Els nens amb les fotos i el text que resa Moltes gràcies Elena, ahir en l'homenatge al Prat Gran Foto: ISABEL DRETS

Tot el món del bàsquet andorrà coneix Elena Sans, fundadora del Club Bàsquet Escaldes-Engordany i tota una institució que està d'aniversari. Aquest any compleix mig segle de dedicació a l'esport de la cistella, la seva gran passió. L'Elena és una dona exemplar que està deixant empremta per la seva dedicació com a entrenadora de nens i nenes. A través de la seva entitat transmet ala canalla els valors del bàsquet i segons tots aquells que han passat per les seves mans, moltes coses més.

Perquè ella entén aquest esport com una de les bases per formar persones. Té contacte amb els pares per aconseguir que les famílies s'involucrin, parla amb ells dels problemes, ensenya a guanyar i també a perdre, a tenir educació i respecte pel joc, els contraris i els àrbitres.

El seu idil·li amb el bàsquet va començar cap als anys 50 quan anava a l'escola tot i que la primera llicència federativa se la va fer al 1960 quan va fitxar pel BIM de Barcelona. El seu joc no va passar desapercebut i anys més tard la va contractar el Picadero, club que tenia un equip en la Primera Divisió amb el qual va guanyar dos campionats d'Espanya i dues copes del Generalísimo.

Va jugar contra els millors equips de l'època com ara el Cref de Madrid, el Tabacalera de la Corunya, el Celta de Vigo, Mataró... i l'equip soviètic, encapçalat per la mítica Uliana Semenova, de 2,13 metres, 115 quilos i un 58 de peu.

Van ser dinou anys de jugadora ple d'alegries i també difícils –amb el Franquisme present–, l'últim d'ells ja al Principat, on va aterrar al 1978. Ja estava casada amb Alfons Drets, qui es també cofundador del club escaldenc. Tenia el títol de monitora, es va treure també els d'entrenadora i entrenadora superior i el BC Andorra la va rebre amb els braços oberts per entrenar diversos equips tant masculins com femenins sobretot de categories d'iniciació.

També va estar implicada amb la Federació Andorrana de Bàsquet, entrenant a les escoles, dirigint la selecció de minibàsquet i sempre suportada per l'actual director tècnic, Jaume Tomàs. Més de quinze anys de dedicació fins que va decidir crear el club Escaldes-Engordany que té ara setze anys de vida. Segons explica ella «és la nostra pròpia escola de bàsquet que ens ha portat molta feina i hores de dedicació que han valgut la pena». Dedicació a les banquetes, per cert, des de fa 31 anys, des d'aquell 1978.

El seu club ha crescut de tal manera que ha tingut participació en la lliga FAB i organitza les 12 Hores del Bàsquet i el Campionat Parroquial, que ahir va viure la cloenda i va servir per fer-li un homenatge com cal. Una festa sorpresa que es va celebrar en família i al qual no va faltar l'emotivitat amb un àudio de la seva trajectòria mentre vint nens de l'escola sortien amb fotos d¡'ella que formaven la frase «Moltes gràcies, Elena!». Es mereixen, sens dubte.

Per a més informació consulti l'edició en paper.