• El Govern inclou a l'Inventari quinze béns immaterials d'especial "tradició i vitalitat"
• Cavalcada de Reis, escudelles, carnaval, caramelles, Meritxell i Canòlich, a la llista

El Ball de l'Óssa, un dels actes centrals del Carnaval encampadà, elevat a festa d'interès cultural. Foto: EL PERIÒDIC

El Govern va aprofitar la diada de Sant Joan per incloure a l'Inventari general del patrimoni quinze festes i tradicions que en endavant disposaran de l'especial protecció prevista a la llei del patrimoni cultural, que obliga les institucions a documentar-les, fomentar-ne la conservació i donar suport a les entitats que les mantenen i difonen. Fins ara, a l'Inventari de patrimoni hi constaven conjunts arquitectònics (la cabana del Castelar, per exemple), monuments (les esglésies romàniques i l'arquitectura del granit), paisatges culturals (la vall del Madriu) i zones arqueològiques (balma de la margineda, mina de Llorts...), a banda de les pintures romàniques de Santa Coloma, fins a completar una llista de més de 120 béns d'interès cultural. Des d'ahir també hi figuren oficialment les primeres manifestacions del patrimoni immaterial del país. La llista és només un primer pas per al reconeixement d'aquest patrimoni immaterial: l'Arxiu d'Etnografia, que depèn del Ministeri, hi va començar a treballar al 2005, però no va ser fins a la tardor passada que el projecte es va reprendre amb renovat impuls, sota la direcció de la historiadora Isabel de la Parte i amb la complicitat dels comuns, que van tenir l'oportunitat de proposar candidates. No es tracta, en qualsevol cas, d'una llista tancada, sinó que molt probablement s'anirà engreixant. Només així s'explica que la Crema del Mai de Canillo o el ball del contrapàs de la capital, per exemple, n'hagin quedat fora. En qualsevol cas, els criteris que s'han seguit per a la declaració d'aquestes quinze festes d'interès cultural i la seva inclusió a l'Inventari són --en paraules del Ministeri-- que "totes elles constitueixen fites del calendari festiu", la "tradició i vitalitat" que conserven i la capacitat que han demostrat de "crear moments i espais de comunió social".

Just després de la penjada del rei Carnestoltes apareixen en escena els arlequins de Canillo. Aparició estelar que ha merescut la declaració de festa d'interès cultural, juntament amb la vianda de Sant Antoni --dinar popular a base d'escudella en honor de sant Antoni Abat-- i la fira de bestiar, que té lloc el diumenge més pròxim al 16 d'octubre. En canvi, no ha tingut --de moment-- cabuda a l'Inventari la Crema del Mai, cada 31 de gener al camp del Som.

No podia faltar a la llista el Carnaval encampadà, potser el més pintoresc del país (amb el permís de Canillo): inclou la penjada del Rei, la desfilada de comparses, el judici dels contrabandistes, el Ball de l'Óssa --recordem que dos cursos enrere va ser candidat a tresor del patrimoni immaterial català--, l'operació del rei Carnestoltes i l'enterrament de la sardina. Encamp també celebra una concorreguda escudella, acompanyada d'encants, el diumenge més pròxim a Sant Antoni. Al Pas té lloc el diumenge següent.

Ordino és la parròquia que ha col.locat menys festes locals a la llista: és clar que no hi podia faltar el Roser, amb la tradicional plega de les roses, cada primer diumenge de juliol. Ni les caramelles, el Diumenge de Pasqua, quan els melòmans de la coral Casamanya, l'Escola de Música i el Grup Artístic recorren els carrers del poble i canten a canvi d'un generós donatiu. Una tradició, aquesta de les caramelles, que es va perdre a la capital --en època del mestre Roure va tenir una gran vitalitat--, però que s'ha conservat també a Sant Julià, gràcies aquí a la perseverança de la coral Rocafort. En canvi, no s'ha inclòs entre els béns immaterials cap referència a la llegenda del buner d'Ordino, i encara menys a la trobada de buners, a l'agost.

La Massana és una de les parròquies més ben representades: hi ha col.locat dues benediccions, la de les Guardes comunes de Setúria, a finals de juny, en què es beneeix el bestiar que hi pastura i se celebra un gran àpat amb els ramaders com a amfritions; i la benedicció de vehicles a Sant Cristòfol d'Anyòs, patró dels automobilistes, el 10 de juliol. El 17 de gener, aplec a Sant Antoni de la Grella, amb escudella i encants.

No es poden queixar tampoc a la capital: a més de l'escudella de Sant Antoni, cada 17 de gener --va ser la primera parròquia a instituir-la, al 1978--, Andorra la Vella té a la llista de béns immaterials la desfilada de fallaires i el correfoc pel barri antic, la nit de Sant Joan i la fira-concurs de bestiar, cada 27 d'octubre a la borda Mateu de Santa Coloma. Una altra festa que s'ha fet un lloc a l'Inventari de patrimoni és la cavalcada que organitza conjuntament amb Escaldes cada vigília de Reis, sens dubte la més lluïda del país.

Sant Julià té el rar mèrit d'haver vist reconguda la seva festa major --l'última setmana de juliol-- com a bé immaterial. Atenció: és l'única del país, amb la d'Escaldes. Però és que inclou el ball de gegants, la Passa i dues danses que s'han conservat contra tot pronòstic: el Ball Cerdà i la Marratxa. També conserva el regust de les tradicions genuïnes l'aplec de Canòlich, l'últim dissabte de maig, amb benedicció de pans i ball de Canòlich. Sant Julià també té caramelles i escudella, que se celebra en honor de Sant Sebastià, el 20 de gener, i no pas de Sant Antoni.

La festa major i la festivitat de Santa Anna acaparen quasi tot el protagonisme: l'acte central és el ball de Santa Anna, que el 26 de juliol balla l'esbart Santa Anna a la plaça de Santa Anna, naturalment. L'escudella té una peculiaritat que la distingeix de totes les altres: tampoc no té lloc per Sant Antoni sinó el diumenge següent, a la Candelera (2 de febrer). En canvi, sí que es fan per Sant Antoni els encants escaldencs, molt probablement els més concorreguts del país. Consignem finalment la cavalcada de Reis, a quatre mans amb la capital. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.