• Sánchez i Guàrdia, esperançats però prudents davant del debut a la Biennal d'art contemporani

Francisco Sánchez i Helena Guàrdia, amb les obres (empaquetades) que presentaran l'1 de juny a la Biennal de Venècia Foto: TONY LARA

Que depararà el debut a la Biennal de Venècia als artistes del país? ¿Els obrirà les portes del circuit internacional? ¿Posarà el nom d'Andorra al mapa mental dels galeristes, comissaris i institucions que remenen les cireres en l'àmbit de l'art contemporani? ¿Constituirà un primer pas perquè els autors nacionals exposin amb regularitat a les grans fires europees? ¿I com influirà en les carreres de Francisco Sánchez i Helena Guàrdia, els protagonistes d'aquesta primera aventura veneciana? ¿Sabran i podran aprofitar l'aparador que els ofereix la fira d'art contemporani més important de totes les que es fan i es desfan?

Falta exactament una setmana per a la inauguració oficiosa de la Biennal –l'oficial, oberta al públic en general, es farà esperar fins al 4 de juny– i els artistes es mostren comprensiblement cautes davant del que no deixa de ser una oportunitat probablement única. ¿Un abans i un després en les seves carreres? «Te'n vas a Venècia amb la maleta carregada d'esperances. Això és innegable. Però som novatos a la Biennal. Tots. Així que no sabem quin impacte real pot tenir la nostra participació. Com a país, penso que només el fet de participar-hi ja és un salt qualitatiu importantíssim, una fita decisiva», diu Sánchez, que hi compareixerà –ja saben– amb un tríptic titulat L'efímer i l'etern. Pel que fa a la incidència que Venècia pot tenir en la seva trajectòria, només espera «que m'obri horitzonts, que algun galerista es fixi en la meva obra i pugui fer un pas més enllà de les exposicions a Andorra i Espanya que fins ara han delimitat la meva carrera», admet. «Tinc esperances, és clar, i tots hi hem posat el màxim perquè, si sorgeix l'oportunitat, puguem aprofitar-la. Però no podem fer volar coloms».

Amb una similar prudència s'expressa Guàrdia, que firma La ciutat invisible –un joc de vistes urbanes passades pel sedàs d'un mirall còncau– i que es reconeix a l'expectativa: «No sé què pot representar la Biennal per a algú com jo, absolutament al marge del circuit i del mercat artístic internacional. El que és indubtable és que per nosaltres serà una experiència única. A veure què en surt». L'expedició andorrana desembarcarà a San Samuele el 25 de maig; s'hi quedaran fins al 5 de juny, l'endemà de la inauguració oficial. I entre aquesta data i la clausura, el 27 de novembre, el pavelló estarà atès per una hostessa italiana. Setmanes enrere, l'exministra Vela tenia la intenció d'organitzar-hi un Dia d'Andorra. No se n'ha tornat a parlar. De fet, es desconeix fins i tot quines autoritats assistiran a la inauguració. S'espera, això sí, que al llarg dels pròxims sis mesos hi desfilin prop de 20.000 visitants. A 10 euros per barba, si es té en compte que el pressupost d'aquesta primera participació frega els 200.000 euros.

Per a més informació consulti l'edició en paper.