• Madretomasa telonejarà el duet català a La Nit de 40 Principals

El temps passa: Miguel Arjona i Jordi Sánchez, avui. Foto: CARLOS MONTAÑÉS

Doncs sí: encara piten. I en plena forma, pel que es veu: l'últim disc, aquest recopilatori que respon al ben poc original títol de 2OBK, s'ha enfilat directament a dalt de tot de les llistes dels més venuts. Res més lògic, per tant, que compareguin com a caps de cartell de La Nit de 40 Principals, que tindrà lloc el 16 de juny al Prat del Roure escaldenc i amb els nostres Madretomsa com a teloners. Encara piten, dèiem, perquè més d'un haurà retrocedit mentalment fins als primers anys 90 en sentir el nom de la formació de Miguel Arjona i Jordi Sánchez –o al revés–, el duet barceloní que va revolucionar el techno-pop hispà amb temes com ara Oculta realidad i Historias de amor. Dos decennis i vuit discos després, OBK torna a reclamar el seu lloc al sol musical amb un recopilatori d'aniversari que aposta sobre segur: una desena de hits remasteritzats i –diuen les notes de producció– passats pel sedàs del dance més actual, que fa més modern. Al comandament d'aquest producte hi trobem el productor Xasqui Ten, un dels cervells dels anys daurats d'Operación Triunfo. A ell se li ha encomanat que les versions no es quedin en simples revisions. Ja es veurà.

A 2OBK no hi podien faltar, ja s'ha dit, Oculta realidad i Historias de amor. La llista es completa amb De qué me sirve llorar, La princesa de mis sueños, Dicen, Tú sigue así, Lucifer i Yo no me escondo, a banda d'aquell protomanifest gai que va ser El cielo no entiende –ells ja poden dir missa– i una estratosfèrica versió de Falsa moral a dues veus amb –atenció– Umberto Tozzi. Val a dir que en el seu anterior i únic pas pels escenaris nacionals –el 2003, i també a Escaldes–ja van donar pistes de les seves atípiques i eclèctiques preferències musicals, en assenyalar l'italià entre els seus pares artístics –al costat, això sí, de patums més raonables, com ara Massive Attack i Elton John. També s'ha de dir que Tozzi no se l'espera pel Prat del Roure, però no ens posarem llepafils. El pack 2OBK es completa amb un segon disc amb col·laboracions un pèl menys glamoroses: Javi Mula, Moenia i De/Vision, entre d'altres. En qualsevol cas, l'artefacte els ha catapultat de nou al més alt de les llistes, un raconet ben comfortable que ja van visitar ara fa dos decennis amb Llámalo sueño –el disc fundacional del fenomen OBK– i Antropop, la campanada del 2000. Val a dir que no els ha anat gens malament: entre pitos i flautes han col·locat prop de dos milions de còpies dels vuit discos d'estudi publicats fins a la data. I això que van suar tinta per publicar el primer elapè i la crítica els ha posat sistemàticament sota sospita. Arjona i Sánchez han anat sempre a la seva i és de justícia reconèixer que s'han guanyat un lloc de privilegi en la història del techno-pop espanyol. Seu és el mèrit dels pioners que van obrir portes que altres –Camela, assenyaladament– van explotar amb èxit similar (o superior). Per als que descobreixin ara OBK, caldrà finalment posar-los en antecedents: el nom del duet és un explícit homenatge a Oberkorn, cara B del single The meaning of love.

El cartell de La Nit el completa Madretomasa, enèsima aventura musical de Fano Pallarès (Gwarrotteville), ara amb Oriol Vilella (Hysteriofunk), Àlex Moldes (Explited Teens)i Josu Adánez (Tobacco Road) com a lleials escuders. El quartet presentarà el primer treball, Deep Jobs, un EP amb sis temes que toquen quasi totes les tecles entre l'indie i el rock. Atenció, perquè amb tan sols mig any de vida –Madretomasa va néixer oficialment a l'octubre– ja s'han fet un raconet al circuit nacional Han sonat molt i han sonat bé. Fins i tot a Barcelona. Més que la majoria en el catatònic panorama actual.

Per a més informació consulti l'edició en paper.