• Fins a 780 espècies de flora i un centenar d'animals es poden descobrir en les 1080 hectàrees del parc de Sorteny

Al cos de l'article, consol Naudi i Alain Valls, amb altres assistents a la sortida, contemplen unes grandalles, ahir al parc. A la galeria podem observar, dues plantes carnívores, la genciana que cal no confondre-la amb valadre, la ginesta i una androsàcia. Foto: EL PERIÒDIC

Com molts d'altres noms del país, Sorteny prové del basc i vol dir bruixa. Segons va explicar el guia del parc, Alain Valls, el nom el deu a la «quantitat de plantes medicinals» i amb propietats que alberga, que en temps llunyans atreia nombroses trementinaires. Així, s'hi pot trobar des d'àrnica a genciana –no confondre amb el valadre, que s'assembla molt a la darrera però és tòxic–, i moltes d'altres.

En les 1080 hectàrees del parc natural de la Vall de Sorteny, s'hi comptabilitzen fins a 780 espècies de plantes i flors, 350 de les quals endèmiques del Pirineu, i 93 d'elles catalogades a la llsita vermella d'Andorra –és a dir, que són molt escasses–. Algunes criden l'atenció per la seva raresa, com una androsàcia que viu a les fisures de roques; d'altres més aviat per la bellesa, com la grandalla; i d'altres per la seva alimentació, com són fins a dues espècies de carnívores –insectívores–. I a part de la riquesa vegetal, per la multitud de plantes, la vall també és rica per les associacions vegetals que s'hi poden trobar: fins a 80 n'ha estudiat el cap del departament d'Agricultura i Medi Ambient d'Ordino, Sergi Riba. Però Sorteny també és ric per la diversitat faunística: un centenar d'espècies animals: uns 25 mamífers, entre els quals cabirols, isards, marmotes i martes; 67 ocells –durant la sortida guiada que es va fer ahir en motiu de la celebració del Dia europeu dels parcs naturals es va poder observar un pinçà i escoltar moltes d'altres espècies–; 9 rèptils i amfibis, com la sargantana pallaresa –que només es localitza al parc del Comapedrosa, al de l'Alt Pirineu i a l'Arièja, a part de Sorteny–, o el tritó pirinenc, que es va poder observar també en la sortida; i fins i tot dos peixos. També cal destacar l'origen glacial de la Vall de Sorteny, de l'època Quaternària,i la transformació derivada de l'acció de l'home. No s'ha d'oblidar la importància històrica de l'explotació del ferro també en aquesta vall.

Aquests i d'altres secrets es poden descobrir visitant el parc en companyia amb un guia, que explica diferents curiositats als visitants, tant per a estrangers com per a nacionals. Per exemple, la ginesta aquí també se la coneix com escoba, perquè dècades enrera es feien servir per escombrar. Tot un patrimoni que «si es vol conservar, cal donar-lo a conèixer», va manifestar el biòleg del parc del Comapedrosa, Jordi Nicolau, que va assegurar que Andorra tampoc s'escapa de la tendència a la urbanització dels habitants.

Per a més informació consulti l'edició en paper.