un dels certàmens més veterans en l'àmbit de la cançó en català. Més i tot que el Sona 9, la mare de tots els concursos, i quasi coetani del Cerverí de Girona. El Centre de la Cultura Catalana el va instituir el 1999 en memòria del compositor i cantant de Sau, traspassat l'any anterior. Des del primer moment va apostar pels grups joves –les cançons candidates havien de ser inèdites– i seu és el mèrit d'haver descobert Sapo, guanyadors el 2001 amb Jols i d'efímera però estupenda trajectòria. Entre els vencedors de les onze edicions del Carles Sabater hi ha tres grups locals: Indiskrets, amb Mil i una nits (1999) i Estefania Alimbau, amb Estimar-te (2000), tots dos desapareguts fa anys del mapa, i Lluís Cartes, amb Camina descalç (2005), a qui el guardó va donar una empenta decisiva per enregistrar el seu primer disc. La nòmina es completa amb els barcelonins Relk (Mà sobre el cor), a punt de grabar el tercer compacte (Gran esperança del propi no-res); Nevera (Períodes de revolució) , a qui es va perdre la pista quasi immediatament; el gironí Miquel Abras, un dels pocs guardonats que ja tenia un nom quan es va endur el Carles Sabater (Fent camí); els terrassencs Hemisferi Centre, també desapareguts (Presa del mei cos), i els blanencs Wantun (Spectiu), amb dos discos al sarró (Modernitat i Animalia).

Per a més informació consulti l'edició en paper.