• L'ex de Presuntos Implicados presenta el 7 de juny al Centre de Congressos el disc 'Pequeñas cosas'

La cantant murciana, el 2005 al Palau de Congressos de Madrid, en un dels últims concerts amb Presuntos Foto: EL PERIÒDIC

El desolador panorama musical comença a arreglar-se, ni que sigui tímidament: a les cites ja confirmades amb OBK, el 16 de juny al Prat del Roure escaldenc, i de Matchbox, el 23 de juliol al Prat Gran d'Encamp, s'hi afegeix ara la murciana Sole Giménez (París, 1963). L'excantant de Presuntos Implicados compareixerà el 7 de juny al Centre de Congressos de la capital amb Pequeñas cosas, el seu quart i últim disc en solitari, i un acompanyament absolutament excepcional: En Clau de Jazz, la big band del pianista valencià Ricardo Belda, L'entrada, atenció, gratuïta, cortesia de l'organització –l'ambaixada espanyola– i el patrocinador –Andbanc. I un al·licient doble: d'una banda, comprovar com sona en solitari qui durant deu discos i dos decennis llargs –des del 1983 fins al 2006, exactament– va ser la cara i la veu, a més de compositora i lletrista ocasional, d'un dels grups bandera del pop espanyol dels 80 i 90; de l'altra, assistir en aquest raríssim i molt prometedor experiment en què consisteix Pequeñas cosas: passar pel sedàs del latin jazz una desena de megaclàssics del repertori espanyol contemporani, en una mena de continuació del que Sole Giménez va assajar ara fa tres temporades amb Dos gardenias.

La recepta que aleshores va aplicar –i amb èxit considerable– als estàndars del bolero, el cha cha cha i la bossa nova la repeteix ara amb una desena de cançons que formen part de la memòria sentimental de la intèrpret i –probablement– de dues o tres generacions d'aficionats: des dels desapareguts Cecilia (Un ramito de violetas) i Antonio Vega (El sitio de mi recreo, Una décima de segundo) fins a Chambao (Pokito a poko), Alejandro Sanz (Quisiera ser), passant per Los Secretos (Déjame) i José María Cano (Lía), i la torna de dues vaques sagrades com ara Sabina (Calle melancolía) i, naturalment, Serrat, de qui versiona Aquellas pequeñas cosas –a duet, en el disc, que inclou finalment dos temes inèdits de la mateixa Sole, Un tren perdido i Mujer. Dos Gardenias i Pequeñas cosas formen part d'una molt lloable aventura artística engegada ara fa tres cursos: «Trobar un repertori capaç de barrejar amb el latin jazz, un gènere on abunda la música instrumental però falten cançons per cantar, i encara més en espanyol», deia Giménez el desembre, en la presentació de Pequeñas cosas. Una selecció molt personal que intenta anar més enllà de la versió pura i dura: «Són onze temes molt coneguts i és possible que, passats per aquest sedàs de latin jazz, a molta gent li grinyolin. Però crec que, a l'hora de versionar, el més interessant és reinventar en certa manera la cançó, dotar-la d'un altre estil, d'altres ritmes i altres colors». Queda dit.

Per a Sole, serà la primera visita al Principat en aquesta nova reencarnació artística –en l'última compareixença de Presuntos, el novembre del 2008, ja l'havia substituït la cantant Lydia Rodríguez. En qualsevol cas, se li ha de reconèixer la valentia d'haver abandonat un producte que funcionava –i del qual ella era el 50%, junt amb el seu germà, Juan Luis Giménez– per emprendre una incerta aventura en solitari. La seva discografia es completa amb Ojalá (2003) i La felicidad (2008), on a banda d'intèrpret va deixar constància de la seva faceta com a lletrista i compositora. Una faceta, per cert, que ja va explorar amb Presuntos –va guanyar dos premis Ondas i un Amigo– i que va deixar temes memorables, des d'Alma de blues fins a Mi pequeño tesoro, En la oscuridad i, sobretot, Cómo hemos cambiado. Ja saben: «Qué lejos ha quedado, aquella amistad».

Per a més informació consulti l'edició en paper.